Sobreviure al tràfic d’éssers humans a Barcelona: "Costa de tractar, és un trauma sever"

L'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC per les sigles en anglès) ha documentat recentment fins a 225.000 casos de tràfics d'éssers humans al món entre els anys 2003 i 2016. Justament, aquell any a Barcelona naixia la Unitat Municipal contra el Tràfic d'Éssers Humans (UTEH), que treballa per acompanyar les supervivents a la ciutat en tots els nivells que necessitem: social, jurídic o en salut mental. Respecte a aquest darrer, la UTEH fa anys que col·labora amb el Servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron per oferir un servei de salut mental a les víctimes amb perspectiva transcultural i gènere. El camí cap a la recuperació d'aquesta mena de delictes pot ser difícil, però no impossible. La doctora Mar Ramos, psiquiatre del programa de psiquiatria transcultural, reconeix que “costa de tractar, és un trauma sever”. 

L'últim informe de la UTEH mostra com l’any 2020 van atendre 277 persones i el 2021, 229. És un gran nombre de persones només amb relació a la ciutat de Barcelona. La coordinadora d’aquest servei públic, Verònica Giménez, subratlla: “Una de les fortaleses d’aquest delicte és que és un delicte desconegut i que sembla que passa lluny, que aquí no passa”. Tanmateix, no és així, i, per això, la UTEH atèn a tantes persones a l’any. Les usuàries del servei tenen un perfil molt recurrent: el 77% de les persones ateses han patit explotació sexual, són dones d’entre  20 a 40 anys provinent de Nigèria, i, més recentment, de Colòmbia i Veneçuela. 

El 40% de les supervivents necessiten atenció psiquiàtrica, la qual rebran del servei de psiquiatria de la Vall d’Hebron. “Dins d’aquest 40% no totes tenen patologies greus, algunes tindran menors i altres més greus”, exposa la doctora Ramos. Sigui quina sigui, la gravetat les usuàries compten amb una atenció mèdica especialitzada que les acompanyarà en tot el procés de recuperació. 

Perspectiva transcultural

Una de les claus de la UTEH és la introducció de la perspectiva transcultural, especialment pel que fa al tractament de la salut mental, però què implica introduir aquesta perspectiva en el tractament psiquiàtric? “Implica que tenim unes certes competències, habilitats, entrenament, una sensibilitat en tots els temes culturals amb el que implica tenir persones de diferents orígens”, explica la doctora. Com s’ha mencionat anteriorment la gran majoria de les usuàries són dones migrants, per tant, introduir la perspectiva transcultural és fonamental, ja que l’expressió del malestar psicològic és molt diferent entre cultures. 

No hi ha una manera universal d’expressar el dolor, la depressió o l’ansietat, però això, aquestes professionals s’han format per detectar altres símptomes que, sinó, podrien passar desapercebuts. “A vegades l'expressió de malestar emocional i psicològic està molt marcat pel component cultural i el bagatge cultural de les persones”, explica la doctora Ramos, qui ho exemplifica de la següent manera: “Les societats més occidentals, més individuals, tendeixen a psicologitzar el malestar i ho expressen per la via més verbal. Sigui dient estic més nerviós o estic preocupat, angoixat. D’altra banda, altres col·lectius i entorns culturals que encara hi ha més connexió entre la ment i el cos i no es psicologitza sinó que se somatitza. És a dir, tot el malestar que és d'origen ansiós, psicològic o psiquiàtric sol passar a través del cos en forma de mals de cap, mals de panxa”. 

La doctora Ramos adverteix que aquestes diferències poden dur a alguns pacients a no arribar a ser derivats a un servei psiquiàtric, ja que els seus símptomes es relacionen tradicionalment amb una “patologia orgànica”. “Qualsevol psicoteràpia necessita establir vincle. Si pots establir aquest vincle a través de rebaixar barreres, algunes de les quals no som ni conscients que existeixen o que tenim sense voler, millor”, explica. 

Actuar ràpidament, la clau de l’èxit

Les persones que acaben d’arribar a la UTEH no només acaben de sortir d'una situació de tràfic, explotació i violència, a més, moltes es troben en situacions irregulars. En aquests casos, la burocràcia esdevé un gran mur perquè les supervivents puguin accedir a certs serveis bàsics per la seva recuperació. En aquest cas la UTEH actua com a demolidora d’aquestes barreres, havent treballat en construir vies perquè siguin ateses sense estar empadronades o comptar amb un ZIP. 

“No podíem ser un servei normal. És a dir, no podíem tenir un requisit molt estricte, ja que són persones que surten d’una situació en què han estat privades de tot accés a drets. Aleshores si nosaltres ens posàvem intransigents amb segons de quines coses no podíem ajudar a ningú”, remarca Giménez, qui explica com fa anys que treballen per flexibilitzar molts criteris, ja sigui a Vall d’Hebron com a altres serveis municipals. “Permeten que ens saltem alguns protocols i requisits dels serveis”, concreta.  

