"A fi d'establir un entorn administratiu completament neutre, una administració pública podrà prohibir l'ús visible en el lloc de treball de qualsevol signe que reveli conviccions filosòfiques o religioses". Aquesta és la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l'ús de símbols religiosos en llocs de treball relacionats amb l'administració pública. Així doncs, la justícia europea considera que una norma d'aquest tipus no és discriminatòria si s'aplica de forma general i indiferenciada a tot el personal de l'administració pública i es limita a l'estrictament necessari.
El cas que explica la sentència
A una empleada de l'Ajuntament d'Ans (Bèlgica), que exerceix les funcions de cap d'oficina principalment sense contacte amb els usuaris del servei públic, se li va prohibir portar un mocador islàmic en el seu lloc de treball. Arran d'aquesta decisió, la corporació municipal va modificar el reglament de treball i ara exigeix als empleats que observin una estricta neutralitat: es prohibeix qualsevol forma de proselitisme i l'ús de signes ostensibles que puguin revelar les conviccions ideològiques o religioses per part dels treballadors, inclosos aquells que no estiguin en contacte amb els usuaris. La interessada al·lega que s'ha vulnerat la seva llibertat de religió i que és víctima d'una discriminació. El Tribunal del Laboral de Lieja, que coneix de l'assumpte, es pregunta si l'estricta norma de neutralitat imposada per l'Ajuntament dona lloc a una discriminació contrària al Dret de la Unió Europea.
Davant d'aquesta pregunta, el Tribunal de Justícia respon que la política d'estricta neutralitat que una administració pública imposa als seus empleats amb vista a instaurar un entorn administratiu completament neutre "pot considerar-se que està objectivament justificada per una finalitat legítima". De la mateixa manera, el TJUE indica que està també justificat el fet que una altra administració pública advoqui "per una política que autoritzi, de forma general i indiferenciada, l'ús de signes visibles de conviccions, en particular, filosòfiques o religioses, també en els contactes amb els usuaris, o per una prohibició de l'ús d'aquests signes limitada a les situacions que impliquin tals contactes".
Una decisió dels estats membres
Així doncs, segons la sentència, cada estat membre, i qualsevol entitat intraestatal en l'àmbit de les seves competències, disposa d'un marge d'apreciació quant al concepte de neutralitat del servei públic que pretén promoure en el lloc de treball, en funció del context.
El TJUE ja va donar llum verda l'octubre de 2022 a les empreses privades per prohibir als treballadors exhibir símbols religiosos en el lloc de treball. Aquest aval de la justícia europea matisava, igual que passa amb la nova norma, que la prohibició es pot fer sempre que "s'apliqui de manera general i indiferenciada a tots els treballadors" i sempre que no sigui un desavantatge particular per a aquella persona que té unes conviccions determinades.