El Tribunal Constitucional ha aprovat per unanimitat denegar la mesura cautelar de suspensió de les penes de presó i d'inhabilitació absoluta d'Oriol Junqueras i Raül Romeva dictades pel Tribunal Suprem en la sentència del judici al procés.
Ho ha acordat avui el ple del TC, segons la jurisprudència fixada que té com a directriu que la pena se situï per sobre o per sota de la frontera dels cinc anys de presó. Això és l'indicatiu per "diferenciar entre les penes greus i menys greus", segons diu la mateixa resolució.
El ple del TC segueix el mateix patró que amb la resta de processats. La decisió respecte a Junqueras s'ha allargat perquè quedaven pendents unes sol·licituds de recusació dels magistrats, que van ser rebutjades el passat mes de juny.
La resolució denega la suspensió atesa "la notable extensió de les penes privatives de llibertat imposades, sense que en el present cas concorrin les circumstàncies excepcionals que, d'acord amb la doctrina constitucional, justificarien la suspensió d'una pena de presó greu, és a dir, superior a cinc anys de durada. Per tant, es considera que ha de prevaler l'interès general que comporta l'execució de la sentència impugnada". Junqueras està condemnat a 13 anys de presó i Romeva a 12.
El Tribunal Constitucional també es nega a suspendre la pena d'inhabilitació absoluta per la qual Junqueras i Romeva no poden exercir cap funció política. Ho argumenta també per "la notable extensió de les penes imposades", pel tipus de delicte i per la importància dels càrrecs públics que tenien tant Junqueras, que era vicepresident del Govern, com Romeva, conseller d'Exteriors.
La Covid-19 a la presó
El ple del TC ha deixat de banda la situació dels presos arran de la Covid-19 dins la presó, amb unes restriccions fermes tant de visites com de sortides i horaris dins la cel·la. Però el Constitucional se'n desentén: "No correspon a aquest Tribunal dilucidar, i menys encara en aquest tràmit incidental, sobre la procedència de l'excarceració interessada, ja que un pronunciament d'aquest Tribunal sobre aquesta pretensió suposaria, a més, ignorar la naturalesa subsidiària del recurs d'empara".