És un avenç que ens acosta l'origen de l'univers. El telescopi Hubble ha descobert Eärendel, l'estel més llunyà i antic mai observat. Només es veu una mena de punt de tres píxels, però en realitat és l'estrella més llunyana i antiga mai detectada: es troba a uns 12.900 milions d'anys llum de la Terra i el seu naixement es remunta a quan l'univers encara era jove. Malauradament, ja no existeix. Va explotar fa milions d'anys, però la seva llum va ser tan potent que encara és visible. El seu descobriment desbanca el d'Ícar, una estrella a 9.000 milions d'anys llum que va ser observada l'any 2018. 

La troballa que publica aquest dimecres la revista Nature és el resultat de la feina d'un equip internacional liderat per Brian Welch, de la nord-americana Universitat Johns Hopkins i l'equip Space Telescope Science Institute. Welch ha dit que "Eärendel serà una finestra a una era de l'univers amb la qual no estem familiaritzats, tot i que va conduir a tot el que coneixem. És com si haguéssim estat llegint un llibre interessant, però comencem en el segon capítol i ara tenim l'oportunitat de veure com va començar tot". El compte espanyol de la NASA s'ha fet ressò de la notícia a Twitter, on ha compartit un vídeo del descobriment.

 

L'investigador signant de l'estudi José María Diego, de l'Institut de Física de Cantàbria, ha explicat a Efe que "fins ara havíem vist només estels recents, mai un de tan antic com aquest", que va existir en els primers mil milions d'anys després del Big Bang. Diego també ha destacat la importància del descobriment per entendre l'evolució de les estrelles i com es van formar les primeres, així com l'etapa de reionització de l'univers, un període en el qual circulaven electrons lliures, però no se sap molt bé quines fonts d'energia van provocar aquest procés.

Cal esmentar que l'estel s'anomena així arran del poema El viatge d'Eärendel, l'estrella vespertina, escrit l'any 1914 per J.R.R. Tolkien. A més, s'ubica en una galàxia que han anomenat Sunrise Arc. L'equip calcula que tindria cinquanta vegades la massa del Sol, amb molta més brillantor. Tanmateix, caldrà esperar al fet que l'acabat de llançar telescopi James Webb estigui totalment operatiu per determinar la seva massa, la mida, la temperatura, el radi i establir si és un estel de primera o de segona generació. Les estrelles de primera generació són les més properes a l'inici del Big Bang i que només estaven formades per hidrogen i heli, ja que amb el liti eren els únics elements que hi havia a l'univers. Les de segona generació, en canvi, tenen petites quantitats d'altres elements. D'Eärendel ja només existeix la seva llum. Per predir si la brillantor es mantindrà en els següents anys o si és temporal "es necessita estimar la massa de totes les estrelles que es troben en la línia de visió", assenyala a Efe la també autora de la investigació Yolanda Jiménez, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia. En el projecte també ha participat la Universitat del País Basc.

Tres píxels amb molta informació

Fins que l'any 2018 es va detectar Ícar, ningú havia pensat a buscar aquesta mena d'estrelles, que són molt difícils de reconèixer. "Són simplement un punt de llum, sense cap forma", detalla Diego. El telescopi Hubble s'ha dissenyat per veure galàxies a la distància que està Eärendel, però no per estudiar una única estrella: "Fa tres anys era ciència ficció, ningú s'ho hauria cregut". De moment, Eärendel és només un punt de tres píxels, tot i que "és increïble la quantitat d'informació que es pot aconseguir d'un únic puntet".

El descobriment ha estat possible gràcies a "una cosa que ens regala la naturalesa", especifica l'investigador espanyol. Es refereix a la lent gravitatòria, un fenomen l'efecte del qual és com fer el Hubble setanta vegades més gran. "No hi ha telescopi a la Terra que sigui tan gros: és una combinació única", diu. Una lent gravitatòria és una concentració de matèria molt grossa, en aquest cas un cúmul de galàxies tan massiu que corba l'espai al seu voltant. En passar per aquesta zona, la llum es corba i actua com una lent. Quan mira per aquesta lent, el Hubble amplifica el que hi ha darrere i, en zones molt petites, l'ampliació pot ser "molt, molt alta". Eärendel està just en una d'aquestes lents.