El 26 de juliol la Guàrdia Civil decideix demanar al jutge les autoritzacions per a les escoltes telefòniques. Després de l'acte al Teatre Nacional de Catalunya, la policia entra en un deliri contra el referèndum i ja no investiga només si l'equip de Junqueras està creant i posant en marxa la Hisenda pública catalana i com, sinó que obre una causa general contra tot el que tingui a veure amb l'organització d'un referèndum que encara no era a l'agenda ni s'havia convocat.

La policia demana les intervencions telefòniques i una peça a banda on resguardar totes les gravacions i les transcripcions que se'n derivin. Fins aquell moment només hi havia investigats Santi Vidal, Lluís Salvador i Carles Viver Pi-Sunyer. És per això que les primeres escoltes són les de les seves converses; però a partir de les seves trucades, es van ampliant les escoltes telefòniques fins arribar als 14 detinguts del dia 20 de setembre.

I amb un ferm secret de sumari, la Guàrdia Civil desplega una xarxa d'espionatge digna de l'agent 007, James Bond. De fet, aquesta teranyina de comunicacions i seguiments els porta al magatzem on hi ha tot el material electoral, que requisa el dia 20 de setembre i que obliga el Govern a desplegar el pla B, és a dir, imprimir noves paperetes des de l'exterior i prescindir d'alguns materials que ja estaven a punt, com les indicacions de les meses on votar o els manuals per als presidents i vocals de mesa.

"On estan les paperetes, les paperetes on estan?"

Les paperetes es van haver d'imprimir dues vegades. Les primeres, que ja estaven a punt per referèndum de l'1 d'octubre, són requisades el dia 20 de setembre en unes naus de Bigues i Riells que la policia feia un mes que vigilava. A continuació, relatem com la Guàrdia Civil les va descobrir.

El 4 d'agost la Guàrdia Civil punxa el telèfon a Josep Maria Jové. Una de les seves trucades a Francesc Sutrias, director de Patrimoni, alerta la Guàrdia Civil, que des d'aquell moment també li intervé el telèfon.

El 22 d'agost intercepta una trucada entre Jové i Sutrias en què es parla d'un tercer individu, que està esperant instruccions. Com que a la trucada s'esmenta l'hora però no el lloc d'una trobada, la Guàrdia Civil es planta davant el Departament d'Economia per seguir els sospitosos. I acaba a la cafeteria Altaïr.

 

 

 

A partir d'aquí, Sutrias és una persona clau per a la Guàrdia Civil.

 

Arran d'una conversa interceptada entre Jové i Natàlia Garriga, directora de serveis de la Secretaria General de Vicepresidència, Economia i Hisenda, la Guàrdia Civil comença a seguir Garriga, que els porta fins a una de les empreses col·laboradores i, de retruc, a les naus on s'havia de descarregar el material.

 

La policia incorpora al sumari fotografies de Natàlia Garriga parlant dins un cotxe. Tot i que ni és delicte ni saben què passa dins el vehicle, la policia engega un nou dispositiu de seguiment.

 

Després la Guàrdia Civil segueix el cotxe i arriba a les naus de Bigues i Riells.

 

La Guàrdia Civil conclou que la conductora del cotxe és Mercè Martínez, de l'empresa Fox Box Publi Alternativa, una altra de les persones que acaben detingudes el 20 de setembre. I a partir d'aquest seguiment, desplega la vigilància de les naus de Bigues i Riells.

 

El 2 de setembre arriben les caixes de material electoral davant els ulls de la Guàrdia Civil alertada per les escoltes telefòniques.

El 20 de setembre, la Guàrdia Civil desplega el dispositiu de detencions i escorcolls i entra a les naus de Bigues i Riells, on troba tot el material electoral preparat per ser distribuït.

El cop del 20-S

L'entrada a les naus de Bigues i Riells suposa un fort cop per al referèndum, que s'havia de celebrar només deu dies després. La policia no només deté el nucli dur que n'estava muntant tota la logística, sinó que requisa material clau per als col·legis electorals.

 

Gairebé 10 milions de paperetes i 5.900 sobres amb documentació electoral intervinguts per la Guàrdia Civil. El referèndum, en suspens.

 

Localitzadors i claus de cotxes dels investigats

En tot el sumari, només hi ha un moment en què el jutge i el fiscal es planten davant la Guàrdia Civil: el moment de concedir els permisos per seguir els investigats. És quan els agents demanen l'obtenció de còpies de les claus dels cotxes de Lluís Salvador i Josuè Sallent, per poder-los instal·lar localitzadors dins. La Guàrdia Civil pretenia tenir els cotxes localitzats constantment al llarg de tres mesos, de l'agost a l'octubre.

La petició es fa per poder fer el seguiment amb més seguretat, després de detectar un possible contraespionatge del Govern, emprès per garantir la seguretat dels càrrecs públics que tenen al seu càrrec els preparatius del referèndum.

El fiscal rebutja la mesura demanada per la Guàrdia Civil i el jutge no l'autoritza. El fiscal diu que la mesura és totalment "prospectiva i inadequada" i que el seguiment es pot continuar fent sense mesures tant "intromissives", que "no aporten més dades ni elements nous a la investigació". El jutge la desestima.

Intuïcions policials

Alguns dels seguiments que fa la Guàrdia Civil acaben en informes en què la policia es deixa portar més per intuïcions que per fets contrastats. És el cas de Lluís Salvadó i Josuè Sallent, a qui segueixen quan surten de la feina. Algunes de les fotografies són imatges dels investigats amb una actitud absolutament normal. Com aquesta de Lluís Salvadó.

La Guàrdia Civil, però, acaba deduint de la seva actitud, no només que estan pendents de si els segueix algú, sinó que són "peixos grossos" del referèndum i que el seu entorn hi està implicat.

 

El mateix passa amb Josuè Sallent.

 

 

Aquest informe matusser és el que dona peu a demanar la instal·lació dels localitzadors als cotxes i les còpies de les claus dels vehicles, que, tal com hem dit, el jutge va desestimar.