Vuit mesos de presó i retornar gairebé 200.000 euros, aquesta és la pena a la qual haurà de fer front el tinent coronel de l'Exèrcit de l'Aire i de l’Espai, Andrés Alejandro Berciano Martínez —a la foto, amb el rei emèrit Joan Carles I—, després de la confirmació que ha fet la sala militar del Tribunal Suprem espanyol de la condemna per haver “teletreballat” des de casa seva a Espanya tot i estar destinat al Regne Unit. El tinent coronel estava destinat al Grup Aeri Europeu (GAE), al Regne Unit, però durant vuit mesos va estar treballant des de casa seva sense autorització. Tot i que no haurà d’entrar a presó, sí que es quedarà sense sou i feina durant aquests vuit mesos, que estarà inhabilitat.
Segons la sentència del Tribunal Militar Central, ara confirmada pel Suprem, el tinent coronel va ser destinat el juliol del 2020 al Grup Aeri de Combat del GAE, a l'Aquarterament de la Força Aèria britànica, a High Wycombe, al comtat de Buckingham, i va prendre possessió de la seva destinació l’1 d’agost d’aquell any. Tot i que va marcar com a residència el pavelló d'oficials de la caserna on estava destinat, va ser registrat com a resident pel consolat general de Londres mitjançant certificat expedit el 6 d'agost de 2020 i va cobrar diversos complements per estar fora de casa, durant vuit mesos va “teletreballar” des de casa seva tot i no tenir cap autorització per part de la superioritat. Va percebre en concepte d'indemnització de complement a l'estranger (ICE) les quantitats de 55.885,49 euros el 2020 i de 136.779,15 euros l'any 2021, segons recull la sentència del Tribunal Militar Central.
El més llest de la classe
El 5 de novembre de 2020 va marxar del Regne Unit, sense permís dels seus superiors, i es va instal·lar a Espanya, sense demanar permís ni retirar el registre allà. No va ser fins al 9 de juliol de 2021 que no va tornar a la caserna on estava destinat, i va ser per rebre el nou coronel que s’incorporava al contingent espanyol. Es dona el cas que com a militar espanyol amb més rang i antiguitat del destacament, va exercir funcions com a sènior del contingent espanyol i entre els seus deures addicionals s'incloïa exercir de cap d'estat major durant les absències del titular o del seu segon, però estava absent pel “teletreball”.
El tinent coronel va recórrer al Tribunal Suprem la sentència condemnatòria del Tribunal Militar Central, tot i això, s’ha desestimat el seu recurs de cassació perquè no consta cap autorització que permetés al militar “teletreballar”. El Suprem reclamava al militar tornar els diners que va rebre els anys 2020 i 2021, que sumen un total de gairebé 200.000 euros.