Homes, dones, joves, més grans, a tots ens pot tocar. A Catalunya, l’any 2018, 42.919 persones van ser diagnosticades de càncer, de les quals 24.652 eren homes i 18.267, dones. D’aquestes, 25.810 el van superar, cosa que implica que la resta, 17.109 persones, va morir, segons dades de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC).
Un de cada dos homes i una de cada tres dones tindrà càncer al llarg de la vida
Per saber quins són els càncers més freqüents i els que causen més mortalitat, parlem amb el doctor Agustí Barnadas, director del Servei d’Oncologia de l’Hospital Sant Pau, que ens explica que el càncer apareix quan es dona un creixement desordenat de les cèl·lules del nostre organisme.
El doctor Barnadas explica que “en les dones s’ha observat un increment en la incidència del càncer de pulmó. En totes aquelles que es van incorporar en l’hàbit de fumar a partir de la dècada dels 60-70, actualment es veu un increment de la mortalitat”. Per això, Barnadas afirma que “el primer punt clau per prevenir-lo és evitar el tabac: no fumar”. Malgrat que està preocupat per l’augment de deteccions de càncer de pulmó, es mostra optimista i dona un missatge esperançador.
Barnadas: “Càncer no és igual a mort, càncer no vol dir que en dos dies te'n vagis d'aquest món, hi ha moltes coses a fer, inclús amb la malaltia avançada”
Per evitar o minimitzar el risc de patir qualsevol mena de càncer —a banda de deixar el tabac—, Barnadas detalla un seguit de recomanacions i factors clau a tenir en compte i posar en pràctica.
Barnadas es mostra preocupat pels pacients a qui s'acaba de detectar qualsevol mena de càncer, i els aconsella que “no deixin de plantejar dubtes o preguntes que els inquietin”. Segons l'oncòleg, són clau tots els desplegaments i estructures que acompanyen el pacient en els moments del diagnòstic; per això, lloa les tasques i les iniciatives que es fan per acompanyar el malalt en aquest procés tan dolorós.
I la investigació? En quin punt es troba? El cap d’oncologia de Sant Pau afirma: “Som en un moment fràgil, en què depenem molt del finançament i dels pressupostos que rebem”. Un fet que es reflecteix en els grups de recerca, que, tal com explica, veuen amb molta preocupació la seva continuïtat, sobretot per la falta de finançament.
Un exemple de valentia i ganes d’afrontar, de nou, la vida
Amb una bona detecció a temps, com és el cas de la Marta Pujol, són molts els pacients que se’n surten, gràcies a l’avenç de la medicina i dels professionals que els tracten als hospitals catalans. La Marta va patir un càncer de mama. Recorda el moment en què se li va dir que patia la malaltia i que calia intervenir-la amb urgència.
A Espanya es diagnostiquen al voltant de 32.825 nous càncers de mama a l’any, segons l’AECC
La Marta explica que quan et donen una notícia així “et quedes garratibat, el món et cau a sobre i la teva vida canvia”. Reconeix que la paraula càncer espanta. “En aquell moment dius: càncer és mort, i... Puc morir-me?”.
Marta: “De sobte, les agendes es paralitzen. Ja no té importància si tenies una cita, havies quedat o tenies una reunió... Tot es para”
L’operació de la Marta va tenir una durada de 14 hores de quiròfan. Assegura que no es va assabentar de res. Tot el seu entorn estava pendent del seu estat; família i amics patien moltíssim. Per sort, tot va sortir bé i, a partir d’aquell moment, calia començar un nou tractament: la quimioteràpia.
La Marta recorda com va ser de dura la recuperació, però, al mateix temps, la sort que va tenir de coincidir en un taller amb altres dones que vivien una situació semblant a la seva. Juntes van decidir crear un grup de Whatsapp. En aquests moments, el grup ja el formen una setantena de persones: les activity girls de Sant Pau.
La Marta ressalta la importància de descarregar a les famílies: “Un pacient es torna egoista, ho reconec; per a nosaltres les agendes es paralitzen, però per a la resta de gent del nostre entorn, no”.
Marta: “A mi m'és igual si el 15% o el 85% se salva, perquè jo soc el 100% de la meva persona. I jo tinc molta por, molta”
Com et canvia la vida el càncer?
Despertar-te un bon dia, notar un bony estrany al pit, anar al metge i que et diagnostiquin un càncer és un fet habitual en moltes dones a les quals acaben trobant un càncer de mama. Així, i d’igual forma que en qualsevol altre tipus de càncer, tots els pacients a qui els toca patir-ho hauran de passar per un procés de xoc inicial, un altre d’assimilació i, finalment, afrontar un procés —més o menys llarg— de recuperació.
Marta: Vull arribar fins on sigui, mirar enrere i dir: que bé que m'ho he passat, que feliç que he estat i quina vida més xula que he tingut!
La Marta assegura que el càncer no li ha canviat la vida, però sí que li ha canviat l'escala de valors. “No faig plans molt a futur, però no pel càncer en si, que de la mateixa forma que un dia me’n van diagnosticar em pot tornar a passar, sinó perquè ets més conscient que la mort forma part de la vida”.