El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna al pagament d'una multa de 1.080 euros per un delicte de desobediència a un home que es va presentar despullat en una comissaria de València a presentar una denúncia i es va negar a vestir-se. Es tracta del mateix home que fa dos anys també va intentar entrar completament nu a la Ciutat de la Justícia de València, on havia d'assistir a una cita en relació amb una causa administrativa que tenia oberta. Els fets pels quals l'ha condemnat ara el Suprem es remunten al 20 d'agost del 2020, quan l'home va entrar a la Comissaria de Districte Marítim de València despullat, malgrat portar roba per vestir-se en una motxilla, per posar una denúncia contra una tercera persona. Segons es recull a la sentència, els agents li van indicar que es vestís de forma reiterada, assenyalant que estava en un lloc públic amb més ciutadans i que estava alterant el funcionament normal de l'oficina. Malgrat advertir-lo de les conseqüències legals de la seva conducta, l'home es va negar "clara i rotundament" a vestir-se, assegurant que tenia "dret" a romandre nu, per la qual cosa el van acabar detenint.
L'Audiència de València va confirmar el març del 2022 la multa de 1.080 euros que havia interposat inicialment el Jutjat del Penal número 2 de València. El condemnat, però, va interposar un recurs de cassació contra aquesta sentència, al·legant que suposava "una vulneració del seu dret a la llibertat ideològica o d'expressió" i que, donat que a la ciutat de València no hi ha cap ordenança municipal reguladora de la convivència en espais públics, "el simple fet de circular nu per la via pública o romandre en centres o oficines públiques no pot atemptar contra la llibertat o indemnitat sexual de ningú". En aquest sentit, argumentava que "qualsevol ordre en aquest sentit seria injusta i greument il·legítima, i que, per tant, ningú estaria obligat a obeir-la".
El tribunal, per la seva banda, ha rebutjat aquests arguments i ha afirmat que el procediment de la policia "era necessari per mantenir l'ordre públic i la convivència pacífica" i que "en tot moment es va fer d'acord amb els principis i criteris bàsics d'actuació", i que per això, l'ordre que es vestís era "legítima". D'altra banda, ha apuntat que el fet que la conducta de l'acusat "no estigués expressament prohibida per una norma escrita, no implica que tingués llibertat plena per realitzar els actes que van determinar la intervenció dels agents" i recorda així mateix que el dret a la llibertat ideològica o el dret a la llibertat d'expressió, "igual que la resta de drets fonamentals, no són absoluts". "Ningú pot amb el seu comportament menysprear els drets de les altres persones, ni atemptar contra la seva dignitat o llibertat d'acció", recalca.