El Tribunal Europeu de Drets Humans ha avalat aquest dijous prohibir l'ús de símbols religiosos, com el vel, a les escoles, sempre que la mesura s'apliqui "sense distincions" entre creences. És a dir, que s'impedeixi portar tant símbols musulmans, com cristians o jueus, per exemple. En resposta a un cas flamenc, el TEDH ha conclòs que una prohibició de tots els símbols religiosos visibles als centres educatius que busca protegir "els drets i llibertats dels altres i l'ordre públic" és legítima si és "proporcionada" i no discrimina entre el tipus de creença. El govern flamenc assegura que la prohibició pretén garantir "la igualtat entre els alumnes i protegir-los de la pressió" de companys i família.
La controvèrsia sobre l'ús del vel islàmic ha arribat fins a Estrasburg de la mà de tres estudiants musulmanes de secundària de Flandes. Totes tres denunciaven la prohibició d'utilitzar "signes visibles de les creences personals" excepte durant les classes de religió. Les noies al·legaven que la mesura vulnera els seus drets a la vida privada i familiar, la llibertat de pensament i llibertat religiosa, així com el seu dret a l'educació. Tot plegat, implicava també una discriminació per ser noies musulmanes, adduïen.
El TEDH veu la decisió de Flandes "proporcionada"
Finalment, el TEDH ha desestimat la demanda de les tres estudiants musulmanes, en considerar que la prohibició a Flandes era "proporcionada" i no discriminava entre religions. En la decisió d'aquest dijous, el tribunal de drets humans avala aquest tipus de mesura quan resulta "necessari" per "conciliar els interessos de diferents grups i garantir el respecte de les conviccions de cadascú". En aquest sentit, recalca el paper "neutral i imparcial" de l'estat per "garantir la pau religiosa i la tolerància en una societat democràtica".
De fet, Estrasburg apunta que "la prohibició de portar símbols religiosos imposada als estudiants podria respondre precisament a la voluntat d'evitar qualsevol forma d'exclusió i pressió, respectant el pluralisme i la llibertat dels altres".
Una decisió per "protegir els alumnes"
En tant que la mesura aplicada a Flandes s'aplica a totes les creences, el TEDH conclou que és proporcionada i legítima per a l'objectiu que les autoritats asseguren que busquen: "la protecció dels drets i llibertats dels altres i l'ordre públic". El govern flamenc argumenta que la prohibició és necessària per garantir "la igualtat entre els alumnes i protegir-los de la pressió que puguin exercir sobre ells els companys que porten senyals visibles o la seva pròpia família".
A la feina, el mateix: es pot prohibir si es fa sense distincions entre creences
El juliol del 2021 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea també es va pronunciar sobre l'ús del vel, però només en l'àmbit laboral. En concret, l'alt tribunal amb seu a Luxemburg va recriminar a Alemanya la prohibició únicament de símbols religiosos grans, com el vel, al lloc de treball. El TEDH va concloure que tal mesura podia comportar que determinats treballadors fossin tractats de manera menys favorable per "motius religiosos" i, per tant, fossin discriminats. Així, el TJUE només avalava la prohibició de símbols religiosos a la feina quan aquesta s'apliqués a "totes les formes visibles de conviccions polítiques, filosòfiques o religioses". En aquest sentit, el TJUE recordava que, si l'objectiu d'aquest règim és la neutralitat empresarial, qualsevol símbol, encara que sigui petit, posa en risc l'aptitud de la norma per assolir la finalitat que es busca. D'altra banda, el 2014, el TEDH va avalar la prohibició del vel integral a l'espai públic de França, una mesura que veia justificada per protegir el principi constitucional del laïcisme i l'ordre públic.