Els suïcidis en menors de 30 anys han crescut un 7,9% en un any, consolidant-se com la seva primera causa de mort, per davant dels accidents de trànsit i els càncers, i inquieten especialment els adolescents d'entre 15 i 19: en 2022, es van llevar la vida 75, un 41,5% més que en 2021. "Hi ha senyals clars que ens estan demanant ajuda", ha afirmat el president de la Societat Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental (SEPSM), Manuel Martín, després d'analitzar la recent estadística 'Defuncions segons la Causa de Mort' de l'INE, que mostra, per cinquè any consecutiu, un increment dels suïcidis. Un increment ha arribat a xifres històriques d'ençà que hi ha registres: 3.126 homes, que pugen un 4,8%, i 1.101 dones, i en aquest cas l'increment és del 7,8%, amb el que s'han convertit en la principal causa de defunció externa global. Un total de 4.227 persones, un 5,6% més que en 2021. Una mitjana d'11,6 al dia.

🟡 Xifra rècord de suïcidis a Catalunya en 2022: per primera vegada se superen els 600

"L'any passat ens preocupaven moltíssim els suïcidis infantils, que van ser 22 en 2021, una xifra absolutament inaudita a Espanya", comenta Andoni Ansean, president de la Fundació Espanyola per a la Prevenció del Suïcidi. Ara que aquest número ha tornat al que "desgraciadament era habitual" (12 menors de 14 anys en 2022), els experts romanen alerta al que està passant entre els 15 i els 29, on el suïcidi s'ha erigit com la primera causa de mort, sigui natural o externa. En tot aquest grup, es van comptabilitzar 341 morts per suïcidi, 20 més que per accident de trànsit (320) o tumors (276). És un 7,9% més que l'any anterior (316), quan ja havien crescut un 5,3% respecte a 2020 (300).

No és la primera vegada que el suïcidi supera les altres dues causes de defunció més comunes en els menors de 30 anys, però sí que ho és que aquest patró es reprodueixi en tots els subgrups d'edat. Així, en el de 25-29, es van produir 102 defuncions per càncer i 120 per un sinistre enfront de les 135 per suïcidi; en el de 20-24, es van registrar 100, 126 i 131, respectivament. El cas dels adolescents és encara més alarmant: 75 (44 nois i 21 noies, un 41,5% més que en 2021, quan van ser 53), es van llevar la vida enfront dels 74 que van morir en carretera o els altres 74 que van morir per càncer. És la xifra més alta de la història després de superar els 70 de 2018.

Augment exponencial de les autolesions

La salut mental ha desbancat a la violència com a motiu de consulta dels adolescents a la Fundació ANAR; dins d'ella, la conducta suïcida és la que més dites va acaparar en 2022 (7.928 per ideació suïcida i intents de suïcidi, el 17,5% del total), amb el que s'ha multiplicat per 34,8 en una dècada. Per darrere se situen les autolesions, que han passat de les 71 en 2012 a 3.243 en 2022, gairebé 46 vegades més. Suïcidi i autolesions són dues coses diferents, aclareix el doctor Martínez, perquè el mal que s'infligeixen a si mateixos els adolescents, encara que pot ser un indicador de risc, no sempre té una intencionalitat suïcida i "moltes vegades obeeix a una altra mena de fenomen que té a veure amb la descàrrega de tensió o una ànsia important que no s'allibera". Així i tot, "no hi ha dubte que estan llançant missatges", perquè la demanda d'atenció en salut mental que va començar a notar-se amb la pandèmia "ha augmentat clarament", i això es reflecteix en l'engruiximent de les llistes d'espera. "Ens està donant senyals que alguna cosa està ocorrent", coincideix Endrecen, que prossegueix: "qualsevol que treballa amb xavals en una escola, institut, centre de salut, ha notat l'augment de la ideació, les autolesions i els comportaments o intents suïcides".

Alt risc també en edats avançades

El risc de suïcidi augmenta amb l'edat, sobretot en homes: la taxa entre nois de 15 a 29 anys és de 7,64, mentre que la dels majors de 79 es quintuplica a 37,38; en el cas de les noies es duplica de 3,85 a 6,97. De fet, el nombre més alt de morts per suïcidi es dona en població de 55 a 59 (479, un 18% més), encara que la taxa major la presenten majors de 79 (18,19) i la pujada més acusada (26,1% amb 275 suïcidis) va aparèixer en la franja 70-74. Amb tot, la taxa espanyola (7,87) és de les més baixes de la UE, per sobre de Xipre, Malta, Grècia, Itàlia i Eslovàquia, i molt lluny de Lituània, Hongria i Eslovènia, segons les últimes dades d'Eurostat.

A més, puntualitza Martínez, la sèrie històrica dels suïcidis presenta dents de serra, amb pics moltes vegades associats a esdeveniments sociològics o socioeconòmics com la crisi de 2008. Sense restar un àpex de transcendència a la successió de màxims de l'últim lustre, l'avanç de l'INE del primer semestre de 2023 podria apuntar a una nova estabilització, indica l'expert: segons les dades provisionals, de gener a juny s'han produït 1.967 suïcidis (un 75,2% homes i un 24,8% dones). Però sigui com sigui, la situació pilla al sistema sanitari poc o gens preparat quant a recursos humans i assistencials per a satisfer la creixent demanda i sense un pla estatal de prevenció del suïcidi, que confia abordi el nou comissionat de salut mental creat en el si del Ministeri de Sanitat. "Ha d'estar sobre la taula", conclou.