El Consorci Sanitari de Terrassa ha posat en marxa una teràpia pionera amb gossos per millorar el benestar de les persones grans amb deteriorament avançat i d’infants amb trastorns de l’espectre autista. La iniciativa, presentada aquest dimecres però en aplicació des del setembre, treballa els vincles entre els avis i els petits a través d’activitats amb els animals. Així es vol millorar la comunicació i la conducta de dos col·lectius molt sensibles en les relacions interpersonals. Els terapeutes asseguren que han constatat canvis cognitius, físics i emocionals entre els assistents. En els tres mesos de funcionament de la teràpia, els terapeutes de la Llar Residencial han constatat millores comunicatives en els avis. En el cas dels infants, els educadors han detectat un progrés en l’atenció i l’expressivitat. La iniciativa s’ha posat en marxa a la Llar Residencial Sant Llàtzer amb alumnat de l’escola Bisbat d’Ègara i la col·laboració de la Fundació Manuel Lao.
Durant la pandèmia els vincles i les relacions socials es van veure afectades, especialment dins l’entorn residencial, amb processos de desafecció i desmotivació dels usuaris. En aquest temps d’aïllament i de manca de relacions amb l’exterior, el que més van trobar a faltar van ser les trobades amb els/les joves i els infants. Per aquest motiu, la Llar Residencial Sant Llàtzer va voler tornar a afavorir espais d’intercanvi generacional on se sentin mútuament valorats i estimats. Realitzar tasques conjuntes, significatives i gratificants contribueix a iniciar i reforçar nous llaços entre les persones, vinculant-les entre elles i comprometent-les amb les activitats, focalitzant així, la seva motivació i atenció a objectius concrets.
La teràpia assistida amb gossos permet generar aquests vincles entre residents, infants i animals. Aquesta relació ajuda a desenvolupar i millorar habilitats motrius, cognitives, sensorials, comunicatives i emocionals. La teràpia assistida amb animals s’ha convertit en els darrers anys en una referència en els tractaments no farmacològics en persones amb deteriorament cognitiu o en demències com l’Alzheimer; així com amb infants amb TEA, Asperger o trastorns de la comunicació social. I en aquest projecte la presència del gos incrementa i enriqueix el valor terapèutic de l’activitat, amb l’objectiu de fomentar la relació entre els infants i les persones grans, una acció terapèutica a més de lúdica, que millora la interacció amb l’entorn.
Des de la Llar Residencial Sant Llàtzer apunten que el projecte es va començar a gestar fa sis anys per tal d’implantar noves teràpies sense intervenció farmacològica. La iniciativa va quedar aturada per l’esclat de la covid, un període que, precisament, va evidenciar la importància que tenien les relacions socials per a les persones grans. En aquest sentit, quan els impulsors van reprendre la proposta, van decidir incloure els infants amb TEA, Asperger o trastorns de la comunicació social perquè “tenen un perfil similar als avis en aspectes com la comunicació o els trastorns de conducta”, apunta l’educadora Mercè Ramoneda. La terapeuta Míriam Sánchez ressalta que el programa es basa en els vincles que s’estableixen amb els gossos, i no en l’animal en si. “És un vincle que no necessàriament ha de ser emocional, sinó que pot sorgir de compartir experiències noves i descobrir entorns i persones diferents”, afegeix.