Quin temps fa a Mart? Un equip de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) ha liderat l'informe meteorològic que ho revela, publicat aquest dilluns a la revista Nature. Els investigadors han analitzat les dades recollides pel ròver Perseverance, el vehicle autònom de la NASA que va arribar al cràter Jezero el 18 de febrer del 2021 per estudiar al detall l'atmosfera del planeta. L'astromòbil acaba de completar la investigació del seu primer any marcià (dos anys terrestres, aproximadament), i l'equip ha avançat els resultats sobre els cicles estacional i diari de la temperatura i de la pressió, així com les fortes variacions en altres escales de temps produïdes per processos molt diferents. Conèixer la meteorologia marciana és essencial per preparar les futures expedicions humanes a Mart.
El cràter Jezero és el llit d'un antic llac i s'ubica prop de l'equador del planeta. Durant les estacions, la temperatura mitjana de l'aire ronda els 55 graus sota zero. Però la xifra pateix importants variacions entre la nit i el dia, amb diferències típiques d'uns 50 a 60 graus: en les hores centrals, l'escalfament de la superfície genera moviments turbulents en l'aire per l'ascens i descens de masses d'aire que s'aturen quan arriba la nit (i l'aire es torna estable).
Temperatura, pressió i remolins de pols
Per la seva banda, els sensors de pressió mostren el canvi estacional de l'atmosfera marciana produït pel desgel i la congelació del diòxid de carboni atmosfèric en els casquets polars —i un complex i variable cicle diari, modulat per les marees tèrmiques a l'atmosfera. "La pressió i la temperatura de l'atmosfera de Mart oscil·len amb períodes del dia solar marcià (de 24 hores i 39,5 minuts de mitjana) i amb submúltiples, seguint el cicle diari d'insolació, fortament influït per la quantitat de pols i la presència de núvols a l'atmosfera", indica l'investigador Agustín Sánchez Lavega.
Els sensors de temperatura i pressió també han detectat fenòmens dinàmics a l'atmosfera que tenen lloc a prop del ròver, com els remolins de pols o la generació d'ones de gravetat, amb un origen encara desconegut. L'investigador Ricardo Hueso assenyala que "els remolins de pols són més abundants a Jezero que en altres llocs de Mart i poden tenir una gran dimensió, tot formant remolins de més de 100 metres de diàmetre". "Hem pogut caracteritzar no només els aspectes generals (mida i abundància) d'aquests remolins, sinó també desentranyar com funcionen", afegeix.
Borrasques i tempestes de pols que fan por
L'astromòbil Perseverance està equipat amb l'instrument MEDA (Mars Environmental Dynamics Analyzer), que ha permès detectar borrasques a milers de quilòmetres. Són borrasques amb un origen molt similar a les terrestres i que es desplacen per la vora del casquet polar nord, format per la deposició de neu carbònica —tal com mostren les imatges dels satèl·lits en òrbita.
Finalment, s'han caracteritzat al detall els canvis produïts a l'atmosfera per una de les temudes tempestes de pols, com la que va tenir lloc a principi de 2022. El seu pas per sobre del ròver va produir canvis bruscos en la temperatura i en la pressió, acompanyats per fortes ràfegues de vent que van aixecar pols i van colpejar els instruments, tot fent malbé un dels sensors de vent. "MEDA proporciona mesures meteorològiques d'alta precisió que permeten per primera vegada caracteritzar l'atmosfera de Mart des de les escales locals a distàncies d'alguns metres, com en l'escala global del planeta, recollint informació del que passa a milers de quilòmetres. Tot això redundarà en un major coneixement del clima marcià i en la millora dels models predictius que fem servir", conclou Sánchez Lavega.