El Tribunal Suprem dels Estats Units té al davant dos casos que poden alterar l'statu quo d'Internet, no només al seu país sinó a tot el món. Tot plegat es deu a dos casos: Gonzalez v. Google i Twitter v. Taamneh. En els dos es qüestiona l'abast de l'article 230 de la Llei de Decadència a la Comunicació, una normativa sobre la qual s'ha construït l'internet actual. El que fa tan important aquesta regulació és que dona poder als gegants tecnològics per moderar el contingut que es penja a les seves plataformes, però no les fa responsables del que pengin els usuaris. Ara, aquests dos casos exigeixen que les grans companyies tecnològiques assumeixin responsabilitat del que els usuaris publiquen a les seves webs.
Així doncs, estan les regles d'internet a punt de reescriure's? Molt probablement, si el Suprem es decideix a atorgar més responsabilitats sobre els continguts que les plataformes deixen que pugin els usuaris. Però, responsables de què exactament? Per visualitzar-ho només cal fixar-se en l'origen d'aquestes dues demandes, les quals són molt il·lustratives.
Tots dos casos van ser presentats per familiars de víctimes d'atacs terroristes que diuen que les empreses tecnològiques són responsables d'alimentar la violència amb els seus algorismes. El primer cas, Gonzalez v. Google, demana al tribunal que determini si YouTube ha de ser responsable que el seu algoritme recomani vídeos de terrorisme de l'Estat Islàmic. El segon cas, Twitter v. Taamneh, s'adreça a Twitter i Facebook, a més de Google, amb denúncies similars, segons recull The Guardian. El primer cas ja ha arrancat i el segon començaria a finals d'aquesta setmana
L'article 230 i una víctima dels atemptats de París de 2015
Per una banda, cal aclarir què diu l'article 230 i per què té tants defensors i detractors. L'any 1996, quan l'Internet actual ni s'intuïa, es va aprovar aquesta normativa que més de 25 anys després serveix com escut a empreses com Twitter i YouTube. Per què? Per una clau, segons destaca El País: cap proveïdor o usuari d'un servei informàtic interactiu serà considerat com a editor o difusor d'informació facilitada per un altre proveïdor de continguts informatius. Per això, s'allibera a les plataformes de fer-se responsable de què diuen els membres de la seva comunitat.
Els defensors de l'article argumenten que aquest protegeix la llibertat d'expressió a les plataformes, el que molts consideren la quintaessencia de la idea origen d'Internet. Els detractors qüestionen que aquesta protecció tingui sentit en el funcionament actual d'Internet, perquè les plataformes han deixat de ser només escenaris on la gent interactua. Ara, web com Twitter o YouTube promouen el contingut més viral a través dels seus algoritmes. Si els algoritmes estan creats perquè la gent passi més temps a la plataforma en qüestió, a benefici d'aquesta, no són aquestes responsables del que promouen per enganxar els seus usuaris?
Aquesta és la qüestió (simplificada) en la que es basa Gonzalez v. Google. La demanda deriva dels atemptats terroristes a París l'any 2015, els quals es van iniciar a la discoteca Bataclan i es van expandir per tota la capital francesa. En aquest atac va ser assassinada l'estudiant estatunidenca Nohemi Gonzalez el 2015. La seva família va demandar a YouTube per recomanar vídeos de terroristes i, per tant, per violar les lleis contra l'ajuda i la complicitat de grups terroristes estrangers. La demanda argumenta que YouTube és responsable del que impulsa amb les seves pròpies recomanacions.
Els pares de Nohemi Gonzalez a les portes del Tribunal Suprem dels Estats Units. Foto: Efe
Cap a on pot anar la decisió?
Quan un mitjà de comunicació difon discursos d'odi, és el mateix mitjà que paga les conseqüències, però si és una plataforma no. Per alguns és injust, per altres considerar això una injustícia és no entendre el funcionament d'Internet. El debat divideix i allunya molta gent, ja que quan parlem de tecnologia pot semblar excloent per aquells que no són experts. Tot i que en aquest cas, la qüestió de fons transcendeix la tecnologia i se centra en les conseqüències i les responsabilitats.
Els jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units s'han mostrat, per ara, poc inclinats a l'anul·lació d'una legislació que garanteix a les empreses de tecnologia que operen al país que no siguin considerades legalment responsables dels continguts publicats pels seus usuaris. Els membres del Suprem també pateixen perquè la derogació de la norma podria portar a una "onada de demandes" contra tota mena de plataformes, ja que faria que aquestes fossin penalment responsables del contingut que publiquen els seus usuaris.
Tanmateix, si al final s'inclinessin per fer-ho, aquestes empreses establertes als Estats Units haurien de canviar el seu model, fet que afectaria gran part del món que confia en Twitter, YouTube o Facebook com les seves xarxes social usuals. És a dir, ens podríem trobar a la vora d'un gran canvi per Internet. Canvi, que per ara, recau a les mans d'un grapat de jutges estatunidencs.