Ens trobem amb en Tomàs Molina al Poblenou (Barcelona) per parlar de Meteocuriositats (Editorial Montena), la seva darrera publicació sobre curiositats meteorològiques adreçada a un públic infantil amb unes fantàstiques il·lustracions de Roger Simó.
Foto: Sergi Alcàzar
Només d'arribar, un senyor que passa pel carrer el saluda com si el conegués de tota la vida demanant-li una fotografia: “Fes-me una foto amb en Tomàs!”, exclama tot emocionat. La seva popularitat és evident després de més de 30 anys apareixent cada dia per televisió. Al meteoròleg més reconegut de TV3 li calen poques presentacions i, precisament per això, li demanem que sigui ell mateix qui es presenti i ens expliqui quins són els seus defectes i les seves principals virtuts.
"Soc algú a qui sempre li ha agradat que se l'entengui quan s'explica. Si alguna cosa em defineix és aquesta. Que si transmeto un missatge, ja sigui el pronòstic o alguna cosa que vull explicar, que m'entenguin. És com una obsessió. Sempre ho dic, i també a classe, que si els altres no ens entenen la culpa no és de la resta, la culpa és meva, per no haver-me sabut explicar o per no haver trobat la manera de fer-me entendre".
I els defectes? “Fa tants anys que soc conegut que potser en alguns moments he perdut una mica la realitat de vista. La popularitat t’aporta una vida més fàcil. Se m'ha punxat dos cops la roda del cotxe i mai l'he canviat. La gent t'ajuda molt més. És trist i bo a la vegada”. Molina reconeix que no li molesta ser reconegut, tot i que “segurament ho porten pitjor les persones del voltant”.
Amb més de 30 anys treballant a TV3 t’has guanyat la popularitat i l’estima del públic. “Quin temps farà?” segueix sent la pregunta que més et fan pel carrer?
No et pensis! Tinc molt poca vida exterior. Sempre estic tancat a la redacció o a l’oficina i acabo fent molt poca vida a fora. Quan surto al carrer acostuma a ser per Barcelona, i aquí la gent és molt discreta. Últimament m'he trobat més la popularitat a través d'Instagram, que molts joves em segueixen, però no em pregunten pel temps. Em diuen tonteries i jo els dic que podria ser el seu pare!
A Meteocuriositats el lector es troba amb un seguit de curiositats meteorològiques que deus haver hagut de respondre molts cops. Com sorgeix la idea d’escriure aquest llibre?
L'editorial em proposa la idea. El meu objectiu vital en aquests moments és doctorar-me en comunicació de la ciència, en particular, del canvi climàtic. L’objectiu és fer-ho abans d’arribar als 60, em queden 3 anys! La majoria de coses que feia les vaig deixar per poder-me dedicar al doctorat i després m'han tornat a sortir altres coses, entre elles, la idea de fer aquest llibre enfocat a un públic infantil.
Foto: Sergi Alcàzar
Algunes de les preguntes que respons són “per què el cel és blau?”, “com s’origina l’arc de Sant Martí?” o “d’on surten els noms dels huracans?”. Són preguntes que molts adults tampoc sabrien respondre!
Tampoc cal que tothom ho sàpiga tot. A vegades em diuen, “la meteorologia l'has d'explicar perquè la gent l'entengui”, i no. Jo no sé medicina, no sé literatura... En sé algunes coses, però ningú té per què saber meteorologia, a no ser que li interessi. A qui llegeixi aquest llibre li servirà per aprendre a pronosticar.
Llegir aquest llibre et servirà per aprendre a pronosticar
La idea sorgeix d'un viatge amb els meus fills, quan eren més joves i anàvem pels Alps amb el cotxe, em deien: “allà plourà”, perquè hi ha aquella cosa negra a sota que és la pluja. I arribaves allà i plovia. “Allà hi cau pedra”. I sí, hi queia pedra! Els meus fills pronosticaven mirant. Per què? Perquè havien après del pare, cosa que vol dir que si veus una tempesta, pots saber quan et plourà i si et caurà o no pedra.
De fet al llibre anomenes 3 paraules que s'han d'aplicar per fer un bon pronòstic meteorològic: observar, sentir i recordar.
