La Sala II del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 9 anys i 8 mesos de presó, i multa de 4,1 milions d'euros a qui va ser màxim responsable del Palau de la Música Catalana, Fèlix Millet, i la de 7 anys i 6 mesos de presó i multa de 2,9 milions d'euros al també exresponsable de la mateixa entitat, Jordi Montull. El Suprem ratifica a més que tots dos hauran de tornar 23 milions d'euros a les estructures del Palau (Consorci, Fundació i Associació), els fons que van desviar en profit propi.

L'alt tribunal confirma també el comís de 6,6 milions d'euros a la formació política Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) com a guanys obtinguts mitjançant tràfic d'influències. La sentència de cassació del Suprem manté la dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona el 29 de desembre del 2017, amb molt lleugeres variacions.

Un dels canvis es produeix en la condemna a l'exresponsable financera del Palau Gemma Montull, que passa de 4 anys i 6 mesos de presó a 4 anys, i es manté la multa de 2,6 milions d'euros associada al delicte de blanqueig de capitals que, entre d'altres, va cometre.

També es modifica la pena a l'extresorer de CDC Daniel Osàcar, que passa de 4 anys i 5 mesos de presó a 3 anys i 6 mesos, ja que l'absolen del delicte de tràfic d'influències i se suprimeix la pena d'11 mesos de presó que se li va imposar per això. Li confirmen 3 anys i 6 mesos de presó, més multa de 3,7 milions d'euros com a autor d'un delicte de blanqueig de capitals, en concurs medial amb un delicte continuat de falsedat en document mercantil i un delicte de falsedat comptable, amb l'atenuant de dilació extraordinària i indeguda en la tramitació de procediment (atenuant aplicada a totes les condemnes del cas).

El motiu de l'absolució del delicte de tràfic d'influències a Osàcar és que, segons la sala, "no consta acreditat que per obra adjudicada, sent el recurrent tresorer de CDC, Ferrovial abonés comissió; encara que sí que consta que en aquesta condició va fer arribar a Convergència, amb maniobres de diversa índole, entre les quals es trobaven la mendacitat documental, que a més ocultaven el seu origen, les comissions que abonava de manera ajornada Ferrovial per obres adjudicades amb anterioritat a ser nomenat tresorer".

Els altres dos canvis en la sentència de l'Audiència de Barcelona es refereixen a la distribució de les costes en funció del nombre de delictes objecte d'acusació i dins de cada delicte en funció del nombre d'acusats; i a la responsabilitat civil que s'exigeix ​​a títol lucratiu per les despeses del matrimoni que Fèlix Millet va satisfer amb diners apropiats i que no van resultar acreditats expressament dedicats a la seva esposa (que després de la seva mort està representada per les seves filles), de manera que es redueixen lògicament a la meitat. Així, el límit de la responsabilitat civil per participació lucrativa de la dona (morta després de la sentència de primera instància) es fixa en 4,7 milions d'euros.

El Suprem, en sentència de 440 pàgines de la qual ha estat ponent el magistrat Andrés Palomo del Arco, manté la resta de condemnes de presó als acusats que van recórrer en cassació: 2 anys a l'advocat Raimon Bergós, 1 any i 9 mesos a l'advocat Santiago Llopart i 8 mesos a l'assessor fiscal Edmundo Quintana. Els altres cinc condemnats per l'Audiència de Barcelona (amb penes d'entre 8 mesos de presó i 1 any i 9 mesos), que eren empresaris, no van recórrer les seves condemnes al Suprem.