Sentència històrica. Aquest dimarts, el Tribunal Suprem ha comunicat que els contractes de gestació subrogada són "nuls de ple dret" en entendre que aquests "vulneren els drets fonamentals de la dona gestant i també els del menor". En aquest sentit, ha sentenciat que només una mare per gestació subrogada pugui filiar el seu fill de ventre de lloguer a través de la via d'adopció. El Suprem rebutja que es pugui filiar directament el menor perquè això és "il·legal" i atempta contra els drets humans, la legislació estatal i l'europea. La decisió arriba en resposta a un recurs que va interposar la Fiscalia contra una sentència de l'Audiència de Madrid que, paradoxalment, establia que una mare no biològica era la progenitora d'un nen que va néixer a Mèxic el 2015 i que va ser filiat a l'Estat el 2018 mitjançant un contracte de gestació per substitució.

L'alt tribunal considera que tant la mare com el nadó "són tractats com a meres mercaderies, no com a persones dotades de la dignitat pròpia de la seva condició d'éssers humans i dels drets fonamentals inherents a aquella dignitat". El Tribunal Suprem sosté que els drets d'ambdues parts es veurien "greument lesionats si es facilités l'actuació de les agències d'intermediació en la gestació per substitució perquè aquestes poguessin assegurar als seus potencials clients el reconeixement quasi automàtic a Espanya de la filiació resultant del contracte de gestació subrogada". Encara sobre aquestes agències, el Suprem assenyala que aquestes fan "fires" i critica que puguin actuar i publicitar-se lliurement. De fet, recorden que la llei sobre tècniques de reproducció humana assistida precisa que "serà nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb preu o sense, a càrrec d'una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d'un tercer".

"Explotació de la dona"

L'òrgan judicial va més enllà i assevera que aquests contractes "suposen un mal a l'interès superior del menor i una explotació de la dona que són inacceptables". No és la primera vegada que el Suprem es pronuncia sobre aquests casos. Ja ho va fer l'any 2013 en la mateixa línia que ara, apuntant que la gestació subrogada vulnera els drets de la mare gestant i el gestat. Malgrat tot, assenyalen que les agències d'intermediació "operen amb normalitat" i que els nascuts a l'estranger degut a una gestació subrogada comercial "entra a Espanya i acaba integrat de manera estable en un nucli familiar de facto". Es calcula que cada any s'inscriu al voltant de 700 i 1.000 nens, segons l'associació "Són els nostres fills", favorables a la legalització d'aquests contractes.

El Tribunal Suprem també recorda que la Convenció sobre els Drets del Nen, del Parlament Europeu i del Comitè de Bioètica d'Espanya van en la línia del que han sentenciat. Afegeixen que, en el cas de la mare gestant, la gestació subrogada no només suposa que, des del principi, ha de renunciar a "qualsevol dret derivat de la maternitat", sinó que "se l'obliga a sotmetre's a tractaments mèdics que posen en risc la seva salut, renuncia al seu dret a la intimitat i confidencialitat mèdica i es regulen per contracte qüestions com la interrupció de l'embaràs o la reducció embrionària o fins i tot com serà aquest part (per cesària, "llevat que el metge tractant recomani que sigui per part vaginal")". Paral·lelament, la sentència recorda que es fixa "què pot menjar o beure la gestant, es fixen els seus hàbits de vida, se li prohibeixen les relacions sexuals, se li restringeix la llibertat de moviment i de residència, de manera més intensa segons avança l'embaràs, prohibint-li sortir de la ciutat on resideix o canviar de domicili excepte l'autorització expressa de la futura mare, fins a recloure-la a una localitat concreta diferent de la de la seva residència a l'última fase de l'embaràs".

Altrament, la justícia emfatitza la situació "econòmica i social de vulnerabilitat" que pateix normalment una dona que "accepta sotmetre's a aquest tracte inhumà i degradant que vulnera els seus drets més elementals a la intimitat, a la integritat física i moral, a ser tractada com una persona lliure i autònoma dotada de la dignitat pròpia de tot ésser humà". En el cas dels fills gestats, diu el Suprem que se'ls priva del "dret a conèixer els seus orígens" i se'ls "cosifica" perquè se'ls concep com l'objecte del contracte.