La Sindicatura de Comptes ha començat una ronda d’avaluació dels serveis d’urgències hospitalàries de Catalunya, i la primera, a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV) ha constatat problemàtiques en el servei que indiquen que “està infrafinançat” i s’hi observa "problemes de governança". En l’àmbit assistencial, l’organisme considera que el temps de permanència dels pacients al servei d'urgències del centre de referència de Ponent, del Pirineu i Aran, així com de la Franja de Ponent, és "força dilatat" i es troba "lluny" dels estàndards estatals i internacionals.
L'auditora pública ha avaluat l'eficiència, l'eficàcia i l'economia de la gestió de l'atenció urgent prestada per l'Arnau de Vilanova durant el 2022, en el marc d'una planificació que els pròxims anys preveu fiscalitzar les urgències hospitalàries dels vuit hospitals gestionats per l'Institut Català de la Salut (ICS). Fonts de l'Arnau de Vilanova asseguren que les dades no corresponen amb la situació actual i que amb canvis en la direcció d'Urgències s'han revertit els problemes descrits.
Esperes llargues i massa temps a urgències
L’informe apunta que les demores en l’atenció i les dificultats en el drenatge de pacients “tenen un impacte negatiu en la qualitat percebuda pels usuaris” i que també poden implicar “efectes adversos per la seva salut”. El document la qualifica de “crítica” especialment en els pacients que han de ser ingressats, i considera que “si es reduís el temps de permanència a urgències” es podria assolir “una reducció addicional de la mortalitat”.
Aquestes esperes "excessives" a l'hora de rebre atenció sanitària també fa que hi hagi més persones que abandonin les instal·lacions sense rebre'n. A banda de les esperes en l'atenció als pacients, en matèria d'eficàcia, l'informe subratlla que el servei d'urgències de l'Arnau presenta una taxa de readmissions amb ingrés superior a l'esperada.
Infrafinançament públic a l'ICS
En l'àmbit econòmic, la Sindicatura creu que l'ICS rep del CatSalut un finançament inferior al cost total de les urgències de l'Arnau. Calcula que el preu unitari que paga el finançador per cada urgència atesa no “permet cobrir el cost de l'atenció dels pacients que presenten risc vital”, i tan sols arriba per cobrir el cost dels casos menys urgents. La contraprestació del CatSalut a l'hospital lleidatà, pels serveis d'atenció urgent hospitalària prestats l'any 2022, va ser d'11,59 milions d'euros, a més d'un finançament addicional de 3,22 milions a través de programes específics, segons consta a l'informe avaluador.
Problemes "cabdals" de governança
Les conclusions d'aquesta avaluació posen en relleu “problemes cabdals de governança que afecten la planificació, el desplegament territorial, l’avaluació, la transparència i el retiment de comptes de la política pública”. Així mateix, depura responsabilitats més enllà de l’hospital i carrega contra “l’incompliment del dret a una bona administració” que atribueix “al CatSalut, a l’ICS i al Departament de Salut”.
L'informe afegeix que els fets observats "no permeten garantir un marc d'actuació que respongui de manera efectiva als principis d'eficàcia, eficiència i economia". Pel que fa a l'enfocament avaluador de la política, també s'ha observat "una manca de pertinença, de coherència i d'una governança adequades en la intervenció pública" al territori de Lleida, en l'aliança estratègica formalitzada entre l'ICS i l'empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris (GSS)”, adscrita al CatSalut.
L’avaluació és un cop dur per a l'Arnau de Vilanova, que és l'hospital de referència de 445.000 habitants de les regions sanitàries de Lleida i de l'Alt Pirineu i Aran, amb influència assistencial també sobre la Franja de Ponent. Aquest centre va atendre el 2022 un total de 99.771 urgències, que se sumen a les 96.598 que va atendre el Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) a la ciutat de Lleida.
L'Arnau de Vilanova assegura que ha revertit els problemes
L'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida assegura que ha revertit els problemes que reflecteix l'informe fet públic aquest dimecres per la Sindicatura de Comptes. Fonts del Servei Català de Salut expliquen que el document fa referència a l'exercici 2022 i que les dades no es corresponen amb la situació actual. A més, recorden que a l'octubre d'aquest any, el Servei d'Urgències va tenir un canvi d'equip directiu i "des de llavors s'han adoptat nombroses mesures per a revertir la situació que existia en aquells moments".
Entre les mesures preses des del canvi de direcció, al·ludeixen al reforç del marc de governança amb la creació d'una comissió clínica territorial d'urgències, que avalua no sols indicadors, sinó procediments, la creació d'un grup de treball d'atenció als pacients vulnerables, i el reforç de la plantilla. Aquestes millores, asseguren, han permès que "aspectes com els temps d'assistència i d'espera s'han reduït progressivament, millorant la satisfacció dels usuaris, com "demostra l'avaluació del Plaensa de 2023" i que s'espera millorar "encara més el 2024".
Les mateixes fonts indiquen que l'informe de la Sindicatura no té en compte que el caràcter de l'Arnau de Vilanova com a hospital de referència de 2 regions sanitàries solo es dona a Lleida: "Atén pacients que tenen 50 minuts de desplaçament fins al seu domicili o més, amb un sobreenvelliment per damunt de la mitjana de Catalunya". També remarquen que les urgències hospitalàries ateses el 2023 "van ser un 8,5% superiors a les de 2022, superant la xifra de les 100.000 atencions, la qual cosa mai s'havia produït".