El Tribunal Suprem (TS) ha autoritzat amb una sentència que els pares de nens nascuts a l'estranger per gestació subrogada —també conegut com a "ventre de lloguer"— puguin modificar el Registre Civil per a posar el domicili familiar com a lloc de naixement. En la resolució, la Sala civil del TS dictamina en favor dels pares d'un menor nascut a Ucraïna per gestació subrogada, de manera que avala regularitzar d'aquesta manera a aquests menors, tot i que aquest polèmic mètode no és legal a Espanya.
El pare del menor és biològic, mentre que la mare consta com a adoptiva, com a cònjuge del pare biològic. Aquests pares, en demanar el trasllat de la inscripció de naixement del menor des del Registre Civil Central al Registre Civil del seu domicili, van sol·licitar que es canviés l'esment del lloc de naixement del menor pel del seu domicili. El Registre Civil es va negar, una decisió que va ser ratificada per la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, però els pares van presentar una demanda d'oposició que va ser desestimada, per la qual cosa van decidir recórrer davant el Suprem.
Els magistrats estimen en la seva sentència el recurs dels pares, en considerar aplicables per analogia els preceptes de la Llei del Registre Civil vigent en aquell moment que permetien, en el cas de l'adopció internacional, el canvi de l'esment del lloc de naixement del menor en un país estranger pel del domicili dels pares adoptius."Encara que l'adopció no és internacional, també el lloc de naixement del menor, en un país remot amb el qual els pares manquen de relació, denotaria el caràcter adoptiu de la filiació i les circumstàncies de l'origen del menor", assenyalen.
El Suprem argumenta la decisió al·legant que és conforme amb les exigències de diversos articles de la Constitució: el 18.1, perquè "permet l'efectivitat del dret a la intimitat personal i familiar del menor (en l'àmbit de protecció del qual es troben la filiació i les dades que denoten el seu origen)"; el 14, la no discriminació per raó de naixement, i el 39.2, la protecció pels poders públics dels fills, iguals davant la llei amb independència de la seva filiació. Al seu judici, la publicitat registral d'un determinat lloc de naixement a l'estranger, que constaria en el seu document nacional d'identitat o en el seu passaport, "vulneraria el dret a la intimitat del menor". Vulneraria aquest dret, apunta el magistrat, "en ser revelador de l'existència de l'adopció i de les circumstàncies relatives al seu origen especialment sensibles i suposaria una discriminació respecte d'altres filiacions (en concret, l'adopció internacional) que no es troba justificada".
Un jutge contrari a la gestació subrogada
El ponent ha estat el magistrat Rafael Sarazá, que en una sentència d'abril de 2022 va dictar que una dona amb un bebè nascut per gestació subrogada ha d'adoptar-lo per a ser reconeguda com a mare. A més, Sarazá criticava a les agències intermediàries per tractar com a "simple mercaderia" tant a les mares gestants com als menors. En aquell cas concret, en el qual s'atribuïa a la mare comitent la decisió sobre si la gestant havia de seguir o no amb vida en cas que sofrís alguna malaltia o lesió potencialment mortal, el magistrat considerava que "s'imposen a la gestant unes limitacions de la seva autonomia personal i de la seva integritat física i moral incompatibles amb la dignitat humana".
Envoltat de polèmica
La gestació subrogada és una tècnica molt polèmica, criticada per bona part del moviment feminista i de l'esquerra en considerar que sovint es fa negoci i consisteix a explotar i mercantilitzar el cos d'una dona en molts casos en situació de vulnerabilitat i que, per tant, es presta a embarassar-se, passar per l'embaràs i el part i després desvincular-se del menor per necessitat econòmica. La llei espanyola no permet aquest mètode, si bé en els darrers anys hi ha hagut nombrosos casos d'espanyols que han viatjat a l'estranger a practicar-ho i després han lluitat pel reconeixement de les autoritats espanyoles. A països com Ucraïna va convertir-se en tota una indústria.