Actuar ràpidament no només és recomanable, sinó en alguns casos clau. La doctora Ramos recorda que “en medicina tot el que puguis tractar abans perquè no es cronifiqui o abans que es compliqui tindrà millor resposta. En això ens ajuda la col·laboració que s’ha establert a través de la UTEH perquè tot es pugui agilitzar”. 

El trastorn d’estrès posttraumàtic, el més comú 

Una resposta ràpida, però tractaments sense pressa. La doctora Ramos i Giménez apunten que cada persona segueix el procés, el qual es pot allargar més o menys en el temps. Si bé cada cas té les seves particularitats, hi ha una patologia que és la més comuna entre les supervivents que arriben al servei psiquiàtric de la UTEH: és el trastorn d’estrès posttraumàtic. “És una patologia significativa que dona molt mala qualitat de vida i interfereix moltíssim en la vida de les persones, però té un tractament que funciona”, explica la doctora. 

“En el cas de les dones que atenem, a més, tenen el trastorn per estrès posttraumàtic el complex. És a dir, és més greu entre cometes perquè a més afegeix altres símptomes que el clàssic no té”, detalla la doctora Ramos, qui exposa que entre els símptomes més comuns d’aquesta patologia es troben els fenòmens de flashback o l’estat d’híper alerta, és a dir, quan el cos de la pacient respon constant com si hi hagués un risc imminent. "Les persones amb estrès posttraumàtic tenen aquest sistema de resposta a un risc real totalment desequilibrat", subratlla. 

Per tractar-lo des de la banda psiquiàtrica sovint es comença per intentar reequilibrar aquest sistema de resposta. "Des de la psicologia també es fa, hi ha tècniques de psicoteràpia. Es fan servir les dues coses, el que passa és que sovint si la persona està molta afectada la psicòloga no pot treballar encara", explica la doctora, que apunta que en aquests casos el tractament farmacològic és fonamental per poder començar a treballar. La psiquiatra assenyala que els tractaments es poden allargar mesos. 

Canvis durant la pandèmia 

Els casos d'explotació sexual són els més comuns a la UTEH, un tipus de delicte que ha canviat les seves pràctiques durant la pandèmia. "En deixar de sortir al carrer, l'explotació sexual que es dona a la via pública es fa per altres vies: pisos, clubs o locals", explica Giménez. És a dir, s'allunyen del carrer, i en fer-ho la detecció passa a ser més difícil. "És una dinàmica que no ha revertit", lamenta la coordinadora de la UTEH, qui reconeix que així la detecció és més difícil. 

"El repte està en com detectar possibles situacions de tràfic en aquests contextos. No vol dir que en tots els espais hi hagi situació de tràfic, hi ha qui exerceix el treball sexual de forma voluntària, sense estar en situacions de coacció", matisa Giménez. Tanmateix, en aquesta nova tendència en l'explotació i tràfic d'éssers humans la UTEH es troba amb noves "dificultats per detectar-les i poder-hi accedir". Es tracta d'un canvi de tendència que s'arrossega des de la covid, però amb un context més generacional. "Les noves generacions ja no van al carrer. Hi havia unes altres dinàmiques de relació en general a la societat i això es traspassa també a la prostitució i la forma que té el jovent de relacionar-se amb aquesta", conclou la coordinadora. 

Un servei públic únic a l’Estat 

"No hi ha cap unitat com la UTEH, ni aquí, ni a l'Estat, ni pràcticament a tota Europa", remarca la doctora Ramos. En altres països com Holanda i Itàlia hi ha serveis similars, però ni a la resta de Catalunya, ni a l'Estat espanyol hi ha una unitat pública d'aquestes característiques. "Hi ha moltes entitats que fa molts anys que es dediquen a treballar amb la protecció de víctimes, però que una administració pública hagi agafat aquesta responsabilitat no n'hi ha moltes", exposa Giménez, qui explica que des de l'Ajuntament es treballava per combatre el tràfic d'éssers humans des del 2006, però no és fins al 2015 amb la creació d'una taula interinstitucional per la lluita contra el tràfic d'éssers humans, que s'identifica una necessitat: "La creació d'un organisme que pugui oferir aquesta atenció de forma garantista i no depengui de subvencions sinó que sigui una cosa a la qual l'Ajuntament es comprometi a tenir pressupost estable". 

A més, la UTEH serveix per coordinar diversos serveis i evitar la doble victimització. La majoria de les usuàries arriben a través de les autoritats o altres entitats amb les quals la unitat es té contacte. Tanmateix, es pot contactar directament a través del telèfon operatiu que mantén (677 445 190) per atendre a les persones que estiguin sotmeses a qualsevol classe d’explotació o rebre possibles deteccions de casos d’explotació. També es pot contactar a través del correu electrònic unitatTEH@bcn.cat