El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit els recursos dels nou condemnats pel Tribunal Suprem espanyol amb motiu del Procés. En conseqüència, el tribunal reclama a Espanya respondre les qüestions pertinents per dirimir si es van vulnerar drets fonamentals dels condemnats, per la qual cosa atorga a l'Estat un termini de fins al 12 de gener del 2024. Els líders independentistes que han presentat els recursos van ser condemnats el 2019 pel Tribunal Suprem espanyol per sedició en relació amb els fets de l'1-O i la declaració d'independència fugaç del llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Són l'exconsellera Dolors Bassa, l'exconseller Raül Romeva, el president d'ERC, Oriol Junqueras, l'exconseller Joaquim Forn, el secretari general de Junts, Jordi Turull, l'exlíder d'Òmnium Jordi Cuixart, l'exconseller Josep Rull, l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. L'alt tribunal europeu ha aplegat els nou recursos en un mateix cas.
Els recursos elevats al TEDH reclamen la violació de drets fonamentals com de manifestació, de reunió o d'opinió, reconeguts a la Carta Europea de Drets Humans, el document que regeix l'acció de l'alt tribunal europeu i que els estats membres del Consell d'Europa, com és Espanya, han de complir en adherir-s'hi. A més, l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez i el d'Òmnium, Jordi Cuixart, reclamen que van ser condemnats com a representants d'entitats socials i culturals, sense que formessin part del Govern de la Generalitat.
Drets fonamentals vulnerats
En la resolució del TEDH consta que els condemnats han al·legat que han vist vulnerat —entre altres— l'article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans, que fixa que "ningú podrà ser condemnat per una acció o una omissió que, en el moment en què hagi estat comesa, no constitueixi una infracció segons el dret nacional o internacional" i que contempla que tampoc podrà ser imposada "una pena més greu que l'aplicable en el moment en què la infracció hagi estat comesa". En aquest sentit, les defenses s'han mostrat en contra de la interpretació que ha fet el Suprem del delicte de sedició i del delicte de malversació de cabals públics. Sobre aquest extrem, cal recordar que l'alt tribunal els va condemnar a penes d'entre 12 i 13 anys de presó i d'inhabilitació.
Els líders independentistes també ha al·legat davant el TEDH que han vist vulnerats els articles 10 i 11 del Conveni Europeu —en referència als drets de llibertat d'expressió i de reunió— en haver estat condemnats per sedició quan "simplement havien encoratjat la gent a participar en manifestacions en defensa del procés d'independència i a participar en un referèndum sobre la independència de Catalunya". En el marc dels seus recursos, alguns dels condemnats també s'han emparat en l'article 5 del Conveni —relatiu a la llibertat i a la seguretat— en considerar que el temps que van passar a la presó va ser "desproporcionat". Així mateix, han fet referència, entre altres, a l'article 6, que contempla el dret a un procés equitatiu. Les seves queixes han arribat al TEDH després que esgotaran la via a Espanya quan el Tribunal Constitucional els va denegar l'empara.
"Ens veiem allà on hi ha justícia i imparcialitat"
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ja s'ha pronunciat sobre l'admissió a tràmit dels recursos per part del TEDH: "Ens veiem allà on hi ha justícia i imparcialitat, i no venjança i persecució de l'independentisme", ha afirmat el líder independentista condemnat com a conseller de l'executiu de Puigdemont durant l'1-O i després indultat pel govern de Pedro Sánchez. Per la seva part, l'exconseller Rull ha ironitzat i ha afirmat també en un missatge a les xarxes socials que "els indults no arriben per atzar còsmic".
Inhabilitats per malversació
Cal recordar que el febrer passat el Tribunal Suprem va revisar les condemnes dels nou condemnats arran de la reforma penal que va eliminar el delicte de sedició i va modificar el de la malversació. Aquesta revisió es va limitar a les penes d'inhabilitació perquè les de presó van ser indultades pel Govern el 2021. En el cas de Junqueras, el TS va acordar mantenir la pena de 13 anys d'inhabilitació, la qual cosa suposa que no podrà aspirar a cap càrrec públic fins al 2031, en canviar-li el delicte de sedició pel de desobediència i mantenir-li el de malversació.
Per a Romeva, Turull i Bassa va estimar pertinent mantenir les penes d'inhabilitació per desobediència i malversació descartant una rebaixa de penes en mantenir aquest últim delicte en la seva modalitat agreujada, amb el que seguiran inhabilitats fins a 2030. Per part seva, el tribunal va condemnar Sànchez i Cuixart per desordres públics i Forcadell, Rull i Forn per desobediència. En els seus casos aquest canvi de delictes va suposar l'extinció total de les seves respectives condemnes d'inhabilitació.