El diumenge 14 de juliol va néixer a una granja experimental de Madrid, Teodoro, el primer xai espanyol modificat genèticament. Un equip d'investigadors ha aconseguit modificar-lo genèticament amb la mutació d'un gen implicat en la fecundació, un treball que servirà per estudiar fallades reproductives en animals de granja i com a model per a entendre la fecundació en l'espècie humana. En concret, ho han aconseguit investigadors del Departament de Reproducció Animal de l'Institut Nacional de Recerca i Tecnologia Agrària i Alimentària del Consell Superior de Recerques Científiques (INIA-CSIC), segons ha informat aquest dilluns el CSIC en una nota de premsa.
Un dels investigadors que ha liderat l'equip de recerca, Pablo Bermejo-Álvarez, ha apuntat que "els models animals modificats genèticament són essencials per avançar en el coneixement de qualsevol procés biològic, incloent-hi aquells implicats en la reproducció". Fins a la irrupció de la tecnologia Crispr, la generació d'aquestes modificacions genètiques dirigides es realitzava fonamentalment en ratolins, ja que en altres mamífers requeria tècniques "molt complexes i poc eficients".
Evolució en la investigació
Segons ha explicat l'investigador, aquests animals contenen modificacions genètiques dirigides que eliminen o modifiquen un gen específic i, per tant, permeten conèixer de manera inequívoca la seva funció en un procés biològic. Fins a la irrupció de la tecnologia Crispr, la generació d'aquestes modificacions genètiques dirigides es realitzava fonamentalment en ratolins, ja que en altres mamífers requeria tècniques "molt complexes i poc eficients". "No obstant això, encara que el ratolí generalment constitueix un bon model per estudiar la fisiologia i patologia humana, hi ha determinats processos en els quals existeixen diferències notables entre ratolins i altres mamífers i que, per tant, no es poden estudiar amb ratolins modificats genèticament", ha assenyalat la investigadora Priscila Ramos-Ibeas.
El grup de recerca de l'INIA-CSIC aplica la tecnologia CRISPR per generar aquest tipus de modificacions en embrions bovins i ovins produïts completament "in vitro" per estudiar la funció de gens implicats en diferents processos de biologia del desenvolupament. Aquests processos es poden estudiar "in vitro" sense haver de generar animals modificats genèticament, i per això fins ara no havien transferit aquests embrions per dur a terme una gestació a terme en ovelles. Tanmateix, atès que l'estudi dels mecanismes de fecundació necessita l'obtenció de gàmetes d'animals modificats genèticament, fa cinc mesos (el període de gestació d'una ovella és d'aproximadament 147 dies) es van realitzar dues transferències d'embrions modificats genèticament arribant una de les dues gestacions a terme amb el naixement d'un xai, al qual han batejat com a Teodoro, en honor a Teodoro Álvarez, un pastor d'ovelles del poble segovià d'Aldea Real mort enguany, avi d'un del veterinari Pablo Bermejo.