La temperatura aquest estiu pujarà 2,2 graus per sobre de la mitjana dels últims 2.000 anys. Un estudi recollit a la revista especialitzada Nature ha confirmat els pitjors pronòstics possibles: l'estiu del 2024 seguirà en la línia del 2023, és a dir, es mantindrà temperatures rècord. L'estiu del 2023 va ser el més càlid des que existeixen registres, quatre graus per sobre del més fresc d'aquest període i 2,07 graus més que la mitjana dels estius entre el 1850 i el 1900. Segons els autors, l'estudi demostra "com és d'extrem l'escalfament actual i la necessitat urgent de reduir les emissions que el causen". La investigació s'ha centrat en indicadors de latituds extratropicals de l'Hemisferi Nord del planeta Terra, és a dir, dades d'Europa, Estats Units, Canadà i la Xina, i no és aplicable a l'Hemisferi Sud.
Els registres científics de temperatura van començar a fer-se al voltant del 1850 tot i que no van ser realment fiables fins a finals del segle passat. Aquesta incertesa va provocar que els investigadors busquessin dades en indicadors paleoclimàtics per analitzar les temperatures dels darrers dos mil·lennis. Les xifres examinades, anomenades registres proxy, provenen de l'estudi dels anells dels troncs dels arbres, que aporten informació anual altament fiable sobre les precipitacions i les temperatures experimentades al llarg de la vida de l'arbre.
Detectat un error de càlcul en la temperatura mitjana dels darrers 2.000 anys
Les conclusions de la recerca apunten que la temperatura mitjana del segle XIX, utilitzada per fixar els objectius de la lluita contra el canvi climàtic, és incorrecte. Els nous càlculs indiquen que, a l'Hemisferi Nord, la temperatura mitjana dels últims 2.000 anys és unes dècimes de grau centígrad més freda del que se sospitava, és a dir, que l'estiu del 2023 va ser 2,2 graus més càlid que la mitjana dels últims dos segles, i 2,07 graus més que la mitjana dels estius entre el 1850 i el 1900.
"El grau d'escalfament global és superior al que es pensava respecte a l'època prèvia a la contaminació d'atmosfera per les emissions fòssils", ha explicat el geògraf de la Universitat Johannes Gutenberg Max Torbenson, en una roda de premsa. En aquest sentit, el científic ha assenyalat que, l'estiu més fred dels últims dos mil anys va ser el de l'any 536, i ha explicat que es va produir després d'una erupció volcànica rica en sofre. La presència d'aquest element és clau, ja que la tenen en comú la majoria de períodes més freds.