No, no soc pare, però com a tiet soc un 10. Si no, pregunteu-li-ho al Guillem, el meu nebot. La raó és que, malgrat que es trobi en plena adolescència, per a ell continuo sent en Marc, el tiet enrotllat. I vull que continuï sent així durant molt més temps. És per això que aquest any, que en fa 15, li vaig fer un regal especial pel seu aniversari: passar el dia a PortAventura World, ell i jo, mà a mà.
Ja us avanço que en Guille, com li diuen els seus amics (a mi m’agrada més dir-li Guillem), va flipar molt fort des del primer moment. És clar, si volia que el meu nebodet, sí, per a mi sempre serà el nebodet, recordi aquest dia durant molt temps, havíem d’anar a sac amb les atraccions més fortes des del minut zero. Som-hi, que us explico quin recorregut vam fer pel resort!
D’entrada, una advertència, fins al 10 de novembre, et trobaràs un PortAventura World totalment diferent del que imagines. I és que fa por, molta por. Està ambientat de Halloween fins a l’últim detall. No només això, sinó que també hi ha espectacles i passatges del terror fets expressament per celebrar el dia dels morts.
Ara bé, no ens vam deixar espantar i vam començar el dia a Furius Baco, una llançadora que et fa accelerar de 0 a 135 km/h en tan sols 3 segons. Durant els 850 metres de recorregut, toques gairebé el terra, travesses tanques, túnels i fins i tot arribes a fregar l’aigua del llac de la Mediterrània. Em vaig sentir com si estigués en una cursa de Fórmula 1. El meu nebot no parava de cridar: “Aaaaaaaa!”, mentre jo pensava “Sortirem volant!”. Vaig baixar-ne gairebé atordit (també una mica acollonit). En canvi, en Guillem esbossava un somriure d’orella a orella, com si el que acabàvem de viure fos el més normal del món.
Com que li havia promès una jornada memorable a PortAventura World, el ritme no podia decaure, així que vam enllaçar Furius Baco amb Dragon Khan. Soc més d’atraccions suaus jo, però això no li ho podia fer saber a en Guillem o automàticament perdria la condició de tiet ‘guay’ que tant m’havia costat guanyar.
Bé, sense cap més remei que continuar fent-me el valent, vam enfilar-nos a l’emblemàtic Dragon Khan. No us n’haig d’explicar res, oi? Qui no coneix aquesta mítica atracció? Bé, per si de cas, us en faig cinc cèntims. És una muntanya russa que destaca per fer una impressionant baixada, seguit de vuit loopings. Tot plegat, en 69 segons a una velocitat màxima de 110 km/h. Sembla molt xulo i tal, oi? Doncs sapigueu que és una rentadora per a éssers humans. Em vaig passar l’estona intentant mantenir el cap enganxat a les espatlles mentre fèiem aquests loopings del dimoni. I, en canvi, en Guillem, com si res. De quina pasta està fet aquest nano? “Tiet, Dragon Khan és la pera! Tornem-hi a pujar!”. I ves quin remei!
Afortunadament, la segona vegada a bord de Dragon Khan va treure’m totes les manies. Vaig agafar confiança i vaig acabar agafant-li el gust a això d’anar a més de 100 km per hora cap per avall. Qui ho havia de dir!
Però, és clar, resulta que tot això només era un entrenament perquè, què hi ha al costat de Dragon Khan? Doncs Shambhala, una muntanya russa encara més gran i ràpida. Mira que ens assemblem en Guillem i jo, però amb les altures i la velocitat som com la nit i el dia. Ell feliç com un gínjol i jo, tot i que ja més bregat en tot això de les super atraccions, encara una mica acollonit. Però bé, un cop més, pel meu nebodet el que calgui. Així que, aviat, ens trobàvem de nou sobre aquesta gegantesca atracció anomenada Shambhala.
