El dia 1 de febrer del 2024, el Govern que presidia Pere Aragonès va decretar l’entrada en la fase d’emergència per sequera del sistema Ter-Llobregat. Els cinc embassaments —Baells, Llosa del Cavall, Sant Ponç, Sau i Susqueda— que abasteixen d’aigua 202 municipis catalans, inclosa Barcelona i la seva àrea metropolitana, es trobaven en aquell moment amb unes reserves de poc més del 16,14% i 98 hm³ d’aigua acumulada. Per bé que l'episodi de sequera continua, el volum d'aigua un any després és el doble, amb uns 205,91 hm³, el que representa un 33,64% de la capacitat. Les conques internes, que inclouen el sistema Ter-Llobregat sumat als embassaments de Darnius Boadella, Foix, Siurana i Riudecanyes, acumulen 222,11 hm³ d'aigua, un 31,98% de la capacitat. Amb tot, encara hi ha un 17% dels municipis de les conques internes en fase d’excepcionalitat, i un 6% en emergència.
La diferència entre la situació de fa un any a la d’ara s’explica pel canvi de tendència de la pluviometria respecte als tres anys anteriors. Segons explica l’ACN, el 2021, 2022 i 2023 van ser anys secs, mentre que el 2024 va recuperar els nivells normals de pluges. Fins i tot, en algunes comarques, va ser un any plujós, o molt plujós, particularment en àrees de l’Alt Camp, Baix Ebre, Montsià i Tarragonès. De fet, tal com es pot veure en el gràfic següent, l'evolució de les reserves d'aigua els últims cinc anys als pantans de les conques internes són el mirall del dèficit de precipitació d'ençà del temporal Glòria, així com dels registres més normalitzats de pluja de l'any passat. A les característiques pluviomètriques cal sumar-hi també l’estalvi en el consum fruit de les restriccions que han permès recuperar mitjanament la normalitat.
La declaració d’emergència va comportar una sèrie de restriccions en el consum d’aigua, amb la reducció de la dotació d’aigua per habitant i dia a 200 litres, la restricció d’un 80% de l'aigua en els usos agrícoles, d'un 50% en la ramaderia, i d’un 25% a la indústria i en els usos recreatius. Les pluges de la primavera van situar els embassaments dels rius Ter i Llobregat novament al 25%, i van permetre aixecar aquest nivell d’emergència per passar al d’excepcionalitat. Al juliol, l’executiu va acordar rebaixar encara més les restriccions per sequera, fins al nivell actual d’alerta, en 118 municipis de la capçalera del Llobregat, la capçalera del Ter i la zona del Llobregat mitjà. Els nous episodis de pluja de la tardor han permès remuntar la baixada de reserves pròpia dels mesos d’estiu i que en general el 2025 s’afronti en una situació menys extrema que la de fa un any.
La situació als diferents embassaments
L’embassament més crític un any després és el del Darnius Boadella, a l’Alt Empordà, ja que segueix per sota del 20% —estava al 12% fa un any—, i ha guanyat poc més de 3 hm³ d’aigua. De fet, aquesta comarca és l’única zona àmplia del país on es manté la situació d’emergència. A l’altre extrem, la Baells és un dels grans pantans de les conques internes que més s’ha beneficiat de les pluges de la primavera i la tardor. Si a principi de 2024 tot just superava el 20% de les reserves, avui dia s'apropa al 60%, amb un guany absolut de gairebé 40 hm cúbics d’aigua. I la Llosa del Cavall, a Navès, ha duplicat exactament les seves reserves, i avui està prop del 34% de la seva capacitat.
El pantà de Sau és un cas particular, ja que la seva connexió amb el pantà veí de Susqueda ha condicionat el nivell de reserves al llarg de la sequera. Fa un any el pantà lluïa gairebé sec, al 4,7% de la seva capacitat, en part per la decisió de l’ACA de transferir les escasses reserves que hi havia cap a Susqueda i mantenir així la qualitat de l’aigua i atendre millor l’ús prioritari de l’aigua, l’abastament de la població riu avall. A inicis de l'estiu havia remuntat la seva situació i se situava en el 45%, però a partir del juliol el pantà va tornar a recular. Al novembre tornava a caure per sota del 30%, i des d'aleshores la baixada ha estat dràstica, fins al 7,3% que registra avui. En canvi, aquest mateix període Susqueda ha seguit la tendència inversa i ha tornat a recuperar reserves i actualment s’apropa al 40%, amb 88 hm³ d'aigua, el doble que fa un any. Pel que fa al pantà de Sant Ponç, supera el 50% de la seva capacitat quan fa un any no acumulava ni un 30%. De 6,7 hm³ ha passat a 12,6 hm³, gairebé el doble.