L'ús de declaracions judicials per videoconferència i de judicis telemàtics, així com la seva retransmissió en circuits tancats, s’han ampliat força, especialment des de la pandèmia de la covid-19 per garantir la seguretat sanitària de tothom. Recentment, alguns jutges i magistrats han manifestat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que es vulnera el dret a la seva pròpia imatge en tots els actes processals que es realitzen de forma telemàtica i han sol·licitat que no siguin enfocats pels sistemes d’enregistrament instal·lats a les sales de vistes o en qualsevol espai judicial. Hi ha professionals que consideren que aquesta petició de part de la judicatura entra en conflicte amb el compliment del dret de defensa i els principis d’immediació i publicitat i defensen que es reculli la imatge del jutge, especialment quan intervé en el procediment, ja que es considera clau. El CGPJ ha encarregat al seu gabinet tècnic un informe per resoldre aquest conflicte d’interessos. I què hi diu?
En concret, el gabinet tècnic del Poder Judicial ha elaborat dos informes: La conformitat a dret de la possibilitat de visionar la celebració de judici des d’equips i sistemes aliens a l’administració de Justícia; i la possible vulneració del dret de defensa, principi d’immediació i publicitat dels processos judicials quan es realitzen d’una forma telemàtica. Pel que fa al segon informe, es conclou que el dret a la mateixa imatge no impedeix la captació, reproducció o publicació per qualsevol mitjà de qui exerceix un càrrec públic o una professió de notorietat o projecció pública i, per tant, “el dret de defensa connectat al principi de publicitat operen com a límits del dret a la mateixa imatge de jutges i magistrats quan es troben realitzant les seves funcions en judicis o vistes orals”. La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha comunicat ara aquests dos informes als jutges i magistrats que exerceixen al país perquè en tinguin coneixement, ja que afecta els seus drets individuals.
Sense normativa detallada
En l’informe, s’exposa que, a banda de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i altres normes de l’ordenament jurídic, actualment “no existeix una regulació detallada” de com s’han de celebrar els judicis telemàtics ni els requisits tècnics que han de complir, si bé en tot cas es precisa que la comunicació ha de permetre la comunicació bidireccional i simultània de la imatge i el so i la interacció visual, auditiva i verbal. S’hi afegeix que la base jurídica que legitima el tractament de la imatge dels jutges i magistrats pel que fa a les vistes públiques i judicis orals és la que recull el Reglament 2016/679 del Parlament Europeu, relatiu a la protecció de persones físiques i a la lliure circulació d’aquestes dades, ja que -s’afirma- “no existeix interès públic referent a l’Administració de Justícia”.
En aquest sentit, el Poder Judicial hi precisa que el govern espanyol té pendent de presentar un projecte de llei que reguli de manera integral l’ús dels sistemes de videoconferència a l’Administració de Justícia, tal com es va establir en la disposició final tercera de la llei 18/2011, reguladora de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’Administració de Justícia. Hi afegeix que el projecte de llei de Mesures d’Eficiència Digital del Servei Públic de Justícia, publicat el setembre de 2022, recull la videoconferència com un dels serveis que han de garantir les administracions públiques de Justícia, a més de l’atenció als ciutadans de forma telemàtica.
Consentiment enfront d'interès públic
El dret a la pròpia imatge, atribueix al seu titular un dret a determinar la informació gràfica generada pels seus trets físics personals que pot tenir dimensió pública. S’indica que la facultat atorgada per aquest dret, en tant que dret fonamental, consisteix en essència en impedir l’obtenció, reproducció o publicació de la mateixa imatge per part d’un tercer, sigui quina sigui la finalitat (informativa, comercial, cultural, etc) perseguida per qui la capta o difon. A l’informe, es precisa que en el cas del tractament de la imatge de jutges i fiscals, la base jurídica “no és el consentiment”, sinó l' “interès públic”, recollit en normativa del Poder Judicial, que especifica que són “dades que es troben incorporades als processos que tenen per finalitat l’exercici de l’activitat jurisdiccional, sense que s’exigeixi el consentiment pel tractament de les dades personals”.
El nom d’un advocat per internet
A més a més, s'afirma que en l’acord de 16 de setembre de 2022 del secretari general del CGPJ “s’ha estimat que les dades d’identificació dels operadors judicials (jutges, fiscals, advocats i procuradors), a excepció que aquests apareguin com a implicats en el cas, no es consideraran com a informació sensible i, per tant, no és necessària la seva ocultació o substitució”. En aquest sentit, es posen exemples de resolucions, com ara de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), que el 2015 no va apreciar que fos una infracció que el Tribunal Constitucional, a través d’internet, difongués el nom i cognoms d’una persona que va intervenir en un procediment en qualitat de lletrat, i per tant “col·laborador necessari en la funció processal de publicitat de la Justícia”.
Per tot això, es conclou que el dret a la pròpia imatge no impedeix la seva captació, reproducció o publicació per qualsevol mitjà, quan es tracti de persones que exerceixen el seu càrrec públic o en llocs oberts al públic, segons recull la llei orgànica 1/1982 de Protecció Civil del Dret a l’Honor, a la Intimitat Persona i Familiar i ala pròpia imatge.
La confiança en els jutges
A més, s’hi exposa que “les manifestacions del jutge que dirigeix el debat en un judici oral, així com els seus gestos de qualsevol mena que puguin ser vistos pels intervinents i professionals, incideixen directament en el desenvolupament de l’acte i afecten les intervencions de les parts, testimonis, perits professionals”. I precisa que “es pot veure afectat el dret de defensa en el cas que no s’enregistri directament la imatge del jutge, perquè no es pot veure la interacció visual, especialment quan s’interroga a testimonis i pèrits, i també pot afectar el principi de contradicció”. També sosté que “la falta d’enregistrament de la imatge del jutge i els seus gestos quan dirigeix el debat processal, incideix en el principi de publicitat, que es veu afectat” i també “se sostrauria del control públic”.
Així, es conclou que l’enregistrament de la imatge del jutge en aquest context “constitueix un dels mitjans de preservar la confiança en els jutges i tribunals, i dotar a l'administració de Justícia de transparència, contribueix a complir una de les finalitats del dret a un procés just”. Així doncs, en els judicis telemàtics, les càmeres de les sales de vistes no poden enfocar al sostre o una paret per amagar la imatge del jutge o jutgessa.
A la foto principal, el tribunal del judici del cas Neymar a l'Audiència de Barcelona, format pels magistrats Jorge Obach, José Manuel del Amo i MiguelÁngel Ogando, l'octubre passat. / Foto: Carlos Baglietto