Reflexions i reclams acurats. Representants de les entitats Dones Juristes, la comissió de Dones del Col·legi d’Advocats de Barcelona (Icab), l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS) i PrevenSI reclamen a la judicatura que no decreti l’arxivament directe sense fer una mínima investigació quan una persona, la majoria dones, presenta una denúncia per una agressió sexual, on se sospita que s’ha usat alguna substància com a submissió química. Actualment, s’indica que en la majoria dels casos, com la víctima no recorda res inicialment, no es practica cap actuació al jutjat, tot i que es podria fer una investigació a la cerca d’indicis, amb testimonis i analitzant càmeres, per exemple. “És frustrant per a les víctimes que ni se les citi a declarar al jutjat”, denuncien.
Aquestes entitats, a més, insten els jutges a tenir una major sensibilització vers la víctima, que no se les criminalitzi ni s’utilitzin estereotips. També advoquen perquè s’aprovi la pràctica de proves, com ara analítiques de cabells per aclarir si van ser drogades, prova que es fa servir sovint en altres procediments penals, com ara els casos de salut públic i drogues, però inexistents en els casos d’agressions sexuals. Aquestes reclamacions i reflexions es van expressar en el debat Submissió química, Anàlisi del fenomen, que es va celebrar dimarts passat a la tarda i va ser moderat per l’advocada Olga Arderiu, presidenta de la comissió de Dones Advocades de l’ICAB. Hi van participar: Naxheli Beas, jurista de l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS); Belén Gallo, forense i jurista; Violeta García, psicòloga d’AADAS; Núria Iturbe, de PrevenSI, i Laia Serra, advocada i membre de Dones Juristes. A la sessió, es van presentar diferents recerques, una de les quals sosté que s'estima que una persona que ha comès un delicte sexual té un 5% de probabilitat de ser detinguda, acusada i condemnada.
Víctimes
L’advocada Naxheli Beas d’ADDAS va afirmar que davant la dificultat probatòria en aquest fenomen,“la diligència deguda dels jutges és investigar", tal com marquen organismes internacionals. També es va mostrar en contra de separar si l’agressor va tenir una acció “proactiva”, és a dir, que posa algun producte a la beguda de la noia, o “oportunista”, que s’aprofita del seu estat d'embriaguesa o de consum de drogues. “En tots dos casos és premeditat”, va assegurar, i també va insistir que cal trencar els estereotips, com ara que l’agressor és un desconegut, ja que es produeix en molts espais, des del domèstic a l’oci o el laboral. Beas va afegir que no totes les substàncies provoquen els mateixos efectes, perquè unes donen laxitud però altres, eufòria, i el que cal és investigar perquè l’agressor no va respectar el consentiment de la persona. Beas va apostar per la justícia restaurativa i que “es faci un bon acompanyament a les víctimes i respectar el que elles volen; cal escoltar-les”, a més de la prevenció.
Burundanga, un 3% de casos
La forense Belén Gallo va exposar resultats de diferents estudis i va afirmar que la medicina forense té un paper fonamental per realitzar un examen físic i psíquic de la víctima acurat, així com en la presa, conservació i enviament de mostres. L’Institut de Medicina Legal i ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) va dur a terme el reconeixement a 1.069 víctimes d’agressions sexuals l’any passat, unes 239 més que l’any 2020 (830) i xifra similar a la del 2019, amb 1.128 víctimes. També va citar les atencions fetes a l'Hospital Clínic: de 468 agressions sexuals ateses el 2021, en un 31,4% es va fer servir la submissió química.
També va presentar els resultats d’un estudi del 2020 publicat a la revista Forensic Science International de la Facultat de Farmàcia d’Alcalà d’Henares que trenca mites. Per exemple, l’acció premeditada de la submissió química es registra en un 2% dels casos analitzats. Les substàncies GHB, Flunitrazepam, Ketamina i burundanga, que provoquen titulars cridaners en els mitjans de comunicació, es troben només en un 3% dels casos. El component principal és l’alcohol. A més, l’agressor és desconegut en un 15% dels casos, això vol dir que la majoria són en entorns familiars o de persones conegudes i amistats. Pel que fa a l’amnèsia i el dany emocional, el registren un 85% de víctimes. També es destaca un alt nivell de víctimes que tenen algun tipus de discapacitat o malaltia, i que es perpetua la victimització recollint conductes addictives.
