Una de les mesures estrelles de l'urbanisme tàctic d'Ada Colau a Barcelona és la creació de superilles. Aquestes, creades amb la intenció de pacificar els entorns, especialment al voltant de centres escolars, reduir la presència de vehicles i crear un entorn més agradable pels veïns, ha acabat generant problemes d'inseguretat, incivisme, massificació i gentrificació a les àrees de la capital catalana on ja s'han aplicat, com ara al barri de Sant Antoni o al Poblenou. A més, però, segons revela un estudi del Barcelona Supercomputing Center, són del tot insuficients per complir amb la legislació de qualitat d'aire europea i generen més contaminació als carrers del seu entorn per un efecte rebot. 

Disminuir el volum de trànsit 

Aquest informe de la BSC adverteix que les mesures adoptades fins ara a Barcelona s'han d'acompanyar d'una disminució dràstica del trànsit de vehicles per arribar als estàndards de qualitat de l'aire que imposa la Unió Europea. L'estudi ha volgut quantificar l'impacte de les mesures preses fins ara per intentar reduir la contaminació provada pel trànsit a Barcelona, concloent que la creació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) i les superilles o l'urbanisme tàctic queden lluny dels objectius marcats per Europa. A més, la  reducció de trànsit del 25% esperada per l'ajuntament per al 2024 reduiria la concentració de diòxid de nitrogen (NO2) entre un 20% i un 30%, cosa que "amb prou feines seria suficient per complir amb la mitjana anual de 40 micrograms per metre cúbic de diòxid de nitrogen", expliquen els investigadors.

De fet, l'informe de la BSC apunta que la creació de les superilles pot tenir un efecte rebot: aconsegueixen fer caure la contaminació en punts concrets, però augmenten en el seu entorn per una redistribució del trànsit a la resta de la xarxa i, per tant, també de les emissions. D'aquesta manera, insisteix l'estudi, resulten inútils en la lluita contra la contaminació si no estan acompanyades d'altres mesures i, especialment, una reducció del trànsit a la ciutat. 

Impacte reduït 

En definitiva, l'impacte de les mesures de Colau és molt reduït, fins i tot en les seves previsions més optimistes. Segons recull l'estudi, la previsió de l'Ajuntament és que la seva aplicació ajudi a desincentivar l'ús del transport privat en un 25% en tres anys, segons es pot comprovar al Pla de Mobilitat Urbana. Partint d'aquesta base, s'ha calculat la petjada de les restriccions adoptades fins ara o que estan en execució: reducció de carrils per vehicles, vuit superilles i la ZBE, amb la idea que tots els vehicles prohibits  han estat reemplaçats per aquells que compleixen la normativa d'emissions Euro 6, la més neta, un fet que no és esperable a curt termini.

Els resultats apunten cap a una direcció: les mesures preses fins ara han de ser complementades amb noves restriccions al trànsit per millorar la qualitat de l'aire a la ciutat i mantenir la concentració de contaminants en valors acceptable per a la salut. Amb les que hi ha avui i amb una revisió de reduir el trànsit en un 25%, la ciutat quedaria al límit dels nivells d'emissió de diòxid de carboni marcats per la Comissió Europea i lluny dels que recentment ha revisat l’OMS, que els ha reduït de  40 micrograms/metre cúbic a 10. 

Barcelona, la sisena ciutat amb més mortalitat 

De fet, segons l'actualització de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) feta aquest novembre, l'àrea metropolitana de Barcelona ocupa el sisè lloc en la llista de càrrega de mortalitat associada al gas NO2. Així ho demostra l'actualització d'un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que ha conclòs que Europa podria evitar 114.000 morts prematures anuals si es complissin les noves recomanacions de qualitat de l'aire de l'OMS. A partir d'aquestes dades, l'ISGlobal ha elaborat una sèrie de rànquings a la seva web on apareixen les ciutats amb més morts per la contaminació, les que tenen millor qualitat de l'aire i les que gaudeixen de més espais verds. Així com Barcelona ocupa el numero sis en el rànquing de ciutats amb més càrrega de mortalitat pels nivells nocius de NO2, l'àrea metropolitana de Madrid encapçala la llista en el número u. 

A la imatge principal, la superilla de Sant Antoni / Carlos Baglietto