Un 33,3% dels casos de depressió entre la població activa espanyola —tots els habitants en edat laboral que o bé treballa en una ocupació remunerada o bé es troba en plena cerca d'ocupació (població que està en atur) — es poden atribuir a la precarietat laboral, especialment en dones i treballadors manuals. Així es desprèn d'un article d'investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona i del catedràtic de la Universitat de Toronto (Canadà) Carles Muntaner, publicat a la revista Public Health i amb una mostra de prop de 10.000 persones actives a Espanya. Dels 504.000 casos de depressió entre la població activa (amb capacitat i desig de treballar) que hi havia a Espanya el 2020, un 33 % —167.000— poden atribuir-se a la precarietat laboral. El treball analitza l'impacte de la precarietat laboral en la depressió a Espanya, i s'emmarca en l'informe PRESME, impulsat pel Ministeri de Treball i presentat el 2023 de la mà d'una comissió d'experts coordinada per Joan Benach, del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF.
Major risc entre les dones
L'article analitza quin és l'impacte i el pes de la precarietat laboral a l'estat espanyol. A partir de les dades de la part espanyola de l'enquesta Europea de Salut 2020, conclouen que hi ha un major risc de depressió entre les persones que pateixen precarietat laboral. A més, es destaca que a inferior classe social ocupacional, major és la incidència de la depressió en el cas de les dones. Per fer l'anàlisi es va dividir la mostra en tres grups: classe social ocupacional 1 —directius i professionals—, la 2 —administratius i càrrecs intermedis— i la 3 —treballadors manuals—, els que més pateixen la inestabilitat laboral. L'investigador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, Francesc Xavier Belvis, "més precarietat significa menys condicions de treball, més inseguretat i pressions a la feina. A part, suposa menys ingressos i més incertesa en la vida del treballador". Tanmateix, ha alertat que existeix un marcat gradient en funció de la classe social ocupacional en el cas de les dones, és a dir, que en inferior classe social ocupacional, major és la incidència de la depressió en el cas d'elles. Davant aquest escenari, Belvis destacat la importància de crear polítiques que "prioritzin la salut mental dels treballadors més desfavorits", entre les quals es troben una reforma de l'Estatut dels Treballadors i, sobretot en el cas de les dones, mesures de conciliació.
En la investigació han participat Joan Benach i Francesc Xavier Belvis, del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF; Ferran Muntané, del JHU-UPF Public Policy Center i la UPF Barcelona School of Management i Carles Muntaner, catedràtic de la Universitat de Toronto, i han subratllat que aquestes troballes posen de manifest el gran impacte de l'ocupació precària sobre la salut mental en la salut pública. Han afegit que proporcionen proves per estimar la càrrega econòmica vinculada a la salut mental relacionada amb l'ocupació i destaquen la necessitat de canvis i intervencions polítiques en l'àmbit dels mercats laborals i dels llocs de treball per mitigar-ne els efectes perjudicials.