Mostra de cabells
Gallo va explicar que tant des del Ministeri de Justícia com de l’Institut Medico Forense de Catalunya s’han editat i actualitzat guies per fer un bon reconeixement a les víctimes. Així, va detallar, que per detectar substàncies psicoactives es recomana fer una analítica de sang en les primeres 48 hores després de l’agressió sexual. Pel que fa a l’analítica d’orina es poden detectar restes si no se superen els cinc dies després de l’agressió. I pel que fa a la mostra de cabell, es recomana fer-la quan la denúncia s’ha produït més tard de cinc dies, i s’indica que s’agafarà una mostra de dos flocs tallats el més a prop del cuir cabellut, passats entre quatre i sis setmanes després del succés. El cabell creix un centímetre al mes i amb la seva mostra es pot fer una investigació retrospectiva de l’exposició a substàncies psicoactives de la persona.
Credibilitat
Per la seva part, Núria Iturbe, de PrevenSI, va detallar un estudi sobre la violència sexual sense record realitzat des de l’entitat, en el qual es conclou que s’estima que una persona que ha comès un delicte sexual té un 5% de probabilitat de ser detinguda, acusada i condemnada. I, alerta que “la falta de conseqüències suposa una percepció d’impunitat col·lectiva i un factor de risc de reincidència”. Des de l’entitat s’indica que ha analitzat 240 sentències entre els anys 2015 al 2020 d’abusos i agressions sexuals a les Illes Balears, així com dades estadístiques policials, i unes 50 sentències a Catalunya del 2019. D’aquesta anàlisi, s’indica que en 14 casos (4 menors) es va citar que la víctima va patir submissió i vulnerabilitat química, la majoria en l’entorn d’oci. També es destaca que el testimoni de la víctima és creïble en 2 casos, però que en cap cas el testimoni de la víctima ha sigut clau en la condemna. Iturbe va defensar que es faci una recollida de dades unificada i acurada, a més de realitzar més mesures de prevenció.
Expedient de Salut
Per la seva part, la penalista Laia Serra va alertar que en aquests procediments des de Salut s’adjunta tot l’expedient sanitari de la víctima, per exemple, que a 15 anys va patir un trastorn alimentari o qualsevol consum, fet que es pot usar contra la víctima. L'advocada va precisar que ja s'ha demanat a l'administració i que no es faci. T ambé va insistir que més que formació, que segur reben, cal empatia en la judicatura vers la víctima i no fer-li preguntes amb segones, com: ”Ara ja s'enrecorda?” o “Si no ho recorda, com pot saber que no va ser consentit?”, o qüestionar la seva credibilitat si admet que ha consumit drogues i alcohol el dia de l’agressió sexual.
La llei del ‘només sí és sí’
Serra també va qualificar d'“un salt qualitatiu” que la Llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual -coneguda per la llei del només sí és sí, i aprovada al Congrés dels Diputats el maig passat i a l’espera del filtre del Senat- indica que s’han de recollir mostres en els casos de les agressions sexuals.També va admetre que el fet que en certs supòsits es pugui rebaixar la condemna “pot beneficiar a les dones i acabar amb la impunitat” perquè hi ha cops que els tribunals aposten per l’absolució abans que imposar condemnes severes. Per contra, Serra critica que la llei “continua tractant la dona com un receptacle” en mantenir expressions com la de violència sexual “sobre” la dona. La llei suprimeix el delicte d’abús i tot es defineix com agressió sexual, amb agreujants.
#EsTerrorSexual
En aquest context, l’Observatorio Noctámbul@s acaba de fer pública una campanya perquè els mitjans de comunicació abordin les violències sexuals en contextos d’oci nocturn i consum de drogues amb perspectiva de gènere. Critica “els relats de la majoria de mitjans de comunicació que perpetuen l’alarma social, el control dels cossos de les dones i que @NBarjola denomina “disciplina del terror sexual”, i alhora es proposen millores per narrar les violències des del feminisme. Han editat cartells i insisteixen que no s’ha de culpabilitzar les víctimes de les violències que reben. Per exemple, quan en un títol es destaca que la menor violada “es va emborratxar”.