Els sindicats majoritaris dins del professorat han reclamat al Govern que reverteixi les retallades de les seves condicions laborals encara que hagin caigut els pressupostos de la Generalitat. Els comptes incloïen una partida per complir el pacte al qual el Departament d'Educació havia arribat amb CCOO i UGT per revertir retallades, un text que USTEC no va signar en considerar-lo insuficient. Amb tot, USTEC ara reclama que s'apliqui i que s'ampliï la reversió de retallades, si fa falta amb un decret d'urgència. "Els drets dels professionals públics no poden continuar sent moneda de canvi emprada com a xantatge per aprovar macroprojectes urbanístics com el Hard Rock", denuncia USTEC, que lamenta que s'ha intentat un "canvi de cromos" amb les condicions laborals dels docents en joc. CCOO, per la seva part, reclama que es faci ús de tots els mecanismes legals possibles per complir amb els compromisos pactats.
El pacte d'Educació amb CCOO i UGT incloïa que els docents cobressin el primer estadi del plus d'antiguitat al cap de sis anys i no als nou, reduir dues hores lectives als majors de 55 anys de forma gradual i l'equiparació salarial dels professionals tècnics d'FP amb els professors de secundària. En suma, mesures valorades en 67,5 milions d’euros, segons Educació, i contemplades als pressupostos caiguts. Per la seva part, USTEC reclama també que es marqui un calendari de retorn del "deute" pels estadis retallats, que s'aprovi l'equiparació salarial dels professors d'FP i la reclassificació del personal laboral del Departament. A més, exigeixen la reducció de ràtios, l'augment de plantilles i la seva estabilització, així com la derogació del decret de plantilles i de direccions.
"Tres anys perduts"
Per a USTEC, l'educació pública "no es pot permetre passes enrere" ni pot acceptar que el Govern "forci que calgui tornar a un escenari de mobilitzacions" per exigir la reversió. El sindicat ha valorat que aquesta ha estat una legislatura negativa per a l'educació pública, amb especial èmfasi en la figura de l'exconseller Josep Gonzàlez-Cambray i el seu calendari "d'orientació neoliberal" i a qui acusen d'una actitud de "supèrbia". Tot i que asseguren que Anna Simó ha millorat les formes, "ha perseverat en la línia de destrucció de l'educació pública". "Han estat tres anys perduts", conclouen en un comunicat, en el qual esperen de cara al futur que el nou Govern resultant de les eleccions corregeixi les desinversions dels darrers anys.
Un 6% del PIB a l'educació
Per la seva part, CCOO ha lamentat que les "baralles partidistes" hagin dificultat l'aprovació dels pressupostos i, per tant, el compliment del pacte per revertir part de les retallades. El sindicat s'ha reafirmat en la via de la combinació de lluita i negociació i ha exigit a totes les forces parlamentàries, i en especial al Govern, que es faci ús de totes les eines per poder donar compliment a la reversió de les retallades pactada. D'altra banda, ha reclamat als partits que es presenten a les eleccions que facin seu l'objectiu d'assolir el 6% del PIB per a l'educació.
L'escola "no pot ser un punt de negociació entre partits"
Finalment, CGT ha reivindicat que l'escola pública "no pot ser un punt de negociació entre partits" sinó una prioritat en la nova legislatura. A parer d'aquest sindicat, la "mala gestió" d'ERC al capdavant de la conselleria d'Educació els ha passat factura i ha perjudicat molt la imatge del partit. El sindicat anarquista ha reivindicat també arribar al 6% del PIB en educació. Això ha de servir per assegurar que no hi hagi tancament de línies als centres públics, una baixada "real" de ràtios, la millora de les condicions laborals i la internalització del personal subcontractat que treballa en centres públics. D'altra banda, el sindicat ha valorat que part de les aportacions fetes pel grup d'experts pels mals resultats de PISA són reclamacions que ja estaven fent els sindicats, com l'increment de plantilles. I han afegit que, en tot cas, els 50 milions d'euros que contemplaven els pressuposts no són suficients.
Simó demana uns dies per ressituar-se
Per la seva part, la consellera d'Educació, Anna Simó, ha explicat aquest dijous que el departament estudia "què pot fer i què no" de cara al pròxim curs amb els pressupostos de la Generalitat prorrogats, després de rebutjar-se els comptes per a 2024 en el Parlament i convocar-se eleccions anticipades. En declaracions als mitjans abans d'inaugurar el Fòrum d'Educació en Tarragona Simó ha assegurat que serà necessari "uns dies" per a ressituar-se i veure quines són les prioritats per a tirar endavant el pròxim curs. Ha afirmat que en uns dies, una vegada puguin parlar amb Economia tindran la resposta per a veure quins projectes es poden mantenir i ha subratllat que intentaran "mantenir al màxim que es pugui de tot el planificat per al pròxim curs i següents".