El Tribunal Suprem (TS) no ha admès a tràmit el recurs de cassació que va presentar el Govern de la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga les escoles a impartir un 25% de les hores lectives en castellà i que fa referència a la llei Wert. La notícia s'ha conegut aquesta mateixa tarda a partir d'una providència del Tribunal Suprem i ha provocat la compareixença d'urgència dels consellers d'Educació, Josep González-Cambray, i de Cultura, Natàlia Garriga. "El Tribunal Suprem s'ha extralimitat posicionant-se en temes pedagògics", ha dit González-Cambray. Perquè sigui d'aplicació la sentència, cal que el Ministeri d'Educació demani que s'executi.
A principi de mes el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar un projecte escolar perquè considerava que "no contempla el caràcter vehicular del castellà com a llengua oficial". Es tracta del projecte lingüístic del col·legi Puig de les Cadiretes de Llagostera (Gironès), que pretenia explicitar el català "com a eix vertebrador" i "llengua vehicular" d'ensenyament. La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC va decidir que aquest projecte "no és conforme a dret", ja que no garanteix que els infants rebin "un ensenyament que inclogui el castellà com a llengua vehicular en proporció raonable". Amb aquesta darrera decisió, ja són sis els projectes lingüístics que han estat tombats pel TSJC. Aquests inclouen l'Escola Puig de les Cadiretes de Llagostera (pública), l'Escola Frangoal de Castelldefels (concertada), l'Escola Aura de Reus (concertada), l'Institut els Pallaresos (públic), l'Escola Bogatell de Barcelona (pública) i l'Escola Josefina Ibáñez d'Abrera (pública). Fins ara, s'havien presentat recursos individuals de famílies, però la Generalitat va presentar el recurs de cassació contra la sentència del TSJC del desembre del 2020 que obligava a fer el 25% de les hores lectives en castellà, per mirar d'imposar el model d'immersió lingüística i evitar que fos un tribunal qui intervingués en el pla d'estudis. Però el TS ni tan sols l'ha admès a tràmit i ha fet ferma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Malgrat reconèixer la llengua catalana "com a centre de gravetat del sistema educatiu", el TSJC va anteposar el dret que una part de l'ensenyament sigui en castellà. En la sentència, el TSJC recordava que la llei vigent contempla "la presència mínima del castellà com a llengua vehicular en el curs i classe en els quals el fill dels recurrents segueix els estudis en un 25% de les hores efectivament lectives, havent-se d'impartir en aquesta llengua oficial, a més de la matèria o assignatura lingüística, almenys una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga". Però el conseller d'Educació ha recordat avui que el ministeri diu que cal garantir l'aprenentatge dels dos idiomes sense fer referència a cap percentatge.
La crida del conseller
Davant la sentència, que queda confirmada a partir d'aquest rebuig a admetre a tràmit el recurs presentat pel Govern, el conseller d'Educació ha demanat als centres educatius que "han de seguir treballant com fins ara". "Això no va de percentatges. Això va de pedagogia. Demano el màxim respecte per al nostre alumnat i per als professionals del nostre sistema educatiu. L'escola a Catalunya, en català", ha apuntat. González-Cambray ha qualificat el moviment del TS de "greu atac als fonaments de l'escola catalana perpetrat per un tribunal allunyat i desconeixedor de la realitat sociolingüística". "El Departament d'Educació està, estarà i ha estat sempre al vostre costat. Heu de seguir treballant com fins ara, que és seguir educant els nostres infants i els nostres joves", ha afegit el conseller.
González-Cambray ha defensat el model d'immersió lingüística: "Un model amb un amplíssim consens social i una àmplia majoria parlamentària. Un model d’escola on el català ha estat i és una eina fonamental", ha dit. El conseller d'Educació ha remarcat que l'escola catalana actua com un element integrador fonamental també per la població nouvinguda i que el model lingüístic s'ha construït a partir d'un ampli consens social i pedagògic. "No estem davant un conflicte lingüístic, sinó davant la decisió d'un tribunal que desconeix la realitat", ha dit tot recordant que des del 2005 només 80 famílies han demanat l'escolarització en castellà. I, en aquest sentit, ha rebutjat que "sigui un jutge qui determini de forma arbitrària el percentatge d'hores que calen per aprendre una llengua; representa una anomalia".