Els sindicats de l’ensenyament marxen de vacances havent-se tornat a examinar als carrers de Barcelona. Aquest dijous han protagonitzat la seva darrera mobilització d’aquest curs. Una vaga total que només ha estat secundada pel 3,44% de la comunitat educativa i que ha aglutinat només un miler de persones als carrers de la capital catalana. Enrere queden aquelles manifestacions del mes de març en les quals els sindicats havien aconseguit dur als carrers fins a 22.000 persones. Avui la mobilització començava a Universitat i acabava a Sant Jaume, i ambdues places estaven força buides tant al principi de la manifestació com al final. Tot i una participació molt més ínfima, els càntics d’avui han estat els mateixos que s’han anat repetint durant els darrers mesos: dimissió de Cambray i reversió de les retallades. Pràcticament cap menció a l’avançament del calendari del curs escolar, la gota que va fer vessar el got dels docents.
Els sindicats són plenament conscients que perden força de manera constant als carrers. Era d’esperar aquest 3% de seguiment després que fa dues setmanes el seguiment fos del 6% i del 2% en alguna aturada parcial. Però la portaveu del sindicat USTEC, Iolanda Segura, demana calma. Són moltes les mobilitzacions que han protagonitzat els mestres i professors per aquesta qüestió: un total de set vagues totals, dues de parcials i alguns talls de carretera o encerclades al Palau de la Generalitat. Però entenen que la comunitat educativa no pot estar constantment protestant i perdent els diners que es perden fent vaga. “Però sí que estem mantenint una pressió constant al Departament”, ha afirmat aquest dijous la portaveu del sindicat majoritari.
El cas és que el Departament d’Educació també és conscient d’aquesta falta de força dels sindicats als carrers, i pressiona el comitè de vaga perquè accepti les propostes que duu la conselleria a les reunions i acabi amb aquesta guerra. Avui mateix, abans que la capçalera de la manifestació comencés a baixar pel carrer Pelai de Barcelona, els sindicats han mostrat la seva “indignació” pel comportament que segons ells té el Govern amb el comitè de vaga. Han explicat que aquest dimecres van sentir una minsa “esperança” quan Educació els va comunicar que necessitaven més temps per valorar la proposta que havien fet els sindicats, però van decebre’s quan la conselleria els hauria dit que la proposta xocava amb el Departament d’Economia. “Doncs anem a parlar amb Economia!”, exclamava aquest dijous Segura des de la plaça Universitat. Ara mateix, sembla que l’escull és el retorn a l’horari lectiu que hi havia abans de la crisi econòmica tant a la primària com a secundària.
De març a juliol
Tot va començar amb un anunci sorpresa per part del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. Sense haver-ho consultat amb la comunitat educativa, ni tan sols el Consell Escolar, van informar que el curs que ve (el 2022-2023) començarà el dia 5 de setembre, i no després de la Diada, com és habitual. Els sindicats van assegurar que aquesta era la gota que fa vessar el got, perquè al seu entendre això atempta contra els seus drets laborals. I hi ha certa crispació perquè segons ells des del Govern no es fan prou passes per revertir les retallades que s’arrosseguen des de la darrera dècada.
Aquell anunci va anar acompanyat de cinc vagues que es van celebrar durant tot el mes de març. Totes elles relacionades amb els drets laborals dels professors. A elles s'hi van sumar mobilitzacions contra la sentència del 25% de castellà i la vaga del 8 de març. Això va aconseguir que el Departament negociés amb el comitè de vaga. Però res d'això es va traduir en cap acord. La conselleria va tirar pel dret i els sindicats van assegurar que convocarien noves aturades. I aquest mes de juny hi ha hagut més vagues i mobilitzacions.
I el pròxim curs?
Quan després d’aquest anunci els sindicats van ocupar el Departament d’Educació, els representants de mestres i professors van amenaçar amb la idea de fer vaga a principi de curs. De manera que l’avançament del calendari no sigui una realitat. L’amenaça queda a l’aire. Avui els sindicats asseguraven que “tot està sobre la taula”, però que esperen que puguin arribar a un acord amb la conselleria per tal que deixin de mantenir-se ja en peu de guerra.