Fa només una setmana, la Mia es trobava ingressada a l’UCI de l’hospital de Sant Joan de Déu després d’haver patit lesions al cap a conseqüència d’una caiguda mentre feia d’acotxadora de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la diada de Sant Fèlix. Afortunadament, la Mia va poder sortir el passat dimecres de l’hospital i marxar a casa després d’una ràpida i satisfactòria recuperació. L’accident de la Mia, però, va obrir un debat sobre la perillositat d’aquesta activitat que es practica des de fa més de 200 anys i que forma part arrelada de la cultura popular catalana. Les dades ajuden a entendre l’abast del risc que comporten els castells, especialment pels infants que els practiquen, però un exhaustiu informe publicat per l’ACN, que analitza l’informe de sinistralitat de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, demostra que només un 2,8% dels castells van patir caigudes el 2023, l’índex més baix dels últims anys. No obstant això, els accidents amb lesions potencialment greus, com el sofert per la Mia, han anat tímidament a l’alça des del 2012 i després de la pandèmia ha escalat fins al 19% dels sinistres. Els darrers informes constaten que només el 16% dels incidents afecten la canalla i que des de la implantació del casc el 2006 els incidents de gravetat han estat excepcionals, amb cap menor amb seqüeles a llarg termini.
D’uns 10.000 castells, 414 van fer llenya
El percentatge de caigudes de la temporada 2023 respecte al conjunt de castells carregats i d'intents va ser molt baix, tan sols el 2,8%, sense considerar els pilars de 4, segons l’informe de sinistralitat de la Coordinadora. En xifres absolutes, la temporada passada 414 castells van fer llenya, només un més que el 2019 amb un nombre una mica superior de construccions plantades, que s'enfila per sobre de les 10.000, cosa que suposa el millor registre des del 2012, el primer amb dades publicades.
Prevenció i assaig
"Una de les primeres mesures de seguretat al món casteller són la prevenció i l'assaig. Aquest descens és resultat sobretot de l'assaig: cada vegada assagem més i millor, i l'assaig amb qualitat fa que les estructures siguin més fiables i, per tant, que caiguem menys", argumenta en declaracions a l'ACN Sílvia Simó, assessora de l'Àrea Mèdica i Científica de l'entitat.
Les Lesions Potencialment Greus
La mateixa Coordinadora de Colles Castelleres considera que el percentatge del 19% d’accidents amb Lesions Potencialment Greus (LPG) és “totalment aberrant i inacceptable”. Són les lesions que tenen un risc important de deixar seqüeles severes pel seu diagnòstic inicial, i han seguit una tendència a l’alça coincidint amb l’auge de l’activitat castellera a partir del 2020. Així, entre el 2013 i el 2019, l’anomenat índex d’LPG va anar ascendint des d’un 5% (de tots els accidents) fins al 7,75%. La Coordinadora ho explica així: a més nivell de les colles i dificultat dels castells que s'assagen i es porten a plaça, més sinistres hi ha i potencialment també més greus. Les dades confirmen que les colles de 8, de 9 i de 10 són les que sumen més accidents i també un major percentatge de potencialment greus al llarg dels anys.
El 2022 i el 2023, però, la xifra d’accidents amb lesions potencialment greus es va disparar, amb un 19% de tots els sinistres el segon any. L'assessora de l'Àrea Mèdica i Científica de l'entitat ho atribueix en part a "la progressió molt ràpida" del retorn a l'activitat postpandèmia "amb molts castells de 10 i gamma extra". També argumenta que des del 2021 es treballa amb una "codificació diferent i millor" de les dades que recullen de les colles i això "fa difícil" comparar-les amb els anys anteriors.
Des de la Coordinadora es reconeix que si es confirmés que les LPG van en augment, “evidentment es buscaran mesures com s’ha fet en tots els àmbits de seguretat, però de moment no tenim confirmat que sigui així", tot insistint que estan "treballant i posant més esforços" perquè les dades amb les quals treballen "siguin cada cop més fiables". En aquest sentit, es recorda que l'índex d'LPG es basa en diagnòstics inicials, i que "en la immensa majoria de casos no acaben sent lesions greus o, en tot cas, sense seqüeles", com és el cas de la Mia, l’aixecadora de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que és el primer i únic d’aquesta gravetat que s'ha produït aquesta temporada, segons consta a la Coordinadora, i que es considera “absolutament excepcional”.
El 16% dels accidents el pateix la canalla
Segons les dades de sinistralitat de l’any 2023, només 66 dels 414 sinistres registrats corresponen al pom de dalt (dosos, acotxadors i enxaneta), és a dir, prop d'un 16% corresponen a les funcions que habitualment desenvolupa la canalla, tot i que aquests accidents tenen més impacte social i mediàtic. La majoria van tenir com a víctimes gent de la pinya (un 46,4% dels accidents), i un 27%, castellers del tronc. Pel que fa a lesions potencialment greus, puja una mica el percentatge de les que afecten la canalla (22%), però segueixen estant força per darrere de les que afecten la pinya (38%) i encara del tronc (27%).
