La Sala penal del Tribunal Suprem (TS) ha estimat el recurs presentat pel matrimoni de Joseph Leonard Hardy i Marie Elizabeth Hardy, exmembres de l'IRA, i ha revocat la condemna de dos anys de presó que els va imposar l'Audiència Nacional per un delicte de blanqueig de capitals procedents del contraban de tabac. Tal com informat Europa Press, la sentència, signada per la magistrada Ana María Ferrer, recorda que el blanqueig de capitals no és un delicte de "sospita", i que la policia espanyola i l'Audiència Nacional no van poder demostrar que els diners amb els quals els condemnats es van comprar tres cases a la costa de l'Estat provenien del contraban. Així, el Suprem està d'acord amb la defensa que al·legava una infracció de llei i infracció de precepte constitucional contra la resolució de l'Audiència Nacional.

Infracció de llei

El Suprem recorda que en la resolució d'instància es recollia que el matrimoni "va ocultar a Espanya parteix dels beneficis obtinguts en la seva il·lícita activitat de contraban de tabac" mitjançant la compra d'immobles a Oriola (Alacant), Torrox (Màlaga) i Manilva (Màlaga). A més a més, l'Audiència Nacional recordava que cap dels dos acusats, "els esposos Hardy", tenia ingressos coneguts i suficients que poguessin justificar l'origen de les sumes emprades en la inversió dels béns adquirits, per un valor total de 987.410,09 euros. Però els exmembres de l'Exèrcit Republicà Irlandès, que van ser condemnats amb anterioritat per col·locar una bomba en una base britànica a Alemanya l'any 1989, van presentar un recurs de cassació per infracció de llei i infracció de precepte constitucional contra la resolució de l'Audiència Nacional. Denunciaven que es va vulnerar el seu dret a la presumpció d'innocència, a un procés amb les garanties degudes, a la tutela judicial efectiva, i el seu dret a la defensa.

La defensa va argumentar que la prova que es va prendre en consideració, fonamentalment la declaració d'un agent de Duanes anglès i la de dos policies espanyols encarregats de la recerca, no aportaven elements suficients per a vincular els fons emprats en les tres operacions amb l'activitat de contraban de tabac que se'ls atribueix. A més, assenyalaven que la causa seguida al Regne Unit va acabar amb un veredicte d'inculpabilitat, equivalent a una sentència absolutòria, perquè es van declarar nul·les les intervencions telefòniques que es van acordar en la mateixa i que apuntaven a Leonard Hardy. Per això, creuen que "els fets objecte d'aquella recerca no poden servir de base com a delicte precedent per a sustentar una condemna per blanqueig de capitals".

Falten proves

Ara, el Suprem explica que la jurisprudència adverteix que el de blanqueig de capitals no és un delicte de sospita i com qualsevol altra condemna penal exigeix acreditar tots i cadascun dels elements del delicte. Per això, incideix en què s'ha de veure si hi ha una activitat delictiva prèvia idònia per a generar guanys o béns, i si hi ha operacions realitzades amb aquests béns amb la finalitat d'ocultar el seu origen. Després d'això, recorda que el tribunal va declarar provat que els fons que es van fer servir pels acusats per comprar els immobles procedien de l'activitat de contraban de tabac que Leonard Joseph Hardy va dur a terme al Regne Unit i Irlanda en el període comprès entre els anys 2005 i 2011, de les quals també es va beneficiar la seva esposa, l'acusada Donna Marie Elizabeth Hardy.

El tribunal sentenciador va valorar com a indicis el volum dels fons emprats i la falta d'una justificació per part dels acusats del seu origen legítim. "La vinculació de tals fons amb el delicte de contraban la va extreure de la seva implicació en la coneguda operació 'Babyweek I', i les importants quantitats de tabac confiscades en aquesta; així com de diferents recerques que s'haurien realitzat a Irlanda i que ho involucraven en activitats de contraban i evasió fiscal entorn de l'any 2007", recorda. El Suprem indica que els volums de diners manejats i la forma en què s'opera amb ells, "evidencien que existeixen uns ingressos quantiosos respecte dels quals no pot establir-se vincle amb una activitat lícita dels acusats", i que la hipòtesi del finançament bancari queda descartada. La jutgessa recorda a més que va ser la mateixa autoritat judicial britànica la que en l'operació de la qual emana el suposat blanqueig va considerar inutilitzables les dades obtingudes per l'enregistrament amb un micròfon ambiental. Recorda que va ser així no sols per problemes de custòdia del material, sinó també per manca d'autorització per part de l'autoritat que era competent durant el seu desenvolupament, i afegeix que això afecta el nucli de la protecció del dret fonamental al secret de les comunicacions. Per això, el Suprem entén que s'ha d'estimar el recurs dels exmembres de l'IRA, els absol a tots dos i en conseqüència anul·la la sentència de l'Audiència Nacional.