Les companyies elèctriques han de fer un manteniment de les seves instal·lacions que garanteixin la seguretat de les persones i també de l’avifauna. Així ho estableix el Tribunal Suprem, en una resolució, en la qual desestima el recurs contenciós administratiu interposat per l’Associació d’Empreses d’Energia Elèctrica (AELEC) contra el real decret 542/2020, amb el qual es modifiquen i deroguen diferents disposicions en matèria de qualitat i seguretat industrial. La sentència serà cabdal, especialment a Catalunya on la fiscalia de Medi Ambient ha presentat dues querelles, una en un jutjat de Vic i una altra en un de Tarragona, contra Endesa a qui s’acusa de no posar mesures de protecció en les seves torres, com recull el real decret 1432/2008. El raonament del tribunal és que el real decreto 542/2020 desenvolupa i aclareix el de 2008 i, per tant, no és una normativa nova, que requereixi consulta i audiència. Fins ara, les companyies s’han escudat que han anat millorant les torres elèctriques per evitar l’electrocució d’ocells, tot i que afegeixen que no tenen una obligació de fer-ho si no estan dins les anomenades zones de protecció.
En la resolució, la secció tercera de la sala del contenciós administratiu comparteix amb l'Advocacia de l'Estat que el real decret “no inclou normes sancionadores, sinó de seguretat industrial”, i el que fa és “establir els defectes que s’ha de fer constar en el certificat d’inspecció o acta de verificació, sigui realitzada la verificació o inspecció pel titular de la línia o una entitat de control, al marge de les conseqüències que se’n derivin.” I hi afegeix que els defectes es refereix “a la protecció mediambiental”. El decret del 2020 realitza una classificació dels defectes de les línies, que poden ser faltes: molt greus, amb perill immediat a persones, béns o medi ambient; greus i lleus. El tribunal aclareix, que el procediment sancionador s’ha d’iniciar amb el procediment habitual.
El tribunal indica que fins que no hi hagi un canvi del reglament mediambiental, en l'àmbit estatal o autonòmic, “no existirà un incompliment com tal del real decret 1432/2008 fora de les zones de protecció, tot i que afegeix: “Sense perjudici de les notificacions que puguin efectuar-se d’acord amb la legislació mediambiental per les línies de dins i de fora de les zones de protecció”. És a dir, precisa que pot haver-hi un mal manteniment i, per tant, un defecte greu en l’aplicació de la norma. I assegura: “La falta de mitjans antielectrocució o anticol·lisió establerts en el real decret 1432/2008, sempre suposen u risc d’electrocució o de col·lisió d’aus, amb la possibilitat de causar incendis.” I en la conclusió sosté una afirmació clau: “El risc d’electrocució és sempre immediat, independentment de què la línia estigui dins o fora de les zones de protecció” definides en el real decret de 2008. I insisteix que la classificació de defectes inclosos en el real decret de 2020 “és correcte” perquè “aclareix, adequa i concreta els requisits exigibles als titulars de les línies elèctriques d’alta tensió”, a l’hora de verificar els possibles defectes i la consegüent classificació de les instal·lacions.
Dues querelles
El desembre passat, la titular del jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Vic va ordenar a la companyia Endesa que prengués les mesures necessàries per evitar la constant mort d’aus electrocutades en les seves instal·lacions a la comarca d’Osona. El fiscal de Medi Ambient i Urbanisme, Antoni Pelegrín, va demanar a la jutgessa que instés a la companyia a posar “amb la urgència més gran les mesures adients per corregir els defectes observats en certes torres, que suposen un perill evident d’electrocució per a la fauna” davant l’augment d’aus mortes, sobretot cigonyes. La jutgessa de Vic va admetre a tràmit una querella de la fiscalia contra Endesa i sis dels seus directius per haver permès “una autèntica plaga” d’ocells protegits electrocutats a les seves torres a la demarcació de Barcelona. S’acusa els directius i la companyia d’un delicte contra els recursos naturals i d’un de continuat en la protecció de la fauna, després d’una exhaustiva investigació, del 2018 al 2020, amb els Agents Rurals. S’hi detallen 255 casos d’electrocució i que la companyia no va complir els requeriments de la Generalitat. La jutgessa va encarregar a l’Institut Català d’Ornitologia una pericial sobre l’estat de les línies, abans de citar a declarar cap responsable com a investigat. I per ara, encara està pendent de la declaració dels encausats.
El fiscal de Tarragona Ignacio Monreal també va presentar, la primavera passada, una querella contra la companyia Endesa i cinc administradors des del 2015 a l’actualitat per les aus mortes en aquest territori. En la querella, el fiscal sosté que “en tota la província de Tarragona i en general a Catalunya, la immensa majoria dels suports situats dins la zona de protecció no presenten cap mena de mesures contra l’electrocució, incomplint l’establert el RD 1432/2008”, i hi afegeix: “En alguns casos es mantenen aquests suports letals, en altres casos els suports es retoquen, però sense adequar-los a la normativa de forma que es garanteixi la seva innocuïtat, i altres cops s’arreglen; això no obstant, en els voltants es mantenen d’altres, que no compleixen la normativa, o no hi ha un manteniment dels suports corregits, i la situació és perfectament evitable en tots els casos.”
El cos d’Agents Rurals manté un seguiment constant en la mort d’aus electrocutades arreu del nostre país i ho informa la fiscalia. A la foto, un agent porta una àliga marcenca i un milà reial electrocutats prop d’una línia elèctrica, al Pallars Jussà, l’octubre passat. Hi detallen que en aquesta comarca ja són més de 150 els ocells grans morts per electrocució en els darrers tres anys.