Ecologistes en Acció ha presentat aquest dimecres l'informe Banderes Negres 2023, que treu a la llum els casos més significatius de contaminació i mala gestió ambiental a les costes de l'estat espanyol. Com cada any des del 2005, l'organització atorga dos marcadors a cada província amb litoral — un per contaminació i un altre per mala gestió. Així doncs, a Catalunya n'hi ha fins a sis: aquestes són les sis banderes negres a la costa catalana per a l'estiu 2023.

Mapa: Malena Ramajo

1. Delta de l'Ebre

A la província de Tarragona, la bandera negra per mala gestió és per al delta de l'Ebre. El motiu? Que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha retallat al 50% la dotació d'aigua pels arrossers a les dues comunitats de regants, fins als 250 hectòmetres cúbics per als dos marges deltaics. Concretament, Ecologistes en Acció critica que "s'ha obligat a reduir el reg a un espai d'alt valor natural, social i econòmic en comptes de restringir l'aigua en altres usos menys prioritaris, deixant així encara més vulnerable la sostenibilitat ecològica i econòmica del territori".

Sequera al delta de l'Ebre / ACN

2. Preventori de la Savinosa

La bandera negra per contaminació a la província tarragonina ha sigut per al preventori de la Savinosa, a la Costa Daurada. En aquesta ocasió, el motiu és el projecte de construcció d'un hub cultural davant de la platja — que suposa edificar a primera línia de costa i provocar un augment de l'antropització d'un espai natural. És un projecte de la Diputació de Tarragona, amb el suport de l'ajuntament de la capital tarragonina. L'organització ecologista denuncia que "les administracions públiques busquen impulsar projectes urbanístics a primera línia de mar, escurant els últims espais verds del litoral tarragoní".

Preventori de la Savinosa / Wikimedia Commons

3. Platja de Vallcarca

De Tarragona passem a la província de Barcelona, on la platja de Vallcarca (Sitges, Garraf) s'emporta la bandera negra per mala gestió. El motiu aquí és que l'empresa FCC ha presentat a l'ajuntament un projecte que preveu transformar l'antiga cimentera en un megacomplex turístic, amb apartaments, hotels, zona comercial, equipaments i un "presumpte" campus tecnològic d'alt nivell. "Un pelotazo urbanístic", denuncia Ecologistes en Acció — mentre lamenta que la platja encara està afectada per la cimentera abandonada i que els sòls "mai s'han descontaminat".

Platja de Vallcarca, Sitges / Wikimedia Commons

4. Platges de Badalona

A la província de Barcelona, la bandera negra per contaminació se la queden les platges de Badalona — amb un extens historial d'episodis de contaminació, tant a la sorra com a l'aigua. El motiu principal és "la pèssima gestió de les platges, l'aigua, l'urbanisme i les activitats industrials", que ocasiona la presència freqüent de banderes vermelles. Un altre factor és la contaminació història del subsol, com ja havia passat a Sant Adrià del Besòs. En tot cas, l'organització destaca dos problemes principals: "la contaminació industrial dels sòls i la platja", per una banda; i "el sistema de drenatge ineficient que aboca aigües residuals a la costa", per una altra. Tot plegat té un impacte directe en el medi ambient i la salut pública, amb aigües i sorres insalubres.

Platja de Badalona / Europa Press

5. Platges de Begur

Per anar acabant, cal visitar la província de Girona — amb la bandera negra per mala gestió plantada a les platges de Begur, al Baix Empordà. Ecologistes en Acció hi denuncia "l'urbanisme desmesurat, l'aposta pel ciment en els espais naturals, la construcció d'urbanitzacions que generen una gran pressió sobre l'entorn, la biodiversitat i els recursos hídrics escassos". "Les polítiques que aposten per aquest model de desenvolupament col·lideixen frontalment tant amb les necessitats del medi com de la població", afegeix. L'organització també critica que l'ajuntament "vol urbanitzar espais que haurien de ser protegits, en paratges naturals amb gran valor a nivell ecosistèmic i paisatgístic". 

Macroxalet a Begur, denunciat per Ecologistes en Acció / Europa Press

6. Golf de Roses

Finalment, la bandera negra per contaminació a la província de Girona és propietat del golf de Roses. El motiu és senzill: la creació d'un macroparc eòlic marí, que posa en risc la vida marina i el valor paisatgístic d'un paratge d'especial interès com és la costa de l'Empordà — i que afectaria les activitats econòmiques que s'hi desenvolupen. És així que es "perpetua un model obsolet d'empreses transnacionals que controlen el mercat de l'energia i exploten i espolien el territori sense tenir en compte els seus valors mediambientals, paisatgístics, socials i econòmics", conclou Ecologistes en Acció en el seu informe de Banderes Negres 2023 — que es pot consultar a continuació.

Recreació del parc eòlic marí al golf de Roses / Plataforma Stop Macroparc Eòlic Marí

 

 

Imatge principal: la platja Pont d'en Botifarreta de Badalona / Europa Press