338 és la xifra del nombre de quioscos de premsa que hi havia repartits al llarg de tota la ciutat de Barcelona, segons l’últim registre de l’Ajuntament, l’any 2017. El barri que n’acumula més és l’Eixample, amb 104, i el que menys Les Corts, amb 16. Les xifres de vendes ajuden a comprendre el tancament de quioscos, i és que a nivell estatal, des del 2007, la difusió diària dels principals sis diaris espanyols s’ha enfonsat sota mínims. Dels 1,5 milions d’exemplars que es venien el 2007, s’ha passat als 451.148 el 2019. Uns ingressos que en aquest període van disminuir un 70%, dels 1.300 milions d’euros als 541.  

Una professió, la del quiosquer, que va de baixa a causa de l’ús de les noves tecnologies, que permeten connectar-se a Internet i disposar de la informació de forma oberta i gratuïta. Però, quin futur els espera, als quioscos? Acabaran tancats i abandonats com ho estan avui dia les cabines telefòniques? Com afronta el seu dia a dia una quiosquera? Arriba amb facilitat a final de mes? Parlem de l’ofici amb una de les quiosqueres de l’Eixample barceloní, l’Olimpia.  

Hem quedat a les 16.30 h davant del quiosc que té als Jardins de Montserrat, just a la boca de la parada del metro d’Entença i, com un rellotge, puntual, arriba l’Olimpia (57 anys). “La puntualitat per mi és fonamental. Obro cada dia a les 4 de la matinada, soc la que obro els carrers i quan baixo ja tinc la furgoneta aquí, esperant-me”. L’Olimpia em confessa que quan sona el despertador a dos quarts de quatre “aixecar-se no és fàcil, però el cos s’acaba adaptant a la rutina, ja són 14 anys”.

Van adquirir el quiosc gràcies al seu marit, que fa 40 anys que reparteix diaris per tot Barcelona. “Vam decidir comprar-lo i començar des de zero, no en tenia ni idea”, exclama la quiosquera. Des de llavors, ja estigui plovent, nevant, o amb un ambient calorós i xafogós típic dels estius a la ciutat, l’Olimpia obre 362 dies l’any sens falta, “el quiosc mai ha fallat”.  

“El quiosc mai ha fallat, passi el que passi, sempre obre”  

Els 6 primers anys l’Olimpia explica que estava sola, obria a les 4 de la matinada i tancava a les 8 de la tarda sense cap ajuda. Als inicis, recorda com se’ls formaven llargues cues: “Venien els sogres a ajudar-nos a encartar els diaris i tres persones atenent no donàvem l’abast”. Ara, l’Olimpia ens parla des de l’experiència i assegura que regenta un negoci que l’omple molt. “El que més m’agrada és el contacte amb els clients. Alguns s’han convertit en amics i amigues, ens preocupem els uns pels altres, parlem per WhatsApp i fins i tot quedem per fer el cafè”. Per contra, el que menys li agrada és “la falta d’educació i de respecte. I el bon dia? I el bona tarda? Porto amb molt d’orgull ser quiosquera i aquí ens servim els uns als altres”.   

Què s’hi pot trobar, en un quiosc?

Premsa, revistes, xiclets, caramels, ninots per a nens i nenes, pel·lícules pornogràfiques, souvenirs de Barcelona, del Barça i un llarg etcètera, són els articles o productes que es poden veure en molts quioscos. Però, què és el que més ven l’Olimpia? “Un quiosc ara viu de vendre xiclets i ninos per als nens”, assegura la quiosquera, que es mostra trista al recordar com abans venia el doble de premsa del que ven avui dia. “Les revistes es venen molt i mai fallaran. Veure unes fotografies o llegir una entrevista en paper no té res a veure amb fer-ho en format digital”, diu l’Olimpia. 

“Un quiosc ara viu de vendre xiclets i ninos per als nens”

La quiosquera detalla que cada quiosc és un món diferent, “no té res a veure un amb un altre. La venda principal del quiosc que teníem a Calvet amb Diagonal era la de revistes de moda, arquitectura... la premsa pràcticament no existia”. Al final pots saber què vota la gent, li exclamo! “Aquí sí, esclar, aquí sabem cadascú com pensa, però ens tenim un respecte que preval per damunt de tot, que és la imatge que hauria de veure la gent”. 

Són els quioscos una espècie en perill d’extinció?

“Amb molta tristesa em dol dir que és una professió que es perdrà i és molt trist, perquè un quiosc és de tota la vida”. L’Olimpia ens explica que “portar un quiosc és molt dur, és molt esclau. No s'hi val dir avui obro a  les 7 i demà a les 8h, o no obro. No. S'ha de ser constant, i si t’agrada sortir els divendres o els caps de setmana, millor no t’hi dediquis”.  

“És una professió que està decaient i ningú ens ajuda”

De fet, les dades així ho avalen. Els resultats de les darreres OJD (Oficina de Justificació de la Difusió) denoten una clara disminució del nombre d’exemplars de diaris que es venen en format paper. Un fet evident degut a l’auge de les noves tecnologies —majoritàriament mòbils—, i el fet que molts mitjans ofereixen el contingut obert i gratuït als seus lectors.   

L’Olimpia es reafirma i diu amb contundència que “avui en dia no surt a compte tenir un quiosc. Abans sí, es guanyava força i veníem el que voliem i més, per això en vam arribar a tenir quatre”, recorda la quiosquera, que ara manté un empleat a cada quiosc que l'ajuda a tirar endavant el negoci.

Les xifres dels últims registres que publica l’Ajuntament mostren una disminució del nombre de quioscos de premsa: el 2013 Barcelona tenia 395 quioscos, 57 més que el 2017. Unes xifres que, observant la tendència anual, mostren una clara inclinació a la baixa.

Reinventar-se o morir

Una via alternativa l’ha adoptat en Pablo amb el negoci News&Coffee, un nou format de quiosc situat al passeig de Sant Joan de Barcelona. Tal com explica el seu propietari, “a News&Coffee s’hi troben diaris de tota la vida, premsa estrangera com a regla general, revistes i llibres especialitzats, i ho complementem amb el cafè”. L’aposta forta del concepte són les revistes, especialitzades en arquitectura, moda o fotografia comenta el Pablo. “News&Coffee és un nou format de quiosc, una forma de recuperar i adaptar un model de negoci que porta tota la vida amb nosaltres, però que no s'ha sabut actualitzar amb el temps”.

“No he fet altra cosa que adaptar un quiosc als temps actuals”

I aquesta idea, d’on neix? “És una idea molt americana. Qui no recorda haver vist una pel·lícula on surt el típic empresari amb el cafè i el diari a la mà anant a treballar?” Tal com comenta el Pablo, “no vaig voler optar per tenir barrets mexicans, bufandes del Barça, clauers, souvenirs i tasses de Barcelona. News&Coffee és un quiosc renovat, vist que el model actual no té molt de futur”.  

“La rebuda per part del públic ha estat increïble”

El quiosquer explica que el wow, la sorpresa, la té guanyada des del minut zero, “tothom qui ens veu se sorprèn”. I el futur? “Espero que aquesta idea es pugui replicar i que tant de bo News&Coffee sigui aquesta nova porta d’obertura perquè un negoci que porta tota la vida entre nosaltres segueixi perdurant en el temps i així les meves filles puguin veure els quioscos com jo els he vist fins ara”.