“Sou els meus únics clients!”. El Ridah, guia turístic informal de 28 anys, encara manté l’humor mentre empaqueta les seves coses per sortir de la seva casa en risc per les destrosses del terratrèmol de divendres que ja suma 2.681 víctimes al Marroc. Anirà a dormir al carrer, com fan la majoria de veïns i veïnes de Mellah, antic barri jueu reconvertit en una de les barriades més pobres de Marràqueix. Està molt més destruïda que la Medina, que va captar l’atenció mediàtica perquè concentra la majoria de turistes en els seus carrerons estrets d’antics edificis amuntegats.
Aquí també ho són, de vells i amuntegats, però encara més, i també estan més derruïts. El Ridah, que aprofita els seus idiomes, sobretot l’anglès, per mostrar el barri als turistes, es reconverteix de seguida com a providencial guia periodístic i dels horrors per mostrar els carrers destrossats, i també com a guia polític en atrevir-se a assegurar que “el govern no ens ajudarà”. “Ara tindran molts diners d’altres països, a veure si arriben en forma d’ajuda”, exclama.
Entre carrers plens de pedres que abans conformaven llars en peu, les motos segueixen passant-hi per sobre com si res, i en Ridah ensenya les parts més destruïdes del veïnat com fa quatre dies ensenyava les més emblemàtiques. “Aquí van treure un mort ahir mateix, quan fa olor algú truca a les autoritats i només llavors venen a recollir-lo”, assegura, mentre un nen assenteix amb el cap i en Ridah assenyala a la paret el que en teoria són restes de sang.
La decadència d’un barri històric
Mentre caminem, en Ridah no només té temps de maleir la situació, “tot està destruït”, sinó també d’explicar breument la història d’aquest barri. Mellah és el nom que reben els barris jueus al Marroc. El primer va ser creat a Fez a mitjans del segle XV i el segon a Marràqueix un segle després. Els jueus van arribar a ser desenes de milers a la ciutat, però la van anar abandonant amb la creació de l’estat d’Israel. Als 80, van partir els darrers i ara només en viuen 3.000, alguns estrangers, i gairebé cap a Mellah, repoblada amb famílies musulmanes pobres.
En un dels racons més destruïts del barri, amb dues o tres cases en runes, una de les famílies que hi vivia conversa asseguda entre les pedres. A la nit, aniran a dormir a la plaça Tinsmiths, al mateix barri, com la majoria de veïns i veïnes. La Mina és la mare de família i el seu fill de 17 anys està ferit amb sang a les mans i mal a l’esquena d’aixecar pedres per salvar veïns. Un altre nen de menys de dos anys passeja per allà i també l’avi, de 70 anys. “Són molt pobres, mira que mengen”, assenyala el Ridah, tot mostrant una petita tauleta amb pa dur, oli i olives. “Aquí mateix van morir sis persones, dos nens petits de tres anys entre ells”, explica la Mina en l’únic moment que la cara se li descompon cap al plor.
“Por, de què? Si m’estic morint!”
Si la destrucció i l’abandonament són a Mellah més grans que a la resta de la ciutat, la indignació i la ràbia també. Els veïns han perdut la por a criticar el govern. “Por jo? De què? Si m’estic morint”. Les paraules són de l’Adir, de 38 anys, que treballa a una riad, casa-hotel, del barri que malgrat que està danyada, està oberta, i ara buida. Ahir, les primeres desenes de persones es van manifestar a la plaça Tinsmiths demanant respostes institucionals i els veïns mostren una indignació creixent per un abandonament que és previ al terratrèmol.
“No és el primer cop. Amb la pandèmia, tots els comerços i el turisme tancats durant dos anys i ni una ajuda, 1.000 dirhams em van donar, que no són ni 100 euros”, diu. L’Adir ha perdut la seva casa, com mostra amb vídeos, i dorm amb la seva germana i els seus nebots de 3 i 12 anys. Els comerços del carrer on es troba estan, de nou, gairebé tots tancats per la por a esfondraments d’edificis molt malmesos. Els comerciants que mantenen obert, molt menys que a la Medina, que manté el seu tràfec vibrant, encara fan servir les bromes que coneixen en castellà o anglès per atraure els pocs turistes que queden.
“Les autoritats només venen quan sentim l’olor de mort”
“Avui han tret dos cossos, les autoritats només venen quan fa olor”, diu l’Adir. Les autoritats han elevat ja la xifra total de morts a 2.681, la majoria a la regió d’Al-Hauz, a l’Alt Atles, mentre que a Marràqueix les darreres actualitzacions ho situen en 16. Veient l’estat dels carrers i com encara es troben cossos entre les runes, la realitat pot ser molt pitjor del que diuen les autoritats.
“Aquí les autoritats gairebé no han vingut ni a recollir els cossos ni les runes. A la Medina, han recollit més i també han fet fora la gent que dormia al carrer cap a altres barris perquè els turistes no els vegin”, sentencia l’Adir, una de les veus amb la ira que tantes vegades precedeix la revolta.
