Una de les referents de la literatura catalana és Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 – Girona, 1983). L'escriptora va escriure un dels llibres més famosos creats en català. Aquest és La plaça del Diamant i el seu argument se centra en un temps de la història espanyola i catalana recent, en els difícils anys que van des de la Segona República a la Postguerra, passant per la Guerra Civil, i explica la vida ordinària d'una dona de barri, tal com es desenvolupa a la Barcelona de llavors. Aquesta lectura ha sigut la protagonista d'una polèmica recent que s'ha viralitzat per les xarxes socials.
"Trobo que aquesta traducció a l’anglès de La plaça del Diamant, pagada amb diners de l'Institut Ramon Llull, no li fa gens de bé a la Mercè Rodoreda. Espero que en altres llengües les coses s’hagin fet amb molta més cura i dedicació". Aquesta piulada a Twitter feta per l'usuari Isaac Calordeforn ha alertat d'una traducció "incorrecta" amb un "cúmul d'errors". La traducció a l'anglès la va portar a terme el traductor Peter Bush. "Hi ha tot un esforç d’amagar el català o la cultura catalana (al llibre) com per no voler espantar lectors anglesos, quan un lector que s’acosti a aquesta obra, precisament, ha de buscar aquests trets. En Quimet es diu Joe i té tot de frases forçadíssimes", ha lamentat aquest usuari.
Un altre dels principals errors comesos en la traducció anglesa és el fet que la coberta del llibre s'il·lustra amb una fotografia en la qual apareixen dues persones ballant davant de la catedral de l'Almudena, al centre de Madrid, on hi ha enterrades figures franquistes com la filla del dictador, Carmen Franco Polo, i el seu marit. A més a més, és un monument que, com recordava a les seves xarxes l'escriptor Melcior Comes, “no existia durant els anys d'acció de la novel·la”, en la dècada dels 30. Les nefastes traduccions se succeeixen amb els exemples del carrer Gran de Gràcia que és traduït com a High Street o la Colometa com a Pidgey.
El traductor de La plaça del Diamant ha exposat en diverses xerrades la seva experiència, què significa relacionar-se amb el text, quins són els principals reptes que se li plantegen i quins canvis i innovacions hi introdueix respecte d’altres traduccions anteriors. Com ara canviar el nom d’alguns personatges per adaptar-lo al públic anglosaxó. En diverses ponències, Bush també ha exposat la seva experiència personal al voltant del procés de traducció d’un llibre. “Traduir és reescriure”, ha assegurat Bush en diverses ocasions, afegint que “la traducció és una activitat, fins a cert punt, holística”.
En declaracions a La Vanguardia, Joan de Sola, responsable de l'àrea de literatura de l'entitat ha assegurat que “l'Institut no té capacitat per decidir sobre la imatge gràfica d'un llibre” i ha recordat que “la nostra tasca és fer tot el que sigui possible perquè es tradueixin el màxim nombre de llibres del català a altres idiomes. Per això, proporcionem una ajuda a les traduccions, que cobreix una part important de les despeses, i una altra segona dedicada a la promoció. En la tasca d'imatges, si ens consulten, encara que no és una cosa que passi sovint, podem opinar i dir si és adequada o no. Hem fet més de dues i de tres trucades, però moltes vegades ens trobem amb els llibres ja acabats i a punt de distribuir-se o, fins i tot, ja publicats. Així i tot, canviar-ho és una competència que depèn exclusivament de les editorials i dels seus equips de màrqueting”, ha conclòs De Sola.