El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit els recursos presentats pels diputats PP i Ciutadans en el Parlament de Catalunya contra diversos articles de la llei catalana que elimina el 25 per cent del castellà a les aules, imposat pel Tribunal Superior de Justícia (TSJC) en una sentència el 2020 i ratratificada pel Suprem aquest any. Segons ha informat l'òrgan de garanties aquest dimarts a Europa Press, els magistrats han considerat pertinent estudiar el fons dels recursos presentats contra diversos articles del Decret-llei de Catalunya 6/2022, on es fixen els criteris aplicables a l'elaboració, l'aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius, i contra els articles 2.1 i 2.4 de la Llei de Catalunya 8/2022 sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari.
Tant PP com Ciutadans van considerar que amb aquestes normes el Govern vulnera la Constitució en ometre qualsevol referència al castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i la presidenta de Ciutadans (Cs), Inés Arrimadas, van anunciar al maig que recorrerien conjuntament davant del Constitucional la llei del català a les escoles acordada entre el PSC, ERC, Junts i els comuns. La sala del contenciós-administratiu del TSJC, que va imposar el 25% de castellà en tots els centres de Catalunya també va anunciar que considerava inconstitucionals les normes i, després d'obtenir el vistiplau de la Fiscalia i l'Abogacia del Estado, ha derivat la consulta ea TC.
El PP i Cs tornen a fer campanya contra el català
La secretària general del PP, Cuca Gamarra, va assegurar --en una roda de premsa a la seu del partit a Madrid-- que el recurs per garantir el castellà a les escoles de Catalunya l'hauria d'haver impulsat el propi Gobierno de Pedro Sánchez, però que havia "renunciat perquè pugui continuar sent president". En una compareixença a Barcelona, la líder de Ciutadans va criticar el "decret trampa" sobre el català del Govern i va defensar la necessitat de presentar aquest recurs amb el Partit Popular per fer unitat d'acció constitucionalista davant l'independentisme. Així, el PP i Cs tornen a fer campanya contra la llengua catalana i aquest diumenge participaran en la manifestació a Barcelona convocada per l'Assemblea Escola Bilingüe.
Un dels fonaments del recurs és que tant el Decret com la Llei ometen qualsevol referència al castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya, vulnerant la Constitució espanyola, l'Estatut i la mateixa doctrina del Tribunal en sentència de juny de 2010, segons s'afirma en un comunicat que va difondre el PP. El recurs explica que el Decret Llei vulnera l'article 64 de l'Estatut de Catalunya i el 86 de la Carta Magna, com que no existeix fonament habilitant per a la utilització de l'esmentada norma que requereix extraordinària i urgent necessitat, a més de transcendir els límits establerts en l'Estatut per a la utilització de l'esmentat instrument normatiu. Una opinió no compartida per la majoria de la cambra catalana.
Altres fonaments del recurs se centren que les normes citades vulneren preceptes constitucionals relacionats amb l'autonomia dels centres garantida per la normativa bàsica de l'Estat i amb l'alta inspecció com a competència exclusiva d'aquest, a més de la competència de l'Estat espanyol per a la regulació de l'ús del castellà. Després d'admetre sengles recursos, el Ple estudiarà els articles impugnats i emetrà sentència per indicar si empara o no els arguments d'ambdues formacions.