El Tribunal Suprem ha confirmat la desestimació del recurs presentat per l'Associació Espanyola de Banca (AEB) contra el Decret 183/2016, pel qual s'aprova el reglament de l'impost sobre habitatges buits de Catalunya (IVVCAT) i que desplega la Llei 14/2015, de 21 de juliol. El tribunal conclou que l'esmentat impost "no vulnera principis constitucionals". En la resolució, coneguda aquest dimecres, el Suprem ratifica la sentència desestimatòria del recurs de l'AEB dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 17 de desembre de 2019, perquè no va apreciar que "la regulació de l'impost vulneri els principis constitucionals d'igualtat, capacitat econòmica i interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics".
En la sentència, la sala contenciosa administrativa del Suprem expressa la seva "sorpresa" perquè l'associació de la banca no fa referència a la resolució del Tribunal Constitucional del 2019 que validava la llei catalana que inclou l'impost, i rebutjava els recursos d'inconstitucionalitat. Hi afegeix que l'impost sobre habitatges buits de Catalunya té un "caràcter extra fiscal", ja que amb ell es vol promoure l'ocupació de pisos, i que és similar a l'impost andalús de terres infrautilitzades.
Arguments
La sala precisa que l'estructura impositiva de l'impost "no desvirtua la seva finalitat extra fiscal", no representa una selecció arbitrària del subjecte passiu, desconnectada de la llegítima finalitat extrafiscal del tribut, i configura un sistema de determinació de la base imposable, i de la quota, a través dels diversos criteris ja examinats, que no vulnera el principi de capacitat econòmica, ni resulta arbitrari, doncs "respon a l'àmbit legítim de l'exercici de la potestat tributària del legislador autonòmic".
Finalment, el tribunal precisa que, posteriorment, el Govern va aprovar la Llei 2/2021, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, que ha ampliat l'àmbit de subjectes passius de l'IVVCAT, mitjançant la incorporació de la figura de les persones físiques grans tenidores d'habitatge, enteses per tals aquelles persones físiques que siguin titulars d'un dret de propietat, d'usdefruit, d'un dret de superfície o de qualsevol altre dret real que atorgui la facultat d'explotació econòmica de l'habitatge, de més de quinze habitatges. Per tant, conclou el tribunal, "no s'aprecia vulneració del principi d'igualtat i generalitat del tribut".
El tribunal afirma que la base imposable de l'IVVCAT és una unitat física: els metres quadrats de superfície desocupada, sense atendre una altra característica de l'immoble més que la seva desocupació, ja que el rellevant per satisfer la necessitat d'habitatge és la superfície per si mateix i no el seu valor. I qualifica de "fal·laç" l'argumentació de l'associació de la banca sobre un pis de 80 m² i un de 350 m², quan el mercat habitual és fer pisos més petits i més en zones tensades i on hi ha molta demanda.