Tres varietats de formigues, de foc, boja i faraó, un peix d'aquari, un arbre oceànic, el morrut vermell i tota la família de mangostes i suricates (excepte la mangosta comuna, una mangosta europea) són algunes de les espècies que podrien formar part del Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores, fet que prohibiria la seva possessió, transport i comerç.

Aquestes espècies es consideren invasores per casuístiques molt diferents i, en alguns casos, com el de les formigues, les inclusions al Catàleg succeeixen abans que apareguin o poc després de detectar-se, és a dir, per prevenció, explica a Efe el coordinador del projecte Life Invasaqua de la Societat Ibèrica d'Ictiologia, Frederic Casals.

Segons Casals, qui també és professor del departament de Ciència Animal de la Universitat de Lleida, la formiga de foc, la boja o la faraó estan arribant a través del comerç en la fusta o en jardineria com a polissons, de manera que és “important” anticipar-se i que apareguin en les llistes.

Morrut vermell

Es tracta d'un coleòpter (escarabat) gegant de la família dels corcs d'entre 7 i 8 centímetres de longitud, que fa dècades que és a Espanya i ja ha acabat amb les palmeres de nombrosos llocs.

Miòpor

Aquest arbre procedent dels antípodes porta anys utilitzant-se en jardineria, de manera que Casals subratlla la importància de controlar les espècies que s'usen en obres públiques, ja que de vegades “no existeix prou coordinació”, lamenta l'expert.

Mangostes i suricates

Un altre dels problemes actuals relacionat amb el comerç lligat a la tinença de mascotes, que alguns grups animalistes qualifiquen de "mascotisme" en considerar-la excessiva en aquest país, és la quantitat d'exemplars d'os rentador que hi ha a Madrid. Mangostes i suricates es poden tenir com a mascotes i, quan creixen i comencen a ser molestes, sovint s'alliberen sense saber bé quin impacte provocaran en la biodiversitat local.

L'os rentador, un exemple proper a aquestes espècies, és un animal que “es menja tot” (rèptils, amfibis i fins i tot insectes) i és “relativament agressiu” amb les persones, de manera que s'espera que mangostes i suricates, en alliberar-se, puguin causar de la mateixa manera un impacte directe sobre espècies autòctones.

Formigues de foc, boja i faraó

Algunes espècies es consideren invasores potencials atès que no es coneix amb precisió si tindran un impacte negatiu, tot i que de la formiga de foc, per exemple, que pica i és verinosa, sí que es pot anticipar un efecte directe sobre les persones.

Algunes espècies exòtiques, quan fa anys que habiten un determinat lloc, comencen a impactar en l'entorn, per exemple, en forma de plagues, a causa dels canvis que es produeixen, siguin climàtics o d'ús del sòl, entre altres.

Peix d'aquari: Paramisgurnus Dabryanus

Aquesta varietat de peix que sovint es troba en aquaris només s'ha introduït a l'embassament de Vallvidrera, a Barcelona, que forma part del Parc Natural de la Serra de Collserola, el qual s'ha hagut de buidar no només per aquesta espècie sinó també per altres invasores, com la carpa. En aquest pantà, proper a la ciutat de Barcelona, hi ha persones que deixen peixos, tortugues o qualsevol altre animal quan decideixen deixar de tenir-los, cosa que passa en molts altres ecosistemes aquàtics.

La Paramisgurnus dabryanus, coneguda comunament com a llopet de riu d'escates grans, no és “més perillosa que unes altres”, però la seva possible inclusió al catàleg oficial té a veure amb el lloc on s'ha introduït. La zona de l'embassament resulta “molt important” per mantenir les poblacions d'amfibis autòctons, segons han identificat els gestors del Parc Natural, que de forma periòdica buiden l'embassament per eliminar aquestes espècies exòtiques invasores, que en la seva majoria depreden ous, capgrossos i adults d'amfibis.

El problema d'arrel, detalla aquest expert, radica en el comerç per internet, que permet comprar qualsevol espècie de peixos encara que “teòricament" no sigui legal, tot aprofitant la falta de control. Si bé semblava que aquesta espècie en concret ja estava erradicada, Casals detalla que ha passat com amb molts altres peixos de zones tropicals en les quals es donen canvis bruscs en el nivell de l'aigua: els exemplars han estat capaços d'enterrar-se i mantenir-se hibernats al llot.