Si Dragon Khan és com una rentadora, Shambhala és com un ascensor sense cables. I és que les seves cinc elevacions et provoquen la sensació d'haver perdut contacte amb el seient. És brutal, totalment brutal. Malgrat que no soc gaire valent, vaig gaudir. Bàsicament, perquè, encara que impressioni moltíssim, mai no havia viscut una experiència tan forta. I crec que val la pena viure una cosa així.
Després d’aquest torrent d’emocions, vaig voler comprovar si en Guillem és tan valent com sembla. Per això, vaig portar-lo a La Leyenda del Rey Caníbal, un passatge del terror situat a l’atracció d’Angkor (a la zona de la Xina). Doncs bé, la jugada no em va sortir massa bé perquè en Guillem no va ser l’únic que va sortir-ne acollonit... Uau! Està tan ben fet, que arribes a tenir la sensació que la propera víctima seràs tu! Terrorífic!
A continuació, va ser en Guillem qui em va desafiar a pujar a la caiguda lliure Hurakan Condor. És una vivència indescriptible, inexplicable, l’has de viure. Però perquè te’n facis una idea, pensa que, a mesura que comences a pujar lentament, veus com el parc es fa més i més petit sota els teus peus i el vent t’acaricia cada vegada amb més força. Quan arribes a dalt de tot, aproximadament a 100 metres d'altura, tens uns segons per contemplar les vistes (són espectaculars). Però de sobte, quedes flotant a l’aire per, tot seguit, descendir a tota velocitat. En aquest moment, una sensació de vertigen i llibertat s'apodera de tu. Tot passa en un tancar i obrir d'ulls, però mai no ho oblidaràs.
Amb el cor a mil, vam continuar explorant Mèxic fins a trobar la Serpiente Emplumada, una atracció que a priori m’havia de donar un respir. Doncs no va ser així. Gires i gires fins a tenir la sensació de ser un còctel que algú ha sacsejat amb massa entusiasme. Ja us ho dic ara: tinc un nou respecte per les serps amb plomes… El Guillem, en canvi, vinga a riure, vinga a riure. Gir per aquí, gir per allà… Segur que recordarà durant molt temps aquest dia.
Ara ja sí, arribada l’hora de dinar, vam dirigir-nos fins al Far West per menjar a l’Iron Horse, on vaig llegir que fan unes hamburgueses boníssimes. Al Guillem i a mi ens encanten. I la veritat és que vam quedar molt satisfets amb les nostres burguers al més pur estil americà. Això sí, les vam acompanyar amb unes patates fregides i una coca-cola. Un dia és un dia!
Havent paït, vam dirigir-nos a la que probablement és l’atracció més innovadora del parc, l’anomenada Uncharted: El Enigma de Penitence, situada al Far West. Per què ho és? Doncs perquè es tracta d’un nou concepte d’atracció. El recorregut és totalment interior i a les fosques. A més, combina efectes digitals d’última generació perquè visquis l’aventura de la forma més realista possible. El seu recorregut és la combinació perfecta de llançaments laterals, plataformes giratòries, caigudes lliures invertides i animacions sorprenents. 673 metres frenètics i trepidants per l'interior de la muntanya més misteriosa de PortAventura World.
Al Far West es troben també els Wild Buffalos. No podíem marxar de PortAventura sense pujar a uns autos de xoc, no creieu? És per això que vaig convèncer-lo perquè s’enfilés a un buffalo amb rodes. Aquesta vegada, però, va ser ell qui va baixar escaldat, li vaig donar una lliçó de conducció. Què n’aprengui!
Desgraciadament, no vam tenir temps de provar Hysteria in Boothill, la primera experiència immersiva de realitat mixta en un parc d’atraccions. Ens han explicat que, guiat les veus d’uns esperits, has de plantar cara a forces malignes i endinsar-te en una casa abandonada... Tu t’hi atreviries?
A PortAventura World, el Halloween es viu tant que quan arriba l’hora de tancament, abandones el parc acompanyat de la Halloween Parade, una desfilada de por farcida de carrosses, coreografies fantàstiques i cançons.
Bé, després d’aquest dia, en Guillem creu que té el millor tiet del món. I sí, és cert, soc el millor tiet del món i també tinc el millor nebot del món!