El Tribunal Suprem ha resolt que no reconeix les sentències dels EUA que validen els ventres de lloguer, segons una resolució comunicada aquest dilluns. L'alt tribunal espanyol hi expressa que el reconeixement d'una sentència estrangera que valida un contracte de gestació subrogada i atribueix la paternitat dels nascuts als pares d'intenció “és contrari a l'ordre públic”. Els pares van denunciar que es vulneren els drets dels menors perquè en dues resolucions no se'ls permet inscriure'ls amb la nacionalitat espanyola dels pares, sinó l'estatunidenca, perquè van néixer en aquell país per un contracte de ventre de lloguer, i validat per dos tribunals de Texas. Ara, el Suprem desestima el recurs de cassació dels pares i dona per bones les resolucions de primera instància i de l'audiència.
El Suprem és contundent i manté el seu posicionament de resolucions anteriors. “La gestació subrogada atempta contra la integritat moral de la dona gestant i del nen, que són tractats com a coses susceptibles de comerç, privats de la dignitat pròpia de l'ésser humà”, manifesta l’alt tribunal espanyol, que hi afegeix: “Priva al menor del seu dret a conèixer el seu origen biològic. Atenta també contra la integritat física de la mare, que pot veure's sotmesa a agressius tractaments hormonals per a aconseguir que quedi embarassada. I pot atemptar també a la integritat física i moral del menor, tenint en compte la falta de control de la idoneïtat dels pares d'intenció.”
“És violència contra les dones i els infants”
És més, el Suprem hi exposa que “si el naixement s'hagués produït a Espanya la conducta dels demandants podria ser constitutiva del delicte tipificat en l'article 221.1 del Codi Penal, que castiga a les persones que entreguen fills o parents a una altra persona per una compensació econòmica. L’alt tribunal espanyol exposa que la petició dels pares és contrària a la llei 29/2015 de cooperació internacional, així com als mandats de la Unió Europea i la nova normativa espanyola.
Hi detalla que la Llei orgànica 1/2023, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, “considera, tant en el seu preàmbul com en el seu articulat, que la gestació per substitució és una forma de violència contra les dones”.
Un enorme negoci als EUA
Els sis magistrats que conformen el ple de la sala civil del Suprem hi manifesten que un contracte de gestació per substitució, com el que va ser validat per la sentència del tribunal nord-americà, “entranya una explotació de la dona i un mal als interessos superiors del menor”. I asseguren: “És notori, i no ha estat desvirtuat en aquest cas, que als Estats Units la gestació per substitució constitueix un enorme negoci en el qual els pares comitents desemborsen importants quantitats de diners, que en part va a la mare gestant, per la qual cosa el consentiment d'aquesta, prestat abans del part, ha estat obtingut mitjançant pagament o compensació d'algun tipus.”
Per tot això, la sala primera del Tribunal Suprem rebutja que negar el reconeixement de la sentència estrangera infringeixi el principi superior de protecció del menor. “La concreció del que en cada cas constitueix l'interès del menor no ha de fer-se conforme als interessos i criteris dels pares d'intenció de la gestació subrogada, ni la protecció de l'interès superior del menor pot fundar-se en l'existència d'un contracte de gestació per substitució i en la filiació a favor dels pares intencionals que preveu la legislació estrangera, sinó que haurà de partir, de ser certes tals dades, de la ruptura de tot vincle dels menors amb la dona que els va gestar i va il·luminar, l'existència d'una filiació biològica paterna i d'un nucli familiar en què estiguin integrats els menors”, insisteix.
No ser “simples mercaderies”
El tribunal conclou que aquesta solució “satisfà l'interès superior del menor, valorat en concret, però alhora intenta salvaguardar els drets fonamentals de les mares gestants i dels nens en general, que resultarien greument lesionats si es potenciés la pràctica de la gestació subrogada comercial perquè es facilités l'actuació de les agències d'intermediació en la gestació per substitució, en cas que aquestes poguessin assegurar als seus potencials clients el reconeixement gairebé automàtic a Espanya de la filiació resultant del contracte de gestació subrogada, malgrat la vulneració dels drets de les mares gestants i dels mateixos nens, tractats com a simples mercaderies, i sense comprovar la idoneïtat dels pares d'intenció per a ser reconeguts com a titulars de la pàtria potestat del menor nascut d'aquesta mena de gestacions”.