Les costes gallegues s'han omplert de milions de boletes de plàstic, que han posat en alerta a les organitzacions ecologistes, que ja exigeixen un pla d'acció i contingència a les autoritats per tal d'evitar un desastre mediambiental. Però que són exactament els pèl·lets? I quins són realment els seus riscos per al medi ambient i la salut humana? Els pèl·lets són petits grànuls de plàstic que s'utilitzen per fabricar gairebé tots els productes de plàstic, és a dir, són la matèria primera amb la qual es produeixen diferents articles de la vida quotidiana com ampolles d'aigua de plàstic, contenidors i bosses. La majoria són microplàstics —de fins a 5 mm—, encara que algun dels que s'han trobat a les costes de Galícia podrien ser lleugerament més grans. Es fabriquen a partir del petroli en diferents indústries i estan compostos de polietilè, polipropilè, poliestirè, clorur de polivinil o resines sintètiques. No han de confondre's amb els pèl·lets de biomassa, que són petits cilindres no contaminants creats a partir de serradures per escalfar estufes o calderes.
Són perillosos els pèl·lets?
La presència dels pèl·lets de plàstic al mar està documentada des dels anys 70. Habitualment, provenen de vessaments accidentals com els que es va produir en els contenidors del mercant Tocano, que va caure al mar mentre navegava per aigües portugueses, i en ser productes tan petits fàcilment són arrossegats pel mar i el vent. Els primers plàstics van arribar a la comarca de Barbanza, a la zona nord de la ria d'Arousa, però la contaminació ja ha afectat tot el litoral gallec i ha arribat fins a Astúries. A mesura que els plàstics van degradant-se es tornen cada cop més petits, però triguen molt a descompondre's per complet.
La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha assegurat que segueix l'evolució de l'abocament i ha ofert a la Xunta la "col·laboració i ajuda que considerin necessària". Per la seva banda, la Xunta està analitzat el material, però encara no han presentat els resultats. La vicepresidenta segona de la Xunta i conselleira de Medi Ambient, Ángeles Vázquez, ha assegurat que les petites boles de plàstic “no són tòxiques ni perilloses”, però ha afegit que "és plàstic i cal treure-ho de la platja". L'empresa que portava el material també ha apuntat que el material no és tòxic.
Malgrat que l'empresa que transportava el material ha afirmat que "no és tòxic", aquests microplàstics poden alterar els ecosistemes. Primer perquè els animals marins, com a tortugues marines, ocells marins i mariscos, poden confondre'ls amb aliments i acabar morint després de menjar-los, i, en segon lloc, perquè els pèl·lets poden absorbir toxines que els animals ingereixen. La pesca per al consum humà també pot fer que els microplàstics arribin als plats. Tanmateix, la Comissió Europea, alerta que una vegada en el medi ambient, els pèl·lets de plàstic són gairebé impossibles de netejar. El seu alliberament continu contribueix a la contaminació permanent dels ecosistemes i cadenes alimentàries.
Suposen un risc per la salut humana?
L'Agència Espanyola de Seguretat Alimetaria i Nutrició (AESAN) aclareix que la preocupació més gran en relació amb aquesta situació de contaminació radica dels anomenats microplàstics i nanoplàstics: "Els peixos poden mostrar altes concentracions, però atès que són presents principalment en l'estómac i els intestins, generalment són eliminats i no constitueixen una important font d'exposició per als consumidors". No obstant això, aquest no és el cas dels crustacis i mariscos bivalves, doncs, en consumir-se també el seu tracte digestiu podrien més directament arribar al consumidor". A més, s'ha detectat presència de microplàstics en productes com la mel, la cervesa o la sal marina. L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha identificat com a "risc emergent" la presència d'aquestes partícules en els aliments, encara que evidència que es desconeixen els efectes exactes del consum de microplàstics.