Nando López, dramaturg i escriptor barceloní, que mitjançant les seves obres lluita per la visibilitat del col·lectiu LGTBI, ha denunciat aquest dijous a través d’una publicació a X la creixent atmosfera LGTBIfòbica a diversos àmbits de la vida pública. L’autor publica una relació d’experiències i contactes que ha tingut amb joves i docents d’escoles i instituts on ha fet alguna xerrada per presentar els seus llibres i signar-ne exemplars.
“Per a aquells que són lluny de les aules i no són conscients de fins a quin punt està calant la LGTBIfòbia a l’àmbit escolar i familiar, heus aquí alguns exemples (només uns quants: el fil donaria per a molts més)”, arrenca López al seu compte a X. L’autor començar explicant el cas d’una noia de batxillerat que arriba a l’acte agafada de la mà de la seva xicota. “Es posa a plorar després de la firma i m’explica que viu tutelada per un familiar que l’amenaça amb no pagar-li els estudis universitaris si no deixa la seva xicota i diu que ‘no és lesbiana’”.
Para quienes están lejos de las aulas y no son conscientes de hasta qué punto está calando la LGTBIfobia en el ámbito escolar y familiar, aquí van algunos ejemplos (solo unos pocos: el hilo daría para muchos más) de lo que he vivido este curso 👇🏼
— Nando López 🏳️🌈 (@Nando_Lopez_) June 20, 2024
En un altre centre, l’autor es troba una professora que li demana que s’assegui amb els seus alumnes a unes grades que han pintat al pati amb els colors de l’arc de Sant Martí perquè, segons li explica, d’ençà que les van pintar “ningú no s’hi asseu per por de ser insultat”. En una trobada amb estudiants de tercer d’ESO, un grup acapara una trobada literària per “qüestionar les identitats trans amb barbaritats trànsfobes tipus ‘I si jo soc un camió?’".
López explica en un altre missatge que després d’una trobada en un institut per parlar de LGBTIfòbia una noia de quart d’ESO li escriu per privat a través d’Instagram per advertir-lo que l’interès pel tema és fals: “El que has vist és postureig, el bullying homòfob passa cada dia. Per això jo encara no he dit que soc bi”. L’autor afegeix a la llista el cas d’un noi trans que li explica que viu doble violència: per una banda, familiar, perquè a casa seva no accepten la seva identitat, i a la seva escola, “on viu aquesta transfòbia no només per part dels companys, sinó també de docents que continuen fent servir el seu nom anterior i es neguen a fer servir els seus pronoms”.
Pares que imposen la censura contra llibres LGBTI
La llista de situacions continua amb el cas d’una mare que ha enviat una carta al centre on estudia la seva filla queixant-se que s’hi llegeixi un llibre on, entre altres històries, s’explica que dues noies de 13 anys viuen el seu primer amor. “Per sort, la professora defensa el deure d’educar en la igualtat i la diversitat i manté la lectura”. A banda d’això, López també explica que en un institut retiren un dels seus llibres després de les queixes d'uns quants pares perquè “és massa real” i hi apareixen persones no binàries. “La pressió d’aquests pares (minoria) fa que la directiva cedeixi a la seva censura i es canviï el títol proposat”, explica.
El compendi de situacions que relata Nando López és molt més ampli. Tot plegat fa que l’autor denunciï que s’està produint una regressió pel que fa als drets LGBTI, tot i que s’ha avançat. El fet que llibres seus es llegeixin a molts centres d’Espanya és una mostra del progrés, però ara aquest progrés, adverteix, “perilla per culpa de l’avanç de la ultradreta”. “El pitjor és que aquestes situacions no són fàcils de revertir. Veiem com torna la por”, afegeix l’escriptor.