Quina és la personalitat més comuna entre els assassins? Com s'arriba a concretar les psicopatologies que són propenses a cometre un crim? Existeix diferència entre homes i dones? Encara que com tota ciència estadística mai no s'aconseguirà assolir el 100% de certesa, l'instrument més idoni i fiable fins al moment és el conegut com a Inventari Clínic Multiaxial de Millon (MCMI), popularment test de Millon. A la nova versió, la IV, inclou a més les escales de facetes de Grossman adaptades per primera vegada a la població espanyola que permet precisar patrons clínics i patologies greus de la personalitat. Ara només queda veure com funciona i perquè els barems contemplen disparitats en certes ocasions, com quan són homicides (o potencialment) de sexes oposats.

Punts diferencials entre homes i dones criminals

En un marc comú, quan es realitza el MCMI-IV els suposats assassins sense diferències per sexe, tal com expliquen la Dra. Vanessa Berlanga, estadística, analista i metodòloga professora de la Universitat Abat Oliba CEU i la Universitat de Barcelona, i el Dr. Bernat Tiffon, psicòleg forense i professor de psicologia jurídica i forense de l'UAO CEU i ESERP Digital Business & Law School, se'ls detecten tres patrons clars: dependents, evitatius de responsabilitat i trets límit de personalitat. La mostra de tretze casos provats i sentències de les més mediàtiques recollides a Dissecció forense de la personalitat criminal s'ha realitzat amb deu homes i tres dones. En tots donen resultats similars, excepte al sexe femení quan és aïllat en solitari que surt un lleu trastorn esquizoide.

"Quan comparem homes i dones sí surt esquizoide", assevera la Dra. Berlanga. Aquesta indiferència cap als altres i d'aïllament social, no obstant, es comprèn en observar que la condició femenina en aquest tipus de casos, sigui per genètica o biologia, mostren més trets evitatius, per la qual cosa eludeixen situacions o interaccions socials que impliquin un risc de rebuig, d'humiliació o de crítica. "Els homes, per la seva condició biològica, tenen baixa tolerància a la frustració i es mostren més agressius, perquè siguin agressius hi ha d'haver frustració", remarca el Dr. Tiffon. Això comporta que l'atac directe o amb més agressivitat és poc representatiu en dones però clau en homes, en molts dels casos analitzats.

El test de Millon i els indicadors de validesa

La prova d'avaluació de la personalitat va ser desenvolupada pel psicòleg nord-americà Theodore Millon l'any 1994. El qüestionari ha patit diverses modificacions i millores al llarg dels anys, tot i que manté l'essència d'avaluar la personalitat des de la normalitat per trobar qualsevol trastorn en aquest camp i la psicopatologia dels adults. També preveu diversos indicadors de validesa, com la impressió positiva o negativa, així com la consistència a les respostes.

Les novetats que s'han trobat els Drs. Tiffon i Berlanga davant del MCMI-IV ha estat, a grans trets, que la conducta dels examinats es descriu ara amb tres nivells de funcionament de la personalitat: normal, anormal o clínic. Afegeix, a més, el patró "tempestuós", persones que es caracteritzen per ser molt alegres i animades, amb actitud apassionada i entusiasta però que s'avorreixen amb massa facilitat, manquen de recursos i són poc disciplinats per realitzar els seus plans i dur a terme certs objectius. Aquest espectre entusiasta-euforicotempestuós permet analitzar aquest patró de tipus maníac, que en casos extrems deriva en un pensament dispers, impredictible, impulsiu i amb rampells d'ira momentània i ansietat temorosa.