Aquest dilluns el departament d’Interior va canviar el cap dels Mossos d’Esquadra. Un moviment que fora de Catalunya, quan passa amb altres policies, té poc recorregut mediàtic, però que al nostre país, per diversos motius, sempre s’acaba convertint en una notícia de primera plana. Una reunió fugaç entre el conseller Joan Ignasi Elena i el fins ara comissari en cap, Josep Maria Estela, va servir per tancar aquesta etapa. Estela es va negar a dimitir i es va executar el pla que el conseller ja havia ordenat preparar divendres a la tarda: destituir-lo.
Els motius que porten Interior a fer cessar Estela són coneguts. Dos torcebraços del cap dels Mossos al conseller. Ni al director ni als seus excompanys de Prefectura, directament al conseller. Primer amb un “ell o jo” amb el comissari Eduard Sallent, que s’havia convertit en una peça clau per dissenyar la reestructuració del cos. Elena no va cedir, tot i la pressió mediàtica, i es va mantenir ferm. Estela assegurava que Sallent tenia línia directa amb la direcció política i que manava més que ell. Li van arribar a plantejar que plegués ell, si veia que no podia controlar la Prefectura.
Aquella crisi, que l’entorn de Josep Maria Estela va airejar, aprofitant que el govern d’Aragonès no passava els seus millors moments, es va intentar tancar. Un dia llarg de converses a Vilanova i la Geltrú, on viu el conseller, van acabar amb una carta a tots els agents dels Mossos signada per Estela. Es posava al costat del conseller i intentava així seguir al capdavant del cos. Era el peatge per no ser destituït després d’haver posat en un compromís el conseller Elena, qui l’havia nomenat el desembre de 2020.
El fallit cop d’estat, tancat en fals
Tot i això, Estela sabia que estava en fals. Havia perdut la confiança de l’equip del conseller. Interior oficialment intentaven oferir una treva al comissari en cap, demanant-li que tornés a treballar de manera conjunta amb Sallent i la intendenta Rosa Bosch, la tercera pota de la Prefectura. Però tot va saltar pels aires divendres.
La fase final de l’elecció dels nous comissaris dels Mossos d’Esquadra va acabar amb una trobada molt tensa a la seu del departament divendres a primera hora. Amb la llista de les persones que tenien millor puntuació de la trentena d’intendents que s’havien presentat al concurs de lliure designació, i seguint la línia estratègica marcada des del primer dia per l’equip Elena, es va decidir nomenar comissaries a quatre dones -Rosa Bosch, Montserrat Estruch, Sílvia Catà i Mónica Luis-, de les cinc que s’hi havien presentat, i elegint només dos homes, Ramon Chacón i Miguel Àngel Garcia Alvira -tal com va avançar ElNacional.cat.
L’opció de 4-2 que defensava el conseller, i la que va acabar-se fent, la Llei de la policia així ho mana, va encendre els ànims del comissari en cap, que va intentar negar-se a acceptar aquesta tria, i volent només fer comissaries dues dones, segons les fonts. Elena va entendre que no podia mantenir al capdavant del cos una persona que, al seu entendre, no només havia generat soroll contra el conseller, sinó que disparava contra la línia de flotació del Govern, la línia estratègica del mandat Elena: “Feminitzar els Mossos d’Esquadra”.
El soroll de sabres dels comandaments
Durant tot el cap de setmana, quan es va arribar a plantejar que Interior ja havia decidit executar Estela, es van succeir filtracions de l’entorn del cap del cos per pressionar el conseller. Tornaven a apuntar al comissari Sallent i fins i tot el sindicat majoritari dels comandaments, SICME, van fer sonar els sabres. En una amenaçada de rebel·lió velada, instigada per Roderic Moreno, amic personal d’Estela, demanant un congrés extraordinari, el sindicat es posicionava en contra la destitució del comissari en cap.
El conseller no va claudicar a l’intent de cop d’estat policial quan Estela va demanar fer fora Sallent i tampoc ho va fer aquest cap de setmana amb les pressions dels comandaments. La minoria parlamentària tampoc l’ha fet virar en la seva estratègia, assegurant que, el cop d’efecte de destituir el comissari en cap per oposar-se a les línies polítiques, que no operatives, del departament, demostra, contràriament, la fortalesa del Govern de Pere Aragonés. El mateix conseller, en seu parlamentària, ja havia avisat a Estela. "No permetré ingerències polítiques en l'operativa, però tampoc ingerències policials en les decisions polítiques", va assegurar.
Des d’Interior asseguren que no contemplen cap mena de rebel·lió, tot i les amenaces, dels comissaris i dels intendents que tenen posicions de comandament, ni a Egara, on es concentren els poders centrals, i tampoc al territori, un espai, sobretot a Lleida i Tarragona, que havia controlat Josep Maria Estela. Tot i això, no amaguen que la pressió de l’entorn del major Trapero, coordinat amb l’entorn d’Estela, han intentat desestabilitzar el cos, però esperen que es tanqui la inestabilitat amb Eduard Sallent de cap del cos, "sense interinatge ni temporalitat", tal com ha detallat el director Pere Ferre aquest dimarts al matí a Catalunya Ràdio.
El comissari Sallent té l’encàrrec de posar ordre, implementar les línies estratègiques i posar el cos dels Mossos d’Esquadra a punt per desplegar la nova estructura organitzativa, que va avançar abans de l’estiu ElNacional.cat.