El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha avalat l'arxivament per part de la justícia espanyola del cas per la mort del càmera de televisió José Couso el 2003 durant la guerra de l'Iraq a causa de l'impacte d'un projectil dels Estats Units. La demanda del germà de la víctima, David Couso, davant el tribunal europeu després d'haver esgotat totes les instàncies judicials a Espanya ha estat rebutjada per unanimitat pels 7 magistrats de la sala. Amb tot, encara cabria la possibilitat d'interposar un recurs contra la sentència perquè el tribunal la torni a examinar.
L'Audiència Nacional va arxivar la causa el 2015, decisió que el 2016 va confirmar el Tribunal Suprem i el 2019 el Tribunal Constitucional. El que va dur a aquest arxivament van ser diverses reformes impulsades a partir del 2009 a la justícia espanyola, que van posar fi a la competència universal il·limitada, per la qual els tribunals podien investigar i perseguir infraccions greus comeses a l'estranger contra ciutadans espanyols. L'atribució dels tribunals es va limitar a les infraccions comeses a l'estranger contra espanyols en casos que els culpables estiguessin en territori espanyol.
José Manuel Couso va morir el 8 d'abril del 2003 a Bagdad a conseqüència de l'impacte d'un projectil d'un tanc nord-americà contra l'hotel Palestina, on estava allotjat juntament amb molts altres periodistes que cobrien la invasió de l'Iraq. El llançament d'aquest atac va provocar la mort immediata del periodista ucraïnès Taras Protsyuk, i Couso va resultar greument ferit i va acabar morint a l'hospital. La denúncia de la família va donar lloc a una investigació que va conduir a la inculpació el 2011 de tres militars nord-americans per crims de guerra i homicidi i l'emissió d'ordres internacionals de cerca i captura. Tanmateix, les autoritats nord-americanes van al·legar que els militars implicats van disparar en legítima defensa perquè creien que estaven sent atacats i van rebutjar lliurar-los a Espanya ni tampoc obrir al seu territori un procediment penal contra ells. Les reformes a la justícia espanyola van limitar l'acció dels tribunals en aquest cas i així es va decidir el sobreseïment de la causa.
Ara, el TEDH ha donat la raó als tribunals espanyols en relació amb aquestes reformes, que considera justificades. Els magistrats veuen "legítimes" les raons que van dur a limitar l'acció de la justícia espanyola a l'estranger, que buscava evitar el risc de saturació dels tribunals i tenir en compte la dificultat que suposava obtenir proves quan els fets s'han desenvolupat a l'estranger. Pel que fa al cas Couso, descarta que hi hagués "inacció" per part dels tribunals espanyols, com esgrimia la família, i assenyalen que entre 2003 i 2015 es van "desplegar esforços considerables" per determinar la responsabilitat dels autors de l'atac. En aquest sentit, apunta que no hauria sigut possible garantir un procés, ja que, un cop rebutjada cap acció per part dels Estats Units, Espanya no podia actuar, perquè la seva legislació no contempla la possibilitat de jutjar algú en rebel·lia. Per tot plegat creu que, malgrat les reformes, el dret de David Couso a defensar els seus interessos legítims davant la justícia no va ser vulnerat, perquè les reformes no van violar el Conveni Europeu de Drets Humans.