Sempre dic que observar i recordar és bàsic. La meteorologia sempre s'ha basat en això. I sentir per percebre l’entorn.
És més complicat escriure per a nens que per adults?
Per mi és més fàcil perquè és més curt. Escrivint per a adults t'hi has d’esplaiar més, és un repte molt més gran, has de mantenir l'interès, no repetir-te... És més complicat. El fet que —no tant perquè sigui per nens— sigui més breu, és més el meu registre. Estic acostumat a explicar coses de forma més breu i així, és difícil fer-ho malament o avorrit.
Foto: Sergi Alcàzar
Com ha canviat des dels teus inicis la forma que teniu de rebre, gestionar i informar de la previsió meteorològica?
Ha canviat radicalment. Fa 34 anys, quan jo vaig començar, encara pintàvem a mà els mapes. Avui en dia no hi ha mapes, hi ha models que s'integren directament a les màquines i amb això es fan visualitzacions. S'integren en el radar, el meteosat, el mapa del temps, i tot plegat, està agrupat i ho podem ensenyar simultàniament. I no només mostrar, sinó que ho podem gestionar a la vegada. Això ha fet que puguem fer el pronòstic molt millor i que el puguem explicar molt més efectivament. Són dos universos diferents.
Abans el pronòstic fallava, avui en dia no falla
Avui en dia, el pronòstic que tenim al mòbil molts cops ens el creiem com si fos veritat. A quina temperatura estem a Barcelona? Et miraries el mòbil i diries: 22ºC. És mentida! 22ºC és el pronòstic, però és tan bo, que et penses que és veritat. O el mòbil et diu; pluja, i està plovent. Això no és que el mòbil tingui un sensor de pluja, és que ho ha pronosticat. El pronòstic l'encerta moltíssim.
En una entrevista a El Periódico deies que els homes del temps sou prescindibles. Com visualitzes el futur dels meteoròlegs?
Ens hem de readaptar. Els meteoròlegs ens hem d'adaptar a la nova realitat. Imagina’t que vols anar a Manlleu i vius a Barcelona. Mires el mòbil i et diu si plourà. Fent la meteo per la tele no et podré dir; “Guillem, a les 17h a Manlleu plourà”. Et diré: “tempesta aïllada a Osona”. En canvi, el fet que tothom porti el pronòstic meteorològic al mòbil, fa que tu ho miris, ho creguis i quan arribis, vegis que és cert i que s’ha complert, i això és el que importa. Per tant, tu li faràs un cas absolut al pronòstic i diràs: “S hi vaig a les 18h ja no plourà, doncs mira, sortiré una hora més tard”. Ho decidiràs i ho faràs perquè hauràs mirat el mòbil, i el mòbil l’haurà encertat.
Llavors, quin sentit té l’espai del temps a la televisió?
La meteo de la tele t'ha de servir per a una altra cosa, perquè l'operativa teva, la presa de decisió, l'hauràs tingut amb una altra eina. Nosaltres hem d'adaptar l’espai de la televisió a explicar altres coses. Expliquem el pronòstic, però també expliquem la vivència.
Poso l'exemple del "ho veeeeus?". Suposem que avui has vist una posta de sol que t'ha cridat molt l'atenció per uns núvols molt allargats i estranys, i n'has fet una foto. Arribes a casa i als companys de pis els dius: “Heu vist la posta de sol?”. No l'han vist, i et miren estrany, com si fossis un al·lucinat. Poses el temps a TV3 i surto jo dient; “Mireu quina posta de sol tant rara! Hi ha hagut uns núvols...”, llavors tu podràs dir: "ho veeeeus?". Et ratifico la teva vivència, aquesta és la idea. Aprofitar la participació de l'espectador per compartir vivències. Fixa’t que de 5 minuts que tenim per fer l’espai de la meteo, difícilment estem més d'un minut i mig amb el pronòstic.
Foto: Sergi Alcàzar
El coronavirus ha posposat la publicació del llibre. Com a meteoròleg has relacionat la temperatura, la humitat i la contaminació atmosfèrica amb la incidència del virus a la població.
Hi ha relació entre una cosa i l'altra. El passat mes d’agost, vam tornar a presentar un estudi temporal i espacial de Catalunya en el període de març a finals de juliol a l'Organització Meteorològica Mundial. D’aquí s’extreu que quan el virus és més virulent, quan hi ha més contagis i més mortalitat, seria en una temperatura entre el 5 i els 11 ºC. A partir d'aquí en amunt, baixa 0'7 per cada grau a l'estudi que vam fer a Barcelona ciutat. La taxa de mortalitat en els mesos de març i abril estava entre un 12 i va fregar el 15% a Catalunya, en canvi ara, la taxa de mortalitat durant els mesos d'estiu ha estat entre l'1 i en el pitjor dels casos el 5%.
Quan tu miraves Xile, Argentina, Àfrica del Sud, Austràlia i Nova Zelanda, que han sigut els països que ara han tingut les temperatures més favorables per la transmissió i per la letalitat, hem vist que la corba que han seguit, independentment del nombre de casos, es la mateixa. Ells l'estan començant a aplanar, que té a veure amb la gestió però també amb les condicions ambientals, i nosaltres ara tornarem a entrar en un període de temperatures perilloses. Hem de mirar què passa aquest mes de setembre al Quebec i als països escandinaus, com canvia la seva corba. Al mes d'octubre haurem de veure què passa a Alemanya, Polònia i també a bona part del Canadà, i nosaltres a finals d'octubre i novembre serà quan tornarem a estar en una situació de perill més evident.
Vull deixar clar, però, que el virus es combat gràcies a les mesures que s'apliquen des de les autoritats competents. Ara, la meteorologia influeix? I tant!
Sembla, però, que la segona onada s'ha avançat amb la quantitat de nous contagis que surten a diari.
No estic d'acord amb això. La letalitat, tot i els contagis, segueix sent baixa. Tenim una letalitat del 2%. Si en algun moment donat la societat hagués de buscar una situació en què hi hagi més persones que ja han passat la malaltia, és ara, perquè és quan som menys vulnerables per la mortalitat i fins i tot pels ingressos hospitalaris i els ingressos a l'UCI. És cert que pel que fa a infeccions i nous contagis estem a nivells del març, però no a nivell d'ocupació d'hospitals i encara menys de mortalitat.
Tomàs Molina durant l'entrevista al barri del Poblenou / Foto: Sergi Alcàzar
Aquesta setmana hem vist la Mònica Lopez, exmeteoròloga de TV3, entrevistant el president del govern espanyol. Veurem algun dia Tomàs Molina entrevistant el president de la Generalitat?
(Riu) La meva prioritat ara és doctorar-me. Porto un any i mig de tesi, he fet molta feina i tinc un article preparat per publicar. Però fixa’t que no només la Mònica ha acabat presentant programes i informatius. Es parla molt de Las chicas de Hermida, del famós Jesús Hermida, corresponsal de TVE als EUA, que un cop va passar a fer programes tenia tot un seguit de col·laboradores que després es van fer famoses. A mi m’ha passat una mica el mateix. Nens i nenes meves com ara la Mònica Lopez, que està fent els matins a TVE, en Lluís Guilera, també de TVE, que havia passat per Canal Meteo, i la major part dels homes i dones del temps de les televisions espanyoles, han estat nens i nenes meves. Aquí, en Guillem Maneja, d'El Nacional, ha estat nen meu. La Cristina Puig, del FAQS, també va ser nena meva, i molts més!
Que bé, Tomàs, m’espera un futur prometedor! (Riures) Acabem, t’has convertit en tot un fenomen a Instagram amb més de 75.000 seguidors. Quina és la clau de l’èxit a la xarxa?
El culpable és el meu fill, que farà un parell d'anys, quan en tenia 15, em va dir; t'has de fer Instagram. Li vaig prometre que me'n faria si ell era el meu assessor principal, i mira... La major part de públic que em segueix són menors de 30 anys, el 70%.
El meu fill m’ha prohibit fer-me Tik-Tok
Això si, m'ha prohibit fer-me Tik-Tok, diu que no vol que faci el pena. Instagram és el límit al qual puc arribar, i jo faig cas al meu assessor principal.
Foto: Sergi Alcàzar