El tabac és el causant de la mort de 63.000 persones cada any a l'estat espanyol, i està directament relacionat amb el càncer de pulmó i el càncer de bufeta. Tot i que aquests efectes del tabac són àmpliament coneguts, un efecte que passa més desapercebut és el seu impacte directe en el funcionament del sistema immunitari. Aquest dimecres, la revista Nature ha publicat un estudi on s'afirma que fumar té un efecte durador sobre les respostes immunitàries humanes específiques que persisteix en el temps, inclús després de deixar de fumar. El sistema immunitari actua diferent depenent de molts factors com la genètica, l'edat, el sexe i també els hàbits. En aquest sentit, els autors de l'article destaquen que arribar a comprendre aquests factors més a fons pot ajudar-nos a combatre des de les infeccions de microorganismes fins al càncer i les malalties autoimmunes.
L'equip de científics liderat per Darragh Duffy i Violaine Saint-Andre ha investigat els efectes de fins a 136 factors ambientals sobre les diferents respostes immunes de 1.000 individus. En concret, han estudiat l'alliberament de citocines, que són proteïnes que el cos segrega quan detecta un patogen. Aquesta substància és capaç de coordinar la resposta immune necessària per eliminar-ho. Entre els factors ambientals que van estudiar, el consum de tabac era un dels més influents. L'hàbit de fumar és l'únic que té conseqüències tant en la immunitat innata (la primera línia de defenses del cos, que produeix una resposta genèrica enfront de qualsevol infecció), com en l'adaptativa (una resposta immune específica contra cada agent patogen).
La immunitat adaptativa és la que es veu afectada a llarg termini, fins i tot una vegada la persona ha deixat de fumar. El tabac afecta aquesta resposta específica alterant la funció de les cèl·lules immunitàries i provocant canvis en l'ADN del fumador, la qual cosa resulta en una resposta immune alterada. La naturalesa de l'estudi, dut a terme en persones sanes, no permet avaluar quines malalties concretes poden veure's afectades per aquests canvis i quins no, reconeixen els seus autors. Sí que permet, no obstant això, dibuixar una idea general, atès que els resultats mostren que el tabac provoca una resposta inflamatòria major: “Els fumadors poden tenir major simptomatologia, més complicacions i major cronicitat” en les malalties, apunta Duffy.
Un altre estudi revela l'impacte de la nicotina a les regions cerebrals responsables de la recompensa i l'aversió
Per altra banda, un altre estudi dirigit per investigadors de la Facultat de Medicina John C. Edwards de la Universitat Marshall (EUA) explica la interacció de les regions cerebrals implicades en els efectes de la nicotina en el cervell humà. La investigació, publicada a eNeuro, una revista científica de la Society for Neuroscience, explora com influeix la nicotina en àrees clau associades amb la recompensa i l'aversió, mostrant una relació plena de matisos que varia en funció de la dosi, el sexe i les diferents regions cerebrals.
L'habènula mitjana (MHb), una regió coneguda per regular l'aversió a la nicotina, ocupa un lloc central en l'estudi. Els autors han descobert que l'activitat de la MHb experimenta fluctuacions, augmentada o disminuïda, en funció de factors com la quantitat de nicotina consumida, les variacions en la dosi i el sexe del subjecte. Curiosament, aquesta modulació no es reflectia en els centres de recompensa, com l'àrea tegmental ventral, la qual cosa posa en dubte les hipòtesis prèvies sobre l'impacte de la nicotina. "Aquest estudi demostra que l'activitat de regions cerebrals crucials associades a la dependència de la nicotina s'altera de manera diferent segons la dosi de nicotina i el sexe", ha afirmat l'investigador principal, Nathan Olszewski, estudiant de doctorat en recerca biomèdica en la Universitat Marshall, en el laboratori del doctor Brandon J. Henderson.