L'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, va ser un home de sort en la seva relació amb la justícia i la policia espanyoles des del 29 d'abril del 2014 al 17 d'agost del 2017. La primera data és el dia en què és excarcerat a Castelló, on havia complert quatre anys per narcotràfic. La segona és la data de la seva mort. En el seu camí fins a Ripoll, on capta i organitza la cèl·lula gihadista, i Alcanar, on prepara els explosius, es beneficia de diverses circumstàncies vinculades a les autoritats policials i judicials, que no es van adonar del rastre que deixava —i tampoc la comunitat on vivia.

Es Satty és clau en la investigació dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Els quatre gihadistes detinguts pels Mossos d'Esquadra i les seves famílies el responsabilitzen de reclutar-los i radicalitzar-los i de ser el cervell dels atacs. Els quatre han explicat al jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu que l'imam havia confessat el seu desig de matar-se amb explosius en un gran atemptat. El destí li ho va concedir, no com imaginava, però. Es Satty va morir en l'explosió de la casa d'Alcanar on preparava les càrregues per atacar "esglésies i monuments" de Barcelona. Tenia 45 anys.

Quan i com es radicalitza un narco menor amb quatre anys de presó i esdevé cervell i guia d'una cèl·lula terrorista sense que ningú se n'adoni? Com capta i adoctrina dotze joves en una localitat de 10.000 habitants i una comunitat musulmana de 500 persones? Com duu a terme la preparació logística i material de l'atemptat sense delatar-se ni que el delatin? Va tenir ajuda de xarxes gihadistes de l'exterior?

Ordre d'expulsió

La vida d'Es Satty va canviar després de ser detingut a Ceuta el 2010. El van enxampar en un ferri amb 12 quilos d'haixix. Li van caure quatre anys de presó. Grapada a la sentència, l'ordre d'expulsió, firmada per la subdelegació del Govern a Castelló.

Aquesta ordre mai no es va executar. El 2014, els seus advocats la van recórrer a la Subdelegació, invocant la protecció dels drets internacionals. La petició va ser desestimada. Van apelar llavors al Jutjat número 2 del Contenciós, que declarà l'expulsió sense efecte. A més, per consolidar la seva residència legal a Espanya —com és freqüent en aquests casos— van sol·licitar l'asil del seu client a Espanya amb data 29 de novembre del 2014, sense resultat.

La sort va tornar a acompanyar a Es Satty el 8 de març del 2016. En aquesta data, les autoritats espanyoles van confirmar a Bèlgica que mancava "d'antecedents sospitosos" i que "no existeix cap informe ni diligència" que el relacioni amb el terrorisme islamista. En concret, les autoritats belgues "van preguntar a un cos de la policia espanyola si l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, tenia vincles amb el terrorisme islamista", va explicar Hans Bonte, alcalde de Vilvoorde, localitat a la mesquita de la qual havia acudit Es Satty el gener de 2016 cercant feina com a imam.

Mimoun Aquichou, l'imam principal de Vilvoorde, no veia net al personatge i li va demanar un certificat d'antecedents penals com a condició per donar-li la feina. "Deia que no era necessari, que per què no confiava en ell", va explicar Aquichou a El País. Inquiet, va informar la policia belga. Es Satty va desaparèixer.

"La policia local i els responsables antiradicalització van buscar tota la informació que van poder i van contactar amb els serveis d'intel·ligència", ha explicat l'alcalde Bonte. "Hi va haver molts contactes de la Policia Federal i la de Vilvoorde amb forces de seguretat de Barcelona", afegeix, encara que no vol dir si es tractava de Mossos, Policia Nacional o Guàrdia Civil.

Els tres cossos i el Ministeri de l'Interior neguen ser el destinatari de la pregunta, encara que no és difícil endevinar a qui s'adreça una policia estrangera si vol informació a Espanya, sabent que els Mossos estan exclosos de tota participació en els organismes de coordinació policial europeus. La pregunta de les autoritats belgues tampoc no va suscitar més indagacions sobre l'imam.

Conspiranoia

En la mesura que les respostes a aquests interrogants segueixen en l'aire, creix el risc que es difonguin interpretacions conspiradores o conspiranoiques. El festival ja ha començat. Aquest dimarts, l'exsecretari general del Sindicat Unificat de Policia (SUP) durant 20 anys, José Manuel Sánchez Fornet, ha publicat al seu compte de Twitter que l'imam de Ripoll "fa una pudor de confident de la Policia o del CNI que empesta". La font és peculiar. Sánchez compta, entre altres gestes, la de ser un dels protagonistes de la difusió dels falsos informes de l'UDEF que acusaven Jordi Pujol i Artur Mas d'enriquir-se il·lícitament.

L'imam de Ripoll, tanmateix, no era un desconegut per a les forces de seguretat espanyoles. El 2006 va ser desarticulat a Vilanova i la Geltrú un grup que captava i enviava terroristes a l'Iraq. Es Satty estava relacionat amb alguns dels detinguts, uns dels quals era el seu cosí. No es va seguir res contra ell perquè "no es va trobar cap vincle entre ell i les activitats criminals del grup", segons El Mundo, que cita fonts de la lluita antiterrorista espanyola. Posteriorment va ser detingut diverses vegades per narcotràfic abans de l'arrest a Ceuta el 2010.

Precisament a Vilanova i la Geltrú va marxar Es Satty un cop excarcerat al 2014. Era un altre home. Un renascut religiós. A la presó havia conegut Rachid Aglif, El Conejo, un dels condemnats per l'atemptat del 11-M a Madrid. Potser el va influir. Es Satty va viatjar a França, Bèlgica i el Marroc. La investigació sospita que en aquests viatges va connectar amb algun enllaç de Daesh, que va ser el seu agent de radicalització.

Radicalització

El procés de radicalització d'Es Satty encaixa en el patró definit per Fernando Reinares i Carola García-Calvo en Estat Islàmic a Espanya. Dos factors expliquen aquest procés, segons aquests experts del Reial Institut Elcano: d'una banda, l'existència de contacte físic directe amb un agent de radicalització, al qual generalment s'atribueix cert carisma. De l'altra, els llaços socials basats en vincles de veïnatge, amistat o parentiu. La presó és, a més, un dels àmbits en què aquests dos factors s'entrecreuen.

Altre tant passa amb la cèl·lula gihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils. L'agent de radicalització és el mateix Es Satty, que actua sobre un grup (els quatre detinguts, els cinc abatuts a Cambrils i els dos morts a Alcanar) amb vincles familiars.

Aquest és un altre dels interrogants que ha de ser resolt en aquest cas, amb una circumstància singular: com va aconseguir Es Satty ocultar la seva radicalització al seu entorn a Vilanova i la Geltrú i a Ripoll? En el mateix Ripoll, en contrast amb l'actitud de l'imam de Vilvoorde, ningú en l'entorn dels joves reclutats no va considerar rellevants els canvis en la seva conducta. Els seus familiars, després de l'atemptat, asseguren que l'arribada de l'imam va fer adoptar als nois altres hàbits, entre els quals canvis en la manera de vestir i una major devoció religiosa. "Eren nois normals i des que va arribar ell [Es Satty] es van posar més en la religió", ha dit una cosina de Younes Abouyaaqoub, el conductor de la furgoneta de la Rambla, abatut a Subirats.