Acord sense unanimitat. El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha votat a favor d'admetre el recurs d’empara presentat pel sindicat UGT-Madrid contra la resolució del delegat del Govern en la Comunitat de Madrid que prohibia manifestar-se el dia 8 de març de 2021 a la madrilenya Plaza de Cibeles entre les 11 i les 14.30 hores. Madrid es va convertir en l'única comunitat autònoma en què es prohibia aquesta manifestació, adduint que estava en vigor el segon estat d’alarma per la Covid-19, mentre a la resta de grans ciutats es van permetre concentracions estàtiques i controlades.  Això no obstant, el tribunal   de garanties ha informat aquest dimarts que per majoria de set vots a quatre ha decidit no aprovar la ponència de la magistrada Laura Díez que proposava desestimar el recurs d’empara del sindicat.

Davant aquesta votació, la ponent ha renunciat, i el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido ha nomenat el magistrat Ramón Saéz, el més progressista, perquè elabori una nova ponència perquè estimi el recurs d'empara d'UGT, i afirmi que “la prohibició no va ser adequada”. Es detalla que els magistrats que han votat a favor de l'estimació del recurs d'empara han estat: Ricardo Enríquez, César Tolosa, Enrique Arnaldo, Ramón Sáez, Juan Carlos Campo i la magistrada María Luisa Balaguer i Concepción Espejel. Per contra, els que han donat suport a la ponència inicial de la magistrada Díez han estat: el president, Cándido Conde-Pumpido, la vicepresidenta Immaculada Montalbán i la magistrada María Luisa Segoviano. És a dir, no hi ha una divisió clara entre magistrats progressistes i conservadors sobre el dret de manifestació  durant la pandèmia.

Primera vegada

Amb aquest cas, s’assegura que el Tribunal Constitucional  ha avalat per primera vegada la celebració d’una manifestació durant un estat d’alarma per la pandèmia, tot i que era el segon.  Les manifestacions del Dia Internacional de la Dona Treballadora del 2020 es van celebrar arreu i quan l'Organització Mundial de la Salut va declarar la pandèmia mundial de la Covid-19, finalment el 14 de març d’aquell any, el govern espanyol va decretar el primer estat d'alarma. Vox i altres opositors del feminisme van criticar la manifestació, tot i que el mateix 8-M el partit d'extrema dreta va celebrar un multitudinari acte a Vistalegre. La justícia, però, va desestimar que les autoritats haguessin mantingut les mobilitzacions sabent que hi havia riscos de salut pública. 

 En el primer estat d’alarma, els tribunals van prohibir manifestacions en prioritzar el dret a la salut enfront del dret de protesta.  Pel 8-M de 2021, amb el segon estat d’alarma vigent, però amb mascaretes i vacunes, els governants van permetre manifestacions controlades. A Barcelona es va celebrar el 8-M amb una manifestació estàtica, amb vuit trams repartits per passeig de Gràcia. Madrid va ser l'única autonomia en prohibir el 8-M, que ara qüestiona el tribunal de garanties. 

 

A la foto, una de les participants en la manifestació del 8-M del 2022 a Madrid. / Foto: Europa Press