Temperatures i pluges de rècord a Europa l'any 2024, segons l'informe anual sobre l'estat del clima publicat pel Servei de Canvi Climàtic Copernicus (C3S) i l'Organització Meteorològica Mundial (OMM). D'acord amb les dades conegudes aquest dimarts, l'any passat va ser l'any més càlid a Europa, que s'ha confirmat com el continent que s'escalfa més de pressa. Cal sumar-hi que les tempestes van ser sovint intenses i, les inundacions, generalitzades, les quals van cobrar almenys 335 vides i afectar 413.000 persones. I, en aquest escenari, els Països Catalans se'n van emportar la pitjor part.
L'informe recull que l'Europa occidental va viure l'any passat un dels deu anys més plujosos des del 1950, cosa que ha portat la xarxa fluvial a superar el llindar d'inundació. De fet, Europa va patir les inundacions més generalitzades des del 2013, amb el focus en el País Valencià i les comarques catalanes del sud —fins al punt de recordar la DANA del 29 d'octubre a la província de València, amb conseqüències “devastadores” i víctimes mortals—. Dels 335 morts que recull l'informe, queda clar que la gran majoria es van produir a comarques com l'Horta Sud, la Ribera Alta, la Foia de Bunyol i la Plana d'Utiel. També s'esmenta la tempesta Boris, que va afectar greument algunes regions d'Alemanya, Polònia, Àustria, Hongria, la República Txeca, Eslovàquia, Romania i Itàlia.
L'any més càlid a Europa
Pel que fa a les temperatures, ja hem dit que el 2024 va ser l'any més càlid a Europa, però la cosa empitjora si tenim en compte que la temperatura de la superfície del mar es va situar 0,7 °C per sobre de la mitjana —en el Mediterrani, aquesta xifra s'incrementa fins als 1,2 °C per sobre de la mitjana—. A més, la xifra de dies amb estrès tèrmic “fort”, “molt fort” i “extrem” va ser la segona més alta mai registrada, amb el 60% de la població europea amb més dies que la mitjana amb almenys “estrès tèrmic fort”. És a dir, que les nits tropicals estan augmentant i se'n registren almenys dotze en un mes. Tot plegat vol dir que el continent és una de les regions amb l'augment més alt de risc d'inundacions, i on l'escalfament global d'1,5 °C podria provocar 30.000 morts anuals per la calor extrema.
De la calor passem al fred i l'informe assenyala que l'any passat es va registrar la quantitat més alta de superfície europea que va experimentar menys de tres mesos de gelades, així com un rècord negatiu de dies amb almenys “estrès per fred intens”. Per a més inri, totes les regions europees van experimentar pèrdua de gel, fins al punt que les glaceres d'Escandinàvia i Svalbard van registrar les taxes més altes de pèrdua de massa mai registrades (1,8 metres i 2,7 metres respectivament) —de fet, ha estat el tercer any més càlid per a l'Àrtic, i l'Europa central és una de les regions del planeta on les glaceres es fonen més de pressa.
Grans diferències a Europa
L'informe també destaca com les diferents parts d'Europa van experimentar l'any passat condicions meteorològiques molt diferents, amb un marcat contrast est-oest: condicions seques, assolellades i extremadament càlides a l'est —i això que Catalunya ha patit una de les seves pitjors sequeres—; i condicions més nuvolades, humides i menys càlides a l'oest. El sud-est d'Europa va patir la seva onada de calor més llarga de la història, de tretze dies seguits i que va afectar el 55% de la regió. També s'hi van registrar rècords de dies amb almenys un “estrès tèrmic fort” (66) i de nits tropicals (23).
El director general del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF, en anglès), Florence Rabier, ha assegurat que l'informe remarca “la importància d'enfortir la resiliència”. Per la seva banda, la secretària general de l'OMM, Celeste Saulo, ha advertit que “cada fracció addicional de grau en l'augment de la temperatura és important, ja que accentua els riscos per a les nostres vides, les nostres economies i el planeta”. “L'adaptació és fonamental”, ha